Ahir vaig comprar una xapata al Forn Mistral per sopar, i quan ens la menjàvem vam decidir que havíem de tornar-ho a intentar. El primer intent, dies enrera, va quedar en no-res -no va arribar ni al forn- perquè la massa em va quedar tant líquida que vaig pensar, erròniament, que havia fet alguna cosa malament. Ara que ens hem documentat, tenim clar que la xapata és un pa de massa líquida i que la consistència li dóna la cocció. És difícil de manipular i ens hi haurem de barallar una mica més, però el resultat ha estat més que esperançador.La recepta és senzilla i la vaig treure d'un llibre que ja havíem comentat (El pan hecho en casa), que té la virtut de contenir receptes més aviat senzilles, però que queda moooolt lluny de les bíblies que hem adquirit recentment.
Ingredients
Per a la massa italiana:
- 200 ml d'aigua tèbia
- 175 gr de farina de força (hi hem posat farina Gallo normal, que se'ns ha acabat la de Renobell)
- 1/2 culleradeta de llevat sec
- 200 ml aigua tèbia
- 2 cullerades d'oli d'oliva i una mica més per untar el bol
- 2 cullerades de llet
- 325 gr. de farina de força (Gallo, també)
- 1 i 1/2 culleradetes de sal
- 1/2 culleradeta de sucre
- 1/4 culleradeta de llevat sec
Per fer la massa italiana: es posa l'aigua, la farina i el llevat a la panificadora, programa d'amassar durant 5 minuts. Es deixa reposar a temperatura ambient dins la cubeta durant 12 hores o tota la nit. En el nostre cas han estat entre 9 i 10 hores.
Per fer la xapata: s'afegeix l'aigua, la llet, l'oli, la farina i el llevat sobre la massa italiana que hi ha a la cubeta de la panificadora i es tria el programa d'amassar. En el nostre cas dura 1 hora 30 minuts (5 minuts d'amassar, 5 de repòs, 20 d'amassar i 1 hora de repòs) però l'hora de repòs l'hem fet en un bol untat amb oli i tapat. Passat aquest temps es posa la massa sobre una safata ben enfarinada, s'intenta donar una forma raonable, que és molt líquida i s'enfarina per sobre. Es tapa amb un drap i es deixa reposar 30 minuts.
Amb el forn preescalfat es cou de 25 a 30 minuts o fins que sigui ben cuita. Només hi hem trobat dues pegues, disculpables per ser la primera vegada. Una la forma: hauria preferit fer-la més estreta dels costats i amb més gruix. I l'altra, que potser li ha faltat una mica de cocció, la molla no era crua però li calia una mica més de temps.
Per fer la xapata: s'afegeix l'aigua, la llet, l'oli, la farina i el llevat sobre la massa italiana que hi ha a la cubeta de la panificadora i es tria el programa d'amassar. En el nostre cas dura 1 hora 30 minuts (5 minuts d'amassar, 5 de repòs, 20 d'amassar i 1 hora de repòs) però l'hora de repòs l'hem fet en un bol untat amb oli i tapat. Passat aquest temps es posa la massa sobre una safata ben enfarinada, s'intenta donar una forma raonable, que és molt líquida i s'enfarina per sobre. Es tapa amb un drap i es deixa reposar 30 minuts.
Amb el forn preescalfat es cou de 25 a 30 minuts o fins que sigui ben cuita. Només hi hem trobat dues pegues, disculpables per ser la primera vegada. Una la forma: hauria preferit fer-la més estreta dels costats i amb més gruix. I l'altra, que potser li ha faltat una mica de cocció, la molla no era crua però li calia una mica més de temps.
3 comentaris:
ostres, m'encantaria atrevir-me i fer-ho, però el pa em fa por... crec que és un nivell molt molt alt... felicitats per l'atreviment i per aconseguir-ho!
Oh!! Qué ricas!!!!!
La chapata es un pan que da mucha satisfacción porque da un sabor y una textura único. Al principio sí que parece que no vas a poder hacer un pan con aquel "pegotón" de masa, pero en cuanto de acostumbras a trabajar con masas líquidas, es fantástico. Aquí el "estirar&plegar" (stretch&fold) es muy útil, para que la masa vaya ganando consistencia y sea más manejable. Yo suelo hacer estas chapatas regularmetne, y siempre quedan fantásticas...buen maestro el Reinhardt!
Además, cuando haces tú mismo las cosas, te das cuenta de la de "cochinadas" que le echan a las chapatas industriales, se nota el sabor y la textura.
Para estos panes hace falta un horno a todo lo que da (la mayoría sobre los 250º)...CALOOOOR!! :)
Iris: nosaltres no fa gaire que hem començat i la veritat és que és molt gratificant perquè amb poc temps s'aconsegueixen resultats sorprenents. Fer proves i veure que te'n surts t'encoratja a anar una miqueta més enllà.
Ibán: a mi personalment la xapata és un pa que m'encanta, i encara que hem de perfeccionar l'execució, no ens queixem de com va quedar. El problema segueix sent el forn, que és una mica justet pels resultats que li exigim. Però continuarem aprentant-lo fins que rebenti ;-)
Publica un comentari a l'entrada