Diuen que una de les maneres efectives de precipitar el part quan ja s'ha sortit de comptes i la criatura es resisteix a sortir és caminar, caminar molt. Avui hem decidit anar fins al centre de Badalona a peu i tornar. Però per acabar de justificar les prop de tres hores invertides calia un objectiu llaminer, que en aquest cas ha estat un dinar a Can Frai, un restaurant en què ja ens havíem fixat però que encara no havíem tingut ocasió de tastar.
La carta és extensa, amb una forta presència de peixos i mariscs sense oblidar les carns. Cuina catalana de tradició marinera, plats elaborats i postres delicioses. Els preus són equilibrats -atesa la qualitat- i els dies de cada dia fan un menú al migdia amb preus més ajustats i sense renunciar a la qualitat general de la casa. L'entorn és acollidor i la decoració encertada, respectant la línia original de la masia restaurada i conservant els elements característics d'aquest tipus de construccions vora el mar: el pati interior, el pou, el safareig.
Haver de decidir només un primer i un segon és prou difícil, però com que hi tornarem aviat -espero-, la tria ha estat més fàcil: sopa de rap a l'estil dels pescadors i graellada de verdures de primer.
Haver de decidir només un primer i un segon és prou difícil, però com que hi tornarem aviat -espero-, la tria ha estat més fàcil: sopa de rap a l'estil dels pescadors i graellada de verdures de primer.
Graellada de verduresEls segons plats potser costen una mica més perquè toca decantar-se per la carn o el peix. Hi ha tanta oferta que és difícil renunciar a tres o quatre opcions que deixarem per més endavant. Finalment hem optat pels medallons de filet de bou amb salsa empordanesa i formatge de cabra gratinat i bacallà a la mel amb tatin de poma.
Bacallà a la mel
Medallons de filet de bou amb salsa empordanesaI finalment les postres, que mantenen el llistó tan alt com els plats principals: mousse de torró de xixona amb xocolata calenta i farcellets de crema -i un de xocolata, combinació gentilesa del cambrer-, fets amb una finíssima pasta de full i la crema o la xocolata desfeta a dins.
Mousse de xixona
Mousse de xixona
Farcellets de cremaEn definitiva, un dinar notable que justifica amb escreix la passejada i el cansament.
7 comentaris:
Potser coincidireu a la maternitat amb la meva neboda, que també és a punt de sortir de comptes...
Doncs no sé, però el nostre diu que nanai... Com no es decideixi l'hauran d'empènyer una mica ;-)
jo tambe estik a punt de ser pare!!
kina kasualitat!
el meu es dira "solo" en homenatge a urrusolo sistiaga uh gran gudari!!
venga ke vaya bien pues!
agur!
jo ta ke!
Internet serveix per deixa rienda suelta a l'horterada, si us plau aquests comentaris en la intimitat que ja sóm tots grandets i això de la maternitat i paternitat hauria d'estar superar
Vaaaa, tontriesno, explica'ns coses de la teva prole...
Vosotros seis muy raros haciendole foto a las cosas de comer, no?
eyyyy moltes gracies per la web site de restayrant , tindre en conta, y tambe merci per el blog,
enhorabona
Publica un comentari a l'entrada