dijous, octubre 16, 2008

Dia mundial del pa

Despistats com anem ens ha estat a punt de passar per alt el Dia mundial del pa. Entre la gastroenteritis que ha deixat fora de combat tota la família i la feina diària no ha estat una setmana gaire fructífera, i ahir, més aviat tard, vam constatar que no hi participàvem. Encara hi érem a temps, sobretot perquè al matí havíem deixat dormint a la nevera una massa de pa de llet enriquida amb massa mare. A última hora vam despertar amb voluntat de contribuir-hi. Vam treure la massa per atemperar-la, en vam fer panets, els vam deixar reposar i els vam coure més enllà de les 22:00. Encara teníem temps, però ens vam posar a veure Peregrinos que s'allargava i s'allargava. Uns minuts abans de les 00:00 va acabar la pel·lícula, però llavors ja ens va fer molta mandra fer l'entrada. En definitiva, que no hi ha contribució el dia 16 però ens quedem amb una reflexió molt simple: malgrat que no havíem recordat la data teníem un pa en procés i la possibilitat de fer-lo. I aquesta és potser la millor contribució que es pot fer al dia mundial del pa: més enllà d'efemèrides a casa fem pa habitualment, com a mínim un parell de cops per setmana i continuarem fent-ne perquè ens agrada i ens apassiona.

PS. Per cert, la pel·lícula, malgrat alguna rialleta, més aviat oblidable. Li sobra com a mínim mitja hora i totes les pretensioses seqüències oníriques.


Recepta:
  • 200 grams de massa mare
  • 350 ml. de llet
  • un tros de mantega (a la recepta hi diu 70 grams però jo sempre n'he posat molta menys)
  • 530 grams de farina de força
  • 1,5 cullerades de cafè de sal (en poso 2)
  • 3 cullerades de sucre
  • 1,5 culleradeta de cafè de llevat sec
Un cop amassat tot plegat es deixa reposar més o menys una hora i es fan els panets. Amb aquesta quantitat nosaltres en fem 12, de 90 i tants grams cadascun (96, aquesta vegada). Es deixen reposar fins que doblin com a mínim el seu volum i cap al forn. Compte que es couen ràpid i més val abaixar la temperatura i que s'hi estiguin una miqueta més. Un cop freds els congelem dins d'una bossa i cada matí una estona abans d'esmorzar en treiem tres, un per a cada un.


11 comentaris:

Ro ha dit...

No està tan malament la pel·lícula. Era molt divertida i únicament sobrava una mitja hora, sobretot la del final i la dels somnis. Però vam riure. I que bons els panets!

Grine ha dit...

Espero que ya estén todos bien recuperados de las pachucheces y que disfruten de los panes y de muchas más películas.

Esta me la recomendaron pero no hubo tiempo, algún siglo en dvd...

Gemma ha dit...

Una bona iniciativa, això del dia mundial del pa. És un aliment que no hauria de faltar mai a cap casa!
Tot i el retard, segur que us han quedat uns panets de llet deliciosos :)

Eva ha dit...

Aquests panets tenen una pinta deliciosa!
M'anoto la recepta per provar-la.

Un salut i fins aviat!
Eva

Blanca ha dit...

D'acord amb ho de la pel·lícula, li sobra mitja horeta ben bona. El millor crec que són les imatges, els paisatges, sobretot quan reconeixes llocs... Per passar l'estona. Esperem les fotos.

Ru ha dit...

Grine: Afortunadamente todos bien después del maldito virus. Pero qué fuerte que pega... En cuanto a la película, francamente, yo no me molestaría.

Gemma: Una iniciativa necessària malauradament. Els nostres besavis no se'n sabrien avenir que ens calgués reivindicar el pa.

Eva: Realment queden impressionants. Ja ho eren abans, però amb la massa mare encara han millorat. Anima't i ho veuràs!

Blanca: És cert, els paisatges són molt bonics, però la pel·lícula més aviat pesadeta. El punt de partida no està malament, però no passa d'aquí.

mai ha dit...

Faig llarga estança al vostre blog , els pans em ténen enganxada i els feu tant be.....

Un petó

Ru ha dit...

Mai: Remena tant com vulguis, faltaria més. Això del pa tot és posar-s'hi. Poc a poc se li va trobant el punt.

Dolça ha dit...

Us envejo la gossadia que teniu a fer pa. Jo no m'hi atreveixo, però m'encanta veure com el feu.
PTNTS
Dolça

Ru ha dit...

Dolça: Jo crec que tots hem començat una mica de la mateixa manera i al final veus que no és difícil. Vol temps, això no es pot negar, però quan trobes la manera d'organitzar-te es converteix en un costum culinari més. I després no ho pots deixar!

Su ha dit...

Que delicia...me comia yo ahora mismo...
Muac