dilluns, setembre 22, 2008

Melmelada de mores

mores de BergaJa fa dies que vam tornar però aquests dies de pont (11 de setembre) vam anar a Berga, a la muntanya, i vam aprofitar per recollir mores (les de la fotografia són les que vam recollir). Ha quedat molt bona i molt dolça.

MELMELADA DE MORES

800 gr. mores
500 gr. sucre
Suc de llimona

Rentem les mores i les passem per la batedora. Afegim el sucre i la llimona. Ho posem al foc fins que estigui més o menys espès, jo ho vaig tenir al voltant d'una hora. Es pot passar pel xino perquè quedi més fi però no cal, jo no ho he fet i ha quedat prou bé.

Posar la barreja als pots de vidre, tapar-los i donar la volta per fer "el buit"(a posteriori he llegit que cal mantenir-los així 24 hores. Jo no ho vaig fer però els tinc a la nevera i no duraran molt).

Per acabar de fer una conserva més segura, hi ha qui introdueix després els pots en una olla amb aigua i els deixa bullir de 30 a 60 minuts. També cal tenir una cura especial en la neteja dels pots de vidre, rentant-los per exemple a una temperatura alta al rentavaixelles.


dimarts, setembre 09, 2008

Pizza de gorgonzola i ruca


El món de les pizzes es pot dividir, a grans trets, entre la pizza original, de massa prima i generosa cobertura i la pizza d'inspiració ianqui, on el gruix de la massa desvirtua el conjunt. Les primeres sempre m'han agradat, però les altres em semblen una presa de pèl. Si vull menjar pa, menjo directament pa, i si vull una pizza, la massa només ha de ser la base sobre la qual reposen la resta d'ingredients, prou subtil per no usurpar el protagonisme a la resta. 

Ironies de la vida, l'altre dia vaig perpetrar aquesta pizza, que, sense poder-ho evitar, respon més al segon model que al primer. I és que, per més que estirava la massa, es retreia una vegada i una altra. Finalment la vaig posar al forn amb una clara sensació de fracàs. Però a mesura que s'anava coent, primer l'olor, després l'aspecte i finalment el gust, em van fer reconciliar amb mi mateix.

Segueixo pensant exactament el mateix respecte a la massa, però per una vegada -i sense que serveixi de precedent- he de confessar que era boníssima.

dilluns, setembre 08, 2008

Pastís d'ametlla al rom

Pastís d'ametlla al romL'altre dia el vaig descobrir al bloc de la La maleta de Boston, i els seus ingredients em van entusiasmar. Ho vaig fer i quina delícia... és com una mena de "tarta de Santiago" però enriquida, borrachuza, boníssima. El pastís va volar! (jo en vaig menjar més de la meitat!)

PASTÍS D'AMETLLA AL ROM

-125 gr. ametlla molta
-125 gr. sucre
-3 ous
-75 gr. mantega
-45 ml. rom (jo li vaig posar 50 ml. i a més de l'añejo de 7 anys que està boníssim)
-pell de llimona ratllada

Muntar les clares a punt de neu i reservar
En un bol barrejar els rovells i el sucre i batre.
Afegir la mantega fosa, el rom i la pell de llimona. Batre.
Afegir l'ametlla fosa i batre
Finalment les clares a punt de neu.
Forn preescalfat. Deu minuts a 200º i la resta a 180º

divendres, setembre 05, 2008

Una altra massa mare


En aquest cas, la famosa massa líquida d'Eric Kaiser, que tot just ahir vaig tenir a punt per utilitzar-la. Obviem la manera de fer-la, que ja ha estat àmpliament divulgada en molts blocs i centrem-nos en el primer resultat.

Una mica cansat de receptes mil·limètriques, intento aconseguir una proporció equilibrada, fàcil de recordar, que em permeti fer un pa habitual sense haver de consultar notes, llibres, posts..., i que pugui modificar quan em vingui de gust, amb la seguretat que la base funciona. En aquest cas, les proporcions són:
  • 200 grams de massa líquida d'Eric Kaiser
  • 400 grams de farina de força
  • 200 ml d'aigua
  • 1 i 1/2 culleradetes (cafè) de sal
  • 1/2 culleradeta (cafè) de llevat sec de forner
  • i un dia de repòs a la nevera, retardant la fermentació
El resultat reposa, encara ara, sobre el marbre de la cuina. No hem tingut temps de tastar-lo perquè just quan el treia del forn havia de marxar... Veurem aquesta nit.


Edito (06/09/08): El vam poder tastar a l'hora de sopar i vaig confirmar el que ja m'havia semblat: la massa mare és menys àcida i més apta per a tota mena de pans; la molla va quedar menys densa i la crosta, potser hauria millorat amb una estona més de forn. Però en resum sembla que hem trobat el pa que buscàvem...