Pa de llet casolà, sobrassada de la bona i formatge Flor de Esgueva, tot calent. L'única pega: l'he hagut de compatir amb el Roc, que avui ha descobert la sobrassada. I no l'oblidarà fàcilment.
diumenge, d’octubre 19, 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
17 comentaris:
ro, a mi m'encanta la sobressada amb un formatge tipus brie o de cabra fos a sobre. amb aquest pa casolà que feu vosaltres, em sembla un esmorzar perfecte, i veig que el nen també se n'ha adonat, és bon senyal.
Aix... doncs amb mi no l'hauries de compartir, no m'agrada la sobrassada :(
Això sí, els mateixos panets amb el formatge... és un deliciós esmorzar de diumenge plujós!
és el primer cop que deixo un comentari aquí, però en tocar la sobrassada no me'n puc estar. Mel. sobrassada amb mel, per esmorzar, després formatge, nous...
o en lloc de mel, confitura d'albercoc acideta... mmmmm vaig a fer-me'n per postres!
Mre meva!! Quin esmorzar tan bo!!! No m'extranya que l'haguessis de compartir amb en Roc!! ;)
Manel: Tens raó, amb brie o formatge de cabra estaria molt bé, però vaig recórrer al formatge que sempre tenim a casa. I a l'hora de menjar, el Roc no té cap problema. En tot cas pateix del mateix que els seus pares: excés i gula ;-)
Gemma: Compartir-lo entre dos ja és dolorós, però entre tres... seria impossible! O sigui que el teu de formatge, no en parlem més.
Chis: Quanta raó tens amb la combinació. Jo no havia menjat mai sobrassada amb mel fins que aquest estiu vam ser a Els Casals, un restaurant de Sagàs (Berguedà) que impressiona per la seva qualitat. Pots veure una foto del plat en qüestió a l'entrada corresponent. La sobrassada és de fabricació pròpia i crec que no n'he tastat de millor.
Myriam: De fet, tot el que veu que mengem ho vol tastar, té una curiositat natural suposo que d'allò més normal. Però és que tot li agrada i sempre en vol més!
El Róc va pel bon camí ;). Quina gana!
Que bona la sobrassada calentona amb formatge!. Un suggeriment: galetes Quely (del cor de Mallorca) amb sobrassada i mel, boníssimes!.
Fins aviat
Això és un esmorzar de luxe, i el demés són tonteries!!!
A mi m´agrada la sobrassada i la mare la fa boníssima ,però a qui realment els agrada aquest entrepà és als dos homes de casa , a mi el que em fa una enveja sana són els teus panets, si veiessis el que hi ha ara a la panificadora.....la massa sembla més d´un coc ràpid , avui no se que està passant si el programa dura tres hores ja en fa dos que li vigilo cada pas que dóna y no el porta massa bò.
Mònica: efectivament, va pel bon camí i sempre clava queixalada a tot allò que mengem nosaltres.
Glòria: Conec les galetes quely -qui no?-i sovint me les he menjat tal qual, però amb sobrassada i mel segur que són insuperables.
Anna: Esmorzar de luxe, exactament, ideal pel diumenge quan sembla que les hores passen més lentament i t'hi pots entretenir.
Mai: Quina sort que a casa feu sobrassada! El pa és francament bo, i la recepta que venia amb el manual de la panificadora (Moulinex) és la que he posat aquí, només que he innovat una mica amb els 200 grams de massa mare. Si abans era bo, ara no hi ha paraules...
Quina manera de començar el diumenge! Si el comencem així el dia serà rodó!!!!!
A mi la sobrasada calenta m'agrada amb el formatge blau (n'heu fet mai una pizza amb aquests dos ingredients?).
PTNTS
Dolça
He fet la recepta dels panets afegint-hi la massa mare, i quin éxit!!1 A casa se me'ls han menjat de 3 en 3!
Dolça: Doncs no, la veritat és que mai he tastat la sobrassada amb formatge blau, però m'ho apunto. I a les pizzes no em deixen posar-hi sobrassada :-(
Eva: A casa és una de les receptes fixes: sempre n'hi ha a la nevera perquè és la base del nostre esmorzar. Són fàcils de fer i lliguen amb tot: dolç, salat, fred, calent...
Vaja homenatge de diumenge al matí!
Hola, hola! Només us deixava aquest comentari perque no se si ja esteu informats del pròxim Sopem en Bloc II; ens tornarem a trobar el bloggers culinaris catalans el proper divendres 28 de novembre a Barcelona. Si voleu saber més, passeu-vos pel blog de la Mar (http://baixagastronomia.blogspot.com/2008/10/sopem-en-bloc-ii.html)
Manel
I la sobrassada amb mel, potser també haguera estat bé. Jo conec un lloc al Pallars Jussà (si, si... al Pallars Jussà) que fan una sobrassada boníssima. No és pas tonto, en Roc, ja sap el que es fà.
Gràcies pels comentaris, Cocinero Fiel
Anna, ens entusiasma la sobrassda amb mel. No coneixia el teu bloc, vaig a fer-li una ullada.
Cocinillas, sí que hem vist la proposta però, com les altres vegades, ho seguirem tot per les vostres cròniques perquè ho tenim complicat per poder anar. Espero que ho passeu molt bé i mengeu coses ben bones!
Publica un comentari a l'entrada