A taula

18 llibres al 2011

2012-01-03T23:49:00.000+01:00

Continuem amb el repte dels 50 llibres en un any: aquest any una mica millor que l'anterior però ben lluny del llistó dels 50 llibres. Van ser 17 llibres el 2010, 36 el 2009, 18 el 2008, 15 el 2007 i 26 el 2006.

Aquest any, del grup que participem al repte, ha guanyat per primer cop el Ramonet, amb 23 llibres. Jo he quedat en segon lloc amb 18 (sí, no fem moltes lectures, entre nens i feina no hi ha prou temps). La llista d'aquest 2011 és la següent:

Jordi Puntí. Maletes perdudes. Barcelona: Empúries, 2010. 451 p. Acabat el 8/1/11. Molt bé!
Paul Auster. Sunset Park. Barcelona: Ed. 62, 2010. 251 p. Acabat 23/1/11. Molt bé, tot i que el final em va deixar una mica desconcertada.
David Vann. Sukkwan Island. Barcelona: Empúries, 2010. 169 p. Acabat 10/02/11. Bé, de fet no sé què dir, és un llibre inquietant, i a partir de la meitat del llibre, és doblement inquietant, no pots deixar de llegir-lo i maleir al protagonista.
Jesús Marchamalo. Tocar los libros. Cuenca: Centro de Profesores y Recursos, 2004. 59 p. Acabat 22/2/11. Molt bé, per a malalts de llibres.
Sílvia Alcàntara. La casa cantonera. Barcelona: Ed.1984, 2011. 189 p. Acabat 30/4/11. Molt bé, el llibre es llegeix d'una tirada, el vaig començar i no vaig parar (això sí, es llegeix en un sospir).
Dorothy Corkille Briggs. El nen feliç: la seva clau psicològica. Barcelona: Gedisa, 2007. 237p. Molt bé, molt recomanable. Sobre la manera de relacionar-los amb els nostres infants. "La persona empàtica no està amb nosaltres per coincidir o discrepar sinó per comprendre sense judicis" (p.124) Acabat 12/5/11.
Rosa Jové. Ni rabietas ni conflictos: soluciones fáciles y definitivas para problemas de comportamiento de 0 a 12 años. Madrid: La Esfera de los Libros, 2011. 290 p. Acabat 14/5/11. Molt bé!. "Porque una rabieta no es nada más que un deseo del niño enfrentado al deseo de los padres. Es una idea propia de un niño enfrentada a la idea que tiene el padre sobre cómo hay que hacer aquello. Y el niño, como no entiende lo que pasa, se ofusca y estalla emocionamente" (p. 137)
Mitch Albom. Martes con mi viejo profesor. Madrid: Maeva, 2008. 286 p. Bé. Acabat 23/5/11.
Hernan Casciari. El nuevo paraíso de los tontos. Barcelona: Plaza Janés, 2010. 249 p. Bé. Acabat 6/6/2011.
McCarthy, C. La carretera. Barcelona: Ed. 62, 2010. 236 p. Molt bé, això sí, quina plorera i quina desolació... i això que ja havia vist la peli i ja sabia de què anava. Acabat el 26/7/11.
Carme Thió de Pol. Entre pares i fills. Barcelona: Barcanova, 2008. 333 p. Molt bé, molt recomanable, sobre criança, educació... molt assenyat. Acabat el 21/8/11.
Daniel Glattauer. Contra el vent del nord. Barcelona: La Campana, 2010. 238 p. Molt bé, enganxa molt. Acabat 23/8/2011.
Daniel Glattauer. Cada siete olas. Madrid: Santillana, 2010. 267p. Molt bé, vaig quedar tan enganxada de la primera part, que aquesta continuació també me l'he empassat en un plis plas. D'amors per correu electrònic. Acabat 30/8/11.
Angel Peralbo. Educar sin ira. Madrid: La Esfera de los Libros, 2011. 246 p. Bé. Acabat 5/9/11.
Ginott, Haim G. (1965). Entre padres e hijos. Revisado y actualizado por Alice Ginott y H W. Goddard. Barcelona: Médici, 2005. 267 p. Acabat 1/11/11. "Es importante que los padres aprendan a hablar con sus hijos de una manera que no les cause rabia, ni les haga daño, ni disminuya su confianza en sí mismos, ni les haga perder la fe en sus propias capacidades y valores" (p. 218). La disciplina com alternativa al càstig, la importància de com ens comuniquem amb els nostres fills...molt interessant i molt recomanable, l'autor va ser el professor de les autores de Com parlar perquè els seus fills escoltin i com escoltar pq els seus fills parlin.
Jane Nelsen (1981). Cómo educar con firmeza y cariño: disciplina positiva. Barcelona: Médici, 2007. 369 p. Molt bé!!! Un llibre molts interessant sobre educació: no als càstigs, sí a la disciplina positiva (i no punitiva): respecte per l'infant, fermesa però amb estimació. Amb eines per a pares i professors per evitar els càstig i les conductes no respectuoses amb l'infant. Revolucionari! Acabat 10/11/11
Elvira Lindo. Lugares que no quiero compartir con nadie. Barcelona: Seix Barral, 2011. 237 p. Acabat 18/12/11. Molt bé. Com enganxa el llibre i quines ganes de torna a NY i anar a tots els llocs que comenta.
Xavier Moret. Islandia, revolución bajo el volcán. Barcelona: Alba, 2011. 252 p. Acabat 29/12/11. Molt bé. La "segona part" del seu primer llibre Islandia, la isla secreta (2002). Explica tots els nous canvis d'aquests anys: la crisi d'octubre de 2008, la irrupció del volcà de 2010... Molt interessant.

Potser el 2012 aconseguiré llegir els 50 llibres?

Tarta Tatin

2011-12-08T21:38:00.000+01:00

Tatin 2008

Aquesta entrada era un esborrany d'abril del 2008; la vaig fer aleshores i fa uns dies la he tornar a fer. És una recepta molt fàcil tot i que requereix una mica de temps. La poma queda caramelitzada i amb una textura i dolçor exquisida. És un pastís que m'encanta i acostumo a demanar sovint als restaurants.

Abans de fer aquesta tarta vaig mirar diverses receptes per internet. Bàsicament tothom coincideix amb els ingredients bàsics (sucre, mantega i pomes), la diferència rau a les quantitats i algun que altre ingredient extra. Jo vaig optar pel següent:

TARTA TATIN

100 gr. de sucre
100 de mantega
1 kg. de pomes més o menys
canyella
pasta de full o brisa, jo la vaig comprar però segur que feta a casa guanya en textura i qualitat

Posar el sucre en l'olla que després ficarem al forn i caramel·litzar a foc lent. Mentrestant, tallar les pomes en quatre o més trossos. Un cop caramel·litzat el sucre, apaguem el foc i afegim la mantega. A continuació posem les pomes al damunt (pensant que el pastís es mostrarà a l'inrevés) i les fem a foc lent una hora o potser més. Quan ja estigui prou fet, posem la pasta de full per damunt, enfonsem les cantonades i punxem perquè no creixi (molt important perquè sinó s'infla). I cap al forn preescalfat a 180º fins que es faci la pasta de full. Per servir, donar la volta.

Vaig seguir més o menys la recepta d'El cocinero fiel (amb vídeo inclòs), ell la fa amb 250 gr. sucre, 90 gr. mantega, 10 pomes i 1 llimona (per al meu gust millor no posar la llimona que després queda molt àcid). Ell també feia servir pasta de full comprada.

Al programa Karakia feien una Tarta Tatin els del restaurant Chez Bernard a Vilanova i la Geltrú amb la massa inclosa. La seva recepta és el doble que la meva: 2 kg de pomes, 200 de mantega i 200 de sucre. Per la massa feien servir: 250 g. de farina, 100 g. de mantega i 100 g. de sucre, aigua i sal. La seva recepta és la següent:

Peleu les pomes i traieu-ne els cors; talleu-les a quarts i cada quart talleu-lo a làmines fines. En una paella de mida grossa, caramel·litzeu el sucre amb la mantega i després incorporeu-hi les làmines de poma (us ha de quedar la paella ben plena).

Per preparar la massa, feu un volcà amb la farina i afegiu-hi la mantega a trossos (o mantega i margarina, si ho preferiu), el sucre, un got d'aigua i un polsim de sal. Barregeu tots els ingredients a mà (millor amb la punta dels dits, sense amassar amb força). Formeu una bola amb la massa i deixeu-la reposar uns 30 minuts a temperatura ambient.

Preescalfeu el forn a 200º. En un motllo per anar al forn, disposeu les pomes ja caramel·litzades de la forma que més us agradi, ompliu-ne tota la base. Estireu la massa amb un corró i cobriu el motllo amb les pomes. Enforneu-ho entre 10 i 15 minuts. Quan traieu aquest pastís del forn convé que el desemmotlleu de seguida tombant-lo com si fos una truita (el caramel us facilitarà aquesta operació). Si el pastís se us refreda abans de treure'l del motllo, poseu-lo sobre el foc uns instants (just per fondre el caramel) i el podreu desemmotllar sense problemes.

Serviu-lo amb un raig de crema de llet pel damunt o una mica de nata semi muntada. Si no voleu tenir tanta feina, podeu utilitzar pasta de full precuinada o congelada (deixeu-la descongelar abans de fer-la servir).

Molt bona!

Tatin 2011

Tatin 2008

Altres receptes:

Tarta poma de Noema, amb recepta de massa quebrada
Tarta tatin, Directo al paladar
Tarta tatin, de Ma petite boulangerie amb la història de la tarta i la pasta brisa, feta amb panificadora
Pasta brisa, Glòria Cafè de nit

Ohla gastrobar

2011-12-05T10:31:00.000+01:00

Selecció de postres: "torrijas" amb gelat de vainilla, "bizcocho" de sucre moscovat amb cafè i mascarpone

Ja fa uns mesos que vam anar a sopar a Ohla gastrobar, una proposta molt interessant al centre de Barcelona. A destacar el lloc, el menjar, el tracte... però reconèixer que és una mica car. Vam sopar a una taula però, si hi tornem, ho farem a la barra, veient com fan els menjars.

Vam fer un tast de diversos platets, tot molt bons. El més destacables: les croquetes de pollastre i bolets, el peix a la brasa, l'arròs, el coll de xai, i la carn. De postres destacaria les torrijas amb gelat de vainilla. A continuació teniu les fotografies.

Justament uns dies després d'anar, Encantadísimo va fer la seva crònica i, com totes les seves, és molt recomanable llegir i veure.

Croquetes de pollastre i bolets, patates braves, navalles

Salmó suke marinat amb gingebre i cítrics

Musclos

Formatge amb confitura de ceba

Arròs

Peix a la brasa

Coll de xai confitat

Bou Bry Aged

Selecció de postres

Petits fours

Restaurant Ohla gastrobar. A la planta baixa de l'Hotel Ohla. Via Laietana, 49, 08003 Barcelona. Tel. 93 341 50 50. I la seva carta.

Altres crítiques:

Restaurant Món

2011-09-29T13:30:00.000+02:00

Situat també al Món St Benet, dins l'Hotel Món, el Restaurant Món és una altra proposta gastronòmica molt interessant i més econòmica que el Restaurant Angle. Nosaltres hi vam sopar i, com que no hi havia molta gent, ens van permetre combinar un menú de temporada (per 35 €, inclou aigua, pa, vi de la casa i cafè, IVA inclòs) amb altres plats de la carta. El resultat va ser excel·lent, ens va agradar molt, tan el menú com la carta. El menú de temporada inclou:

Aperitiu del xef:

Caneló melós de carn amb ceps i foie :

Lluç suau d'alls i verdures de temporada:

Tallata de vedella amb aromes de tardor:

Torradeta de Sant Benet amb figues i essència de taronja:

Tot boníssim. I, com a plats de la carta, vam triar:

Pasta fresca amb salsa de múrgoles, ou a baixa temperatura i verdures de temporada:

Bacallà a la brasa, cuit a baixa temperatura amb samfaina. Va ser tot un espectacle la presentació perquè ens van fer la "brasa" al davant. Desprenia una oloreta a maria... que no acabàvem d'entendre i ens vam quedar amb ganes de preguntar el per què.

Amanida de fruites amb gelat de maduixa, un postre boníssim i molt ben pensat com alternativa a d'altres més ensucrats.

Aquí teniu la carta.

Carta del restaurant

Restaurant l'Angle

2011-09-23T12:58:00.000+02:00

Espectaculars nyoquis de salmó amb infusió Tennesse

El cap de setmana del 17-18 de setembre vam anar al Món St Benet. Es tracta d'un projecte cultural, de lleure i gastronòmic inaugurat el novembre de 2007. Es troba a Sant Fruitós de Bages, al voltant del monestir de Sant Benet del Bages.

Vam sopar al restaurant de l'hotel (Món, ja farem una altra entrada) i vam dinar a l'Angle, el restaurant del Jordi Cruz, que l'any 2004 i amb 26 anys va rebre una estrella Michelin al restaurant Estany Clar. També és l'autor de Cocina con lógica: técnicas, incluencias y conceptos para entender y crear los platos del "Estany Clar". Barcelona: Buffet & Ambigu, 2005.

Vam aprofitar per visitar la Fundació Alícia, una proposta de recerca gastronòmica ("Alí") i científica ("cia"), liderada per Ferran Adrià. La visita dura una hora i al finalitzar es fa el taller-demostració "El sentit dels sentits". Vam tastar l'umami (el cinquè gust), el xilitol que notem dolç i fred (barreja de sentits: sinestèsia) i els peta zetas (diòsid de carboni amb sucre). A De cuina en parlem més extensament d'una visita que van fer al 2008.

Al restaurant l'Angle vam fer el menú d'estiu (70€, no inclou IVA, begudes, pa...). Encantadíssimo el 2009 va fer un reportatge molt interessant del restaurant. El menú, excel·lent, va ser el següent:

Vista des del restaurant

Mojito. El van muntar a la taula, hi havia element sòlids i després van afegir l'espuma.

Aquest plat no sortia al menú però ens van preguntar abans si ens agradaven les ostres. Era ostra amb pomes, foie ...

Nyoquis de salmó amb infusió Tennesse. La foto que encapçala l'entrada. La presentació va ser molt espectacular: ens van deixar olorar la infusió de fustes, després van afegir el whisky i va començar a sortir fum...

Servei de foie gras

Esfera de fals rovell d'ou amb ibèrics. L'ou estava esferificat (ens havien parlat ja d'això en la visita a Alícia, de fet, la fundació està oberta a totes les qüestions que els plantegin els cuiners) i ens van avisar que anéssim amb compte que per dins era líquid.

Papillot d'espàrrecs blancs amb tripeta de bacallà. Van muntar el plat a taula, portaven els espàrrecs amb la papillot i van afegir un brou

Arrosset de ceps i foie amb camisa de colomí

Pelaia rostida amb escamarlà, carbassa, citronella i crema d'ostres.

Vedella a la Royal amb pomes i Pedro Ximénez

Tres pells de cítrics amb làctics i fonolls. Va ser l'únic plat que vaig deixar alguna cosa: les pells, no em van acabar de fer el pes...

Textures de xocolata amb regalèssia, cafè i toffee (amb "peta zetas, és a dir diòxid de carboni, que també hi era a d'altres plats)

Petits fours. Vam prendre cafè i una infusió especiada (mireu la carta de cafès i infusions que va posar Encantadíssimo, molt similar a l'actual)

I, per últim la carta del menú. Hi havia un altre menú degustació més llarg i la carta. Si voleu comparar, podeu veure la carta del 2009 a Encantadíssimo.

Menú

Restaurant L'Angle. Camí de Sant Benet de Bages. Sant Fruitós de Bages (Barcelona). Tel. 672 20 86 91. Molt recomanable.

Heat Burguer Barcelona

2011-09-19T12:14:00.000+02:00

Hamburguesa cheese supreme

A finals de juny, aprofitant que el Roc no tenia escola, vam anar al Heat Burger Barcelona un dia entre setmana. No era el primer cop perquè el menú que tenen al migdia els dies de cada dia és una oferta interessant.

De primer, nosaltres vam triar l'amanida de ruca i el Roc amanida de pasta.

Amanida de ruca

De segon, el Roc va triar una hamburguesa New York, amb ou ferrat, emmental, bacó i tomàquet. Nosaltres vam triar la Cheese supreme que és la que encapçala l'entrada.

Hamburguesa New York

De postres, brownie (molt bo) i pastís de poma

Brownie

Pastís de poma i Roc

Barcelona Heart Burger. Gran Via, 602 (Metro: Universitat).
Una crítica del lloc la podeu trocar a Menja i opina.

Out of China

2011-09-16T12:08:00.001+02:00

Crema freda de pèsols amb curry

Al juny vam anar a dinar a Out of China. Aquesta entrada la vaig fer aleshores i la tenia com a esborrany, ja era hora que veiés la llum. El bloc està molt abandonat però de tant en tant vaig pensant entrades.

Vam anar un diumenge i vam triar el menú degustació que val 18 € (no inclou les begudes ni els postres). Aquell diumenge de juny el menú incloïa els següents plats.

Crema freda de pèsols amb curry (la foto de l'entrada). Boníssima

6 peces de Dim Sum

Dim Sum

Ànec fregit amb salsa Hoi Sin

Mandonguilles de gambes amb salsa agredolç d'arròs.
Arròs fregit amb verdures

Mandonguilles i l'arròs

La carta de postres és ben original.

Carta de postres

I les postres boníssimes. Vam triar pastís de xocolata amb gelat de mandarina

Pastís de xocolata amb gelat de mandarina

I suc de pinya natural.

Suc pinya natural

Out of China. Muntaner, 100. Recomanable

Coques de Sant Joan

2011-06-27T12:22:00.002+02:00

Aquest any hem comprat les coques a la Pastisseria Bocí, tot un luxe perquè tot el que tenen és ben bo. És fins i tot un plaer només contemplar la seva oferta: dolç, salat, plats per endur ...

Vam comprar la típica coca de brioix i crema i una d'innovadora: coca de melindros amb poma, farcida de compota de poma. Totes dues boníssimes.

Pastisseria Bocí: Via Augusta, 112. 08006 Barcelona. Tel. 93 237 13 13

Restaurant Gut

2011-01-10T10:31:00.010+01:00

Dissabte 8 de gener, aprofitant un meravellós regal de Reis (la sogra va fer de cangur dels nens), ens vam anar a dinar com a parella. Volíem anar al restaurant Bilbao (Perill, 33) però per un tema d'horaris (els dissabtes no obrien fins les 14h.) vam acabar en aquest restaurant que vam descobrir de camí, perquè es troben molt a prop. El menjar, el pa de pipes, el tracte, l'ambient, la decoració, els preus... tot molt bé i molt recomanable.

Els primers van ser pasta del dia per al Ru (pasta farcida de riccota i espinacs amb salsa de tomàquet i formatge) i per a mi wok de verdures. Tots dos boníssims. El pa de pipes, deliciós...

Els segons: bacallà amb melmelada de tomàquet i ceba (era una manera de dir, no era dolç sinó l'acompanyament) i pollastre en no recordo què (un recipient que simula un forn) amb patates arrugas

El postre és el que encapçala l'entrada i era una meravella: pastís de mascarpone i xocolata amb avellanes boníssim.

Un lloc per repetir i molt recomanable.

Restaurant_copes Gut. C/Perill, 13, 08012 Barcelona. (M. Diagonal, L5 i L3)
Tel. 931 866 360. restaurantgut@gmail.com
Horari : dll-dj: 13-16h i 20.30-23.30; dv i dss: 13-16 i 20.30- 00.30; dg: 10-16
http://www.facebook.com/pages/restaurant-GUT/136619253016560

17 llibres al 2010

2011-01-01T22:25:00.003+01:00

Continuem amb l'aposta dels 50 llibres en un any: aquest any una mica pitjor que l'anterior.

Van ser 36 llibres al 2009, 18 llibres el 2008, 15 el 2007 i 26 el 2006. Aquest any encara una mica més lluny del llistó dels 50 llibres en un any, caldrà millorar el proper any. Aquest any ha guanyat la Raki, una guanyadora habitual. Fem un resum dels anys:

2006: guanyen empatats el Pavlito i la Raki amb 29 llibres (jo vaig fer 26)
2007: guanya la Raki amb 41 llibres (jo vaig fer 15!)
2008: torna a guanyar la Raki amb 27 llibres (jo vaig fer 18)
2009: guanyo jo amb 36 llibres i 9.814 pàgines (en segon lloc la Raki amb 28 llibres i 8.750 pàgines)
2010: guanya la Raki amb 19 llibres (jo quedo segona amb 17 llibres). Aquest any la cosa ha estat molt fluixa...

La llista d'aquest 2010 és la següent:

1. Irène Némirovsky. Suite francesa. Barcelona: La Magrana, 2006. 409 p. Molt bé. Acabat 11/1/10.

2. Carlos González. Entre tu pediatra y tú. Madrid: Planeta, 2010. 383 p. Acabat 17/2/10. Molt bé, es repeteix una mica (si has llegit tot els seus llibres) però està bé, amb la seva ironia de sempre tan estimulant.

3. Rosa Jové. Dormir sin lágrimas: dejarle llorar no es la solución. Madrid: La Esfera los libros, 2009. 265 p. Acabat 27/2/10. Molt bé. Ja el vaig mig llegir quan vaig tenir el meu primer fill Roc i ara l'he llegit sencer i molt bé.

4. Cornelia Nitsch, Cornelia von Schelling. Límites a los niños. Cuándo y cómo. Barcelona: Médici, 2003 (la primera edició és de 1998). 95 p. Bé. Acabat 15/3/10.

5. Adele Faber, Elaine Mazlish. Padres liberados, hijos liberados: guia para tener una familia más feliz. Barcelona: Médici, 2003. 262 p. Molt bé. Acabat 3/4/10. De les autores de Cómo hablar para que sus hijos le escuchen... de fet és anterior, molt interessant per aprendre a comunicar-se amb el fills i en general aplicable a qualsevol relació.

6. Care Santos. Em venc la mare. Barcelona: Cruïlla, 2010. 110 p. Bé! El regal de Sant Jordi per a la meva neboda de 9 anys (es recomana a partir de 7 anys). Acabat 24/4/10.

7. Daniel Pennac. Mal d'escola. Barcelona: Empúries, 2009. 261 p. Acabat 2/5/10. Molt bé. Sobre l'educació, els mestres, els mals alumnes (els caps de suros, l'autor els coneix molt bé perquè ho va ser), què fer amb ells. Una apologia de la professió de mestre molt i molt bonica i una anàlisi molt lúcida de l'escola i els seus "mals". M'ha encantat!

8. Naomi Stadlen. Lo que hacen las madres: sobre todo cuando parece que no hacen nada. Barcelona: Urano, 2005. 332p. Acabat 22/5/10. Molt bé. Allò de tenir un altre fill, el Martí, fa que la lectura sigui tota quasi monotemàtica!

9. Lucía Etxebarria, Goyo Bustos. El club de las malas madres. Madrid: Planeta, 2010 (Booket). Molt bé, sobre criança i escola. 350 p. Acabat 11/6/2010,

10. Yolanda González Vara. Amar sin miedo a malcriar: la mirada a la infancia desde el respeto, el vínculo y la empatía. Barcelona: Integral, 2010. Molt bé. Un tractat sobre el món de la infància des de la criança amb aferrament, fet per una psicòloga amb experiència a escoles de pares. Molt recomanable. 459p. Acabat 11/7/10.

11. Manel Fontdevila. La parejita: somos padres, no personas. Guía para padres desesperadamente inexpertos 2. Barcelona El Jueves, 2010. 94 p. Acabat 14/7/10. Molt bé! molt divertit, com diu el títol: somos padres-no personas, quina gran veritat!. Es la segona part.

12. José Luis Sampedro (1985). La sonrisa etrusca. Barcelona: DeBolsillo, 2010. 329 p. Acabat 23/7/10. Molt bé!!! entre d'altres coses un al·legat contra els mètodes de deixar sols als nens perquè "no s'acostumin" i els manuals que ho prediquen.

13. Juan Cruz. Egos revueltos: una memoria personal de la vida literaria. Barcelona: Tusquets, 2010. 466 p. Acabat 12/8/10. Molt bé. Tot ple de tafaneries dels escriptors que va freqüentar com a editor (Alfaguara) i periodista. Tot ple d'anècdotes del Grup Prisa, editorials, editors, autors... anys 90. Molt entretingut.

14. Sue Kaufman. Diario de una ama de casa desquiciada. Barcelona: Libros del Asteroide, 2010. Acabat 2/10/10. Molt bé. Al final del llibre l'editorial diu: "Esperamos que el libro le haya gustado y le animamos a que, si así ha sido, lo recomiende a otro lector". Queda dicho.

15. Sergi Pàmies. La bicicleta estàtica. Barcelona: Quaderns Crema, 2010. 141 p.Acabat 5/10/10. Bé, ara, es llegeix en un sospir. Quin llibre més petit!

16. Empar Moliner. No hi ha terceres persones. Barcelona: Quaderns Crema, 2010. 165 p. Acabat 9/10/10. Molt bé, molt divertit.

17. Adele Faber, Elaine Mazlish. Com hem de parlar perquè els fills escoltin i com hem d'escoltar perquè els fills parlin. Barcelona: Medici, 2002. 242 p. Acabat 2/12/10. Molt bé. Un any després i me'l torno a llegir. Està molt bé però cal assimilar les tècniques per posar-les en pràctica. Molt recomanable. Nou 5/12/10

5 anys!

2010-12-14T10:51:00.004+01:00

Avui el bloc fa 5 anys!

Vam començar un 14 de desembre de 2005 i fins ara. Sí que últimament el tenim molt abandonat, però encara hi continuem! I sobretot continuo enganxada a una quantitat enorme de blocs de cuina (i d'altres coses) que vaig llengint amb molt d'interés.

El pastís de la foto és un pastís de poma que va fer Carme Sala, una jubilada d'Olot, al programa Cuines. La recepta l'he tret de la seva web.

PASTÍS DE POMA

Ingredients:

- 1/4 de l de llet
- 100 gr de sucre
- 100 gr de farina
- 2 ous
- 1 culleradeta de llevat químic
- 3 pomes golden
- confitura d'albercoc (jo no li vaig posar)

Per començar, poseu en un bol la llet, el sucre, els ous, la farina i el llevat i tritureu-ho bé amb el túrmix. Seguidament, afegiu-hi un parell de pomes tallades a daus, remeneu-ho bé i poseu-ho en un motlle cobert amb paper sulfuritzat. A continuació, cobriu el motlle amb l'altra poma tallada a làmines i deixeu-ho coure al forn durant 45 minuts a 150 graus. I ja per acabar, deixeu refredar una mica el pastís, desemmotlleu-lo, unteu-lo amb la confitura d'albercoc i ja el podeu servir.

Restaurant Palmira (Badalona)

2010-12-04T09:44:00.002+01:00

Publico una entrada que tenia del febrer d'aquest any, gairebé un any (això sí que és tenir abandonat el bloc!).

El segon -i últim- premi gastronòmic que ens vam regalar aquest mes de febrer (de 2010!) de paternitat va ser la visita, a Badalona, del Restaurant Palmira (de fet, aprofitant una visita a Can Ruti, que està just al costat). Era el segon cop que hi anaven i ens va agradar molt. Aquest cop, hi vam anat amb el Martí, que si bé va començar dormint, de seguida es va despertar i va voler "compartir" el moment amb nosaltres. Com de costum, vam anar al migdia, aprofitant que l'altre hi era a l'Escola (sortir a "sopar" ha deixat de tenir sentit per a nosaltres des que tenim fills). Vam dinar:

Primers: Bolets de temporada saltejats amb reducció d’Oporto i ou de corral poché. Cors de carxofes, farcides de saltejat de porros i gambes amb salsa de galeres
Segons: Morro de bacallà amb humus de cigrons a la catalana i cruixent d’espinacs. Rap gratinat amb ravioli de sípia i ceba confitada
Postres: Escuma de crema catalana amb maduixes i caramel de taronja

A continuació, les fotografies dels plats:

Entrants:

PRIMERS

La fotografia de l'entrada i aquesta

SEGONS

PA: excel·lent!

POSTRES

PETITS FOURS

Per últim, el Martí (encara no tenia 4 mesos), amb cara de circumstàncies per la pedorreta del seu pare.

Restaurant Palmira (Badalona). Carretera de Badalona a Montcada, km. 3, Badalona (al costat de Can Ruti). 93 395 12 65

Pa de pessic de nous

2010-11-04T23:02:00.000+01:00

Una recepta que vaig fer fa uns mesos i tenia com a esborrany. La vaig treure de Recetas de rechupete. I un altre èxit, un bescuit deliciós, amb una textura extraordinària i les nous i la canyella li donen un aroma boníssim que perfuma tota la casa. Es tracta del Bizcocho de nueces.

Pa de pessic de nous

* 350 g. de farina
* 200 g. de sucre
* 1 sobre de llevat químic (Royal)
* 2 ous
* 250 ml de llet sencera (jo li vaig posar semi)
* 100 g de nous senceres
* 1 cullerada de canyella
* 1/2 cullerada de cafè soluble
* 2 cullerades de sucre per a la crosta
* 100 g de mantega (jo li vaig posar 75 ml d'oli d'oliva)
* 1 pessic de sal
* La ratlladura d'una llimona (no li vaig posar perquè no en tenia)

En bol gran batem els ous amb el sucre fins que quedi amb una petita escuma; afegim la llet.
Barregem el llevat amb la farina i la incorporem. Tornem a batre i deixem reposar 10 minuts.
Afegim la ratlladura de mitja llimona, un pessic de sal, mitja cullerada de cafè soluble i la mantega líquida (jo li vaig posar oli). Batem tot fins que no quedin grumolls.
Per últim afegim les nous; la recepta original diu que cal incorporar-les just abans de ficar-lo al forn, prèviament enfarinades perquè no baixin al fons però a mi em van quedar totes al damunt, que també queda bé, però potser millor que quedin algunes pel mig.
El posem al motllo per al forn. Afegim una cullerada de canyella per damunt, forn de dalt i de baix, 170º, uns 45 minuts (jo potser el vaig tenir més estona).
La recepta original dóna el següent consell: si voleu que us quedi amb una crosta dolça, quan el pastís porti mitja hora afegim dues cullerades de sucre per les esquerdes de la superfície (que es formen quan trenca en pujar) i deixem l'altre quart d'hora al forn amb la cocció normal. Jo vaig fer això però el sucre em va quedar una mica cru, tot i tenir-lo després més de mitja hora.

Crema de nous (Intxaursalsa)

2010-09-21T15:43:00.004+02:00

Via El Cafè de nit, descobreixo un postre realment sorprenent, la crema de nous basca, la Inxaursalsa, un postre que s'acostumava a preparar la nit de Nadal. Molt bona, i com ells diuen, millora d'un dia per l'altre.

Crema de nous (Intxaursalsa)

- 1/2 litre de llet sencera
- 80 g de sucre
- 100 g de nous ben picades
- 1/2 branca de canyella

Posar tots els ingredients en un cassó al foc. Les nous les vaig picar amb la batedora tot i que hi ha qui ho fa al morter. Amb unes barilles, remenar fins que la barreja s’espesseixi com una crema. A mi no em va espessir molt, la veritat, però quan feia uns 20 minuts que estava al foc vaig parar de remenar. Quan es refreda, s’espesseix una mica més.

Pastís de plàtan

2010-09-10T16:20:00.000+02:00

Feia temps que anava darrera d'una recepta de pastís (o pa) de plàtan i el descobriment del bloc d'Alfonso, Recetas de rechupete, m'ha fet animar-me. El bloc el vaig conèixer via El comidista, el també interessantíssim bloc del Mikel Lopez Iturriaga (abans feia Onkadin).

L'Alfonso anomena aquest pastís Pan de plátano estilo Starbucks i a la seva detallada entrada explica tota la història.

El pastís és deliciós... a la foto el meu fill Roc de fons, menjant un troç.

PASTÍS DE PLÀTAN

225 g de farina
225 g de sucre
225 g de mantega a temperatura ambient
4 plàtans de Canàries madurs
4 ous
½ cullerada de bicarbonat sòdic
1 culleradeta d'extracte de vainilla (no li vaig posar perquè no en tenia)
1 culleradeta de llevat químic
1 pessic de sal
75 g de nous picades
½ got de llet sencera (l'Alfonso diu que es pot prescindir i també queda bo, jo li vaig posar)

Es barregen els plàtans, el sucre i la llet. Batre.
Tamisem la farina i el llevat, afegim el bicarbonat i la sal. I l'incorporem a la barreja anterior.
A continuació afegim els ous un per un.
Després la mantega (juntament amb la vainilla) i per últim les nous.
Forn preescalfat, 190º, uns 40 minuts de forn.

Altres variants de la recepta que també tenia guardades i pendents de per:

Pa de banana de la parella vermella de La cuina vermella
Banana cupcakes d'Ivana, de My little things
Pan de banana de Pilar, de La cocina de la lechuza

"Bizcocho" integral al cacau

2010-05-14T14:42:00.009+02:00

Una recepta ben bona i ben saludable del llibre Cocina sana para los peques... y toda la familia editat per la Conselleria de Salut del Govern de La Rioja el 2009. Les receptes i les recomanacions dietètiques són de dues nutricionistes, Teresa Ponce de León i Elisa Cervera. El llibre té 172 p. i aquesta recepta la trobareu a la pàgina 163. A la introducció del llibre ens comenten els objectius.

"Nuestro objetivo con este libro es el de proporcionar a los padres recetas sanas y fáciles de realizar, así como recomendaciones sobre hábitos de alimentación saludable, contribuyendo de esta manera a promover la salud y prevenir enfermedades. La creación de hábitos alimentarios sanos durante la infancia es muy importante"

El llibre es pot descarregar aquí.

"Bizcocho" integral al cacau

1 iogurt desnatat natural (125 gr.)
1 sobre llevat químic (16 gr.)
2 ous petits (100 gr.) [els meus pesaven més]
1 mida iogurt de sucre moreno
1 mida de farina integral
1 mida de cacau en pols
1/3 mida oli oliva (20 gr.) [el meu terç pesava més]

Separar les clares dels rovells i muntar-les. Afegir el sucre a poc a poc i continuar batent. Afegir els rovells i la resta d'ingredients sense deixar de batre. Col·locar la barreja en una safata de forn prèviament greixada. Forn prèviament escalfat a 180ºC uns 45 minuts [jo el vaig tenir menys temps, vigileu que és molt petit].
Per fer-lo més gran es poden duplicar les quantitats [amb aquestes surt petitó].
Es pot cobrir amb xocolata fosa i adornar amb encenalls de xocolata.

Energia: 1.298 Kcal.
Hidrats de carboni: 202 g
Lípids: 36,9 g
Proteïnes: 39,5 g

Actualització: la recepta també queda perfecta en forma de magdalenes, amb aquestes quantitats surten 12 magdalenes boníssimes i molt esponjoses.

Apunta’t a la Mona Solidària!

2010-03-29T17:06:00.005+02:00

Fa uns dies em va arribar un missatge d'Intermón Oxfam explicant-me la campanya Apunta’t a la Mona Solidària feta amb el Gremi de Pastisseria de la Diputació de Barcelona. La campanya consisteix en oferir pollets solidaris que s’inspiren en els pollets de les mones de Pasqua. Amb un donatiu de 2 euros, es poden incorporar com a complement de la mona.

A la seva pàgina web podeu trobar més informació, per exemple el llistat de pastisseries que s'hi han adherit i on podeu comprar-los. També tres vídeos amb la participació d’alguns dels personatges del Crackòvia: l'Iniesta, l'Ibra i el Guardiola.

Els diners que s’aconsegueixin amb la campanya aniran destinats a Intermón Oxfam per a col·laborar amb projectes com, per exemple, el de Tanzània, on donem suport a la producció del pollastre local per garantir l'alimentació de les famílies.

FreixaTradició

2010-03-15T13:17:00.000+01:00

Aprofitant el mes de la paternitat del Roger, vam voler celebrar el naixement del Martí premiant-nos amb un àpat extraordinari. I a finals de febrer vam anar al Restaurant FreixaTradició per tastar la seva cuina tradicional catalana. Vam dinar el següent:

Per picar: croquetes de rostit i bunyols de bacallà. Les croquetes boníssimes, els bunyols, per al meu gust, no tant.
Primers: macarrons a la barcelonina i calçots arrebossats (fora de carta, als suggeriments). Tots dos boníssims
Segons: bacallà amb samfaina i rap al forn (fora de carta, als suggeriments). Molt bons.
Postres: tarta tatin (fora de carta). També molt bona.

Tot excel·lent i molt recomanable. Una crítica també positiva la trobareu a Els meus restaurants de 2010. Us deixo les fotos dels plats.

PRIMERS

Els calçots arrebossats de la fotografia de l'entrada i aquests macarrons a la barcelonina

SEGONS

Bacallà amb samfaina

Rap al forn

POSTRES

Només en vaig fer jo, és clar. Tarta tatin després de posar-li la crema de llet:

PETIT FOURS: Pa de pessic boníssim!

Restaurant FreixaTradició. Sant Elies, 22. Barcelona. Tel. 93 209 75 59. Cuina tradicional catalana. La seva carta està disponible a la seva web.

Arròs integral amb verdures

2010-03-07T13:31:00.003+01:00

ARRÒS INTEGRAL AMB VERDURES

Ceba
Pastanaga
Pebrot verd (mig)
Carxofes (congelades)
Gambes (congelades)
Panses
Arròs integral

Posar a bullir l'arròs integral amb un gra d'all i una fulla de llorer seguint les instruccions de la marca que utilitzeu, en el meu cas mitja hora.
A una paella sofregir la ceba i afegir el pebrot verd i la pastanaga. A continuació afegim les carxofes i les gambes congelades. Un cop fet afegir l'arròs escorregut i les panses, ho barregem i ja està. Boníssim! Es pot fer amb les verdures que es vulgui, jo l'he fet amb les que tenia a mà.

Pa de pessic de carbassa

2010-02-15T14:23:00.001+01:00

Aquest és un dels pastissos que vaig fer per celebrar el tercer aniversari del meu fill Roc. La recepta l'he tret del portal criatures.cat, és un vídeo del Pep Nogué de "Cuina amb nens". El pastís és molt bo, vindria a ser la versió en pa de pessic de les magdalenes de carbassa que vaig fer fa uns dies. Molt recomanable.

PA DE PESSIC DE CARBASSA

. 150 g de carbassa ratllada
. 4 ous
. 150 g de sucre
. 75 g d’oli d’oliva extra verge
. 150 g de farina
. 1 culleradeta de llevat químic (Royal)
. 1 polsim de sal
. 1 polsim de canyella en pols
. 50 g de nous trinxades

Amb la batedora barregem els ous, la sal i el sucre. Afegim la carbassa ratllada. A continuació la farina tamisada amb la canyella i el llevat. Per últim l’oli i les nous. Cobrim les parets del motlle amb oli i l'omplim. Forn a 160 graus uns 45 minuts.

Alajuz

2010-02-09T14:28:00.000+01:00

Ja feia molt temps que n'havia fet però hi he tornat i m'ha encantat. Sóc una fan total de l'alajuz o alajú, un dolç típic de Conca i també del Racó d'Ademús (d'on són els meus pares) i sempre que hi vaig o que algú hi va, m'agrada comprar o que me'n portin. A la wikipedia ho expliquen molt bé:

El alajú o alajuz es un dulce con forma de torta típico castellano, propio de la provincia de Cuenca, hecho tradicionalmente de una masa a base de almendras, pan rallado y tostado, especia fina y miel bien cocida, cubierta de dos obleas por ambos lados de la torta; en otras ocasiones se usan nueces y, a veces, piñones, en vez de almendras. El alajú es típico también de algunas zonas de Valencia fronterizas con Castilla-La Mancha, concretamente en las tierras de Ademuz y en la comarca de Requena-Utiel, ésta última con tradiciones más castellanas que valencianas, ya que administrativamente fue parte de la provincia de Cuenca hasta 1851. Su nombre proviene del idioma de sus inventores, los árabes, al-hasú que significa 'relleno'. Fue también un postre típico de Tudela, siendo su receta prácticamente la misma que la que se realiza actualmente en Cuenca. Es un postre prácticamente perdido y del que solo quedan referencias escritas de su existencia. Actualmente se realizan dos turrones con composición similar, llamados miel royo y turrón royo, que se diferencian del alajú en que estos no tienen pan rayado

El que més m'agrada és el de nous, el d'ametlles no. I el més complicat és trobar el pa d'àngel. Fa temps n'havia trobat a alguns centres comercials, però aquest cop ha estat una tasca gairebé impossible: ni a centres comercials grans, ni gourmets, ni pastisseries... Al final he utilitzat les "obleas" que venen tipus neules, és a dir, cruixents, cosa que no va gaire bé perquè es trenquen però és l'únic que vaig trobar. L'única alternativa (que aquest cop no he intentat) és presentar-les com si fossin un bombó (la presentació que fa el Carlos Valencia )

ALAJUZ

1 k. mel
600 gr. nous moltes
500 gr. pa ratllat

Es posa al foc la mel al bany maria i quan estigui calenta s'afegeixen les nous moltes i el pa ben ratllat. A continuació posem la massa sobre el pa d'àngel i, si es vol, es poden afegir algunes nous senceres. Es un dolç que es manté molt bé i pot durar molts dies.

A la xarxa es troben algunes receptes basades més o menys en la mateixa composició. Cal destacar les següents:

la recepta de la Su de webos fritos.
la recepta de Carlos Valencia, on cal fer esment de la presentació alternativa que fa, com si fos un bombó.
la recepta d'una web de gastronomia conquense

36 llibres al 2009

2010-01-01T17:32:00.005+01:00

Vaig millorant l'aposta dels 50 llibres en un any: van ser 18 llibres el 2008, 15 el 2007 i 26 el 2006. Ens apropem però encara no hem arribat encara a a aquest llistó dels 50 llibres en un any. Per primer cop des que vam començar la juguesca del llibres entre alguns amics, he guanyat jo, però parem atenció a les xifres.

2006: guanyen empatats el Pavlito i la Raki amb 29 llibres (jo vaig fer 26)
2007: guanya la Raki amb 41 llibres (jo vaig fer 15!)
2008: torna a guanyar la Raki amb 27 llibres (jo vaig fer 18)
2009: guanyo jo amb 36 llibres i 9.814 pàgines (en segon lloc la Raki amb 28 llibres i 8.750 pàgines)

La llista pel que fa al 2009 és la següent:

Jean Giono. L'home que plantava arbres. 3a. ed. Barcelona: Viena, 2008. 73 p. Acabat 5/1/09
Quentin Bell. Virginia Woolf. Barcelona: DeBolsillo, 2004. 715 p. Una biografia de la Virginia Woolf feta pel seu nebot (el fill de la Vanessa). Està bé. Molt bonica la història d'amor entre Virginia i Leonor i totes les seves aventures romàntiques. Acabat 15/1/09
Anji Carmelo. Déjame llorar: un apoyo en la pérdida. Barcelona: Tarannà, 2007. 111 p. Acabat 23/11/09. Un llibre obsequi de les Pompes Fúnebres de Badalona. Està bé.
Isabel-Clara Simó. Adéu-suau. Barcelona: Ed. 62, 2006. 203 p. Acabat 1/2/09. Bé, però molt trist.
Jesper Juul. Los valores para la familia hoy. Madrid: Maeva, 2008. 165 p. Acabat 27/2/09. Molt bé, sobre educació. Un autor molt interessant, ja havia llegit Su hijo una persona competente i em va agradar molt.
Manuel Vázquez Montalbán. El laberinto griego. Barcelona: Planeta, 1997. 189 p. Acabat 6/3/09. Un altre cas del Carvalho. Molt bé.
José Saramago. Las intermitencias de la muerte. Madrid: Punto de Lectura, 2006. 251 p. Està bé. Acabat 18/3/2009.
Roberto Bolaño. Llamadas telefónicas. Barcelona: Anagrama, 2005. 204 p. Bé. Acabat 1/4/09.
Rosa Jové. La crianza feliz: cómo cuidar y entender a tu hijo de 0 a 6 años. Madrid: La esfera de los libros, 2009. 339 p. Acabat 12/4/2009. Molt bé i molt recomanable. Criança amb aferrament i molt ben explicada.
Eduardo Galeano. Ser como ellos y otros artículos. Madrid: S. XXI, 2002. 129 p. Bé. Acabat 16/4/09
Hajat El Hachmi. L'últim patriarca. Barcelona: Planeta, 2008. 332 p. Molt bé!. Acabat el 18/4/09.
Assumpta Montellà. La maternitat d'Elna, bressol dels exiliats. Badalona: Ara Llibres, 2005. 170 p. Molt bé!. Acabat 20/4/09.
Siri Hustvedt. Elegía para un americano. Barcelona: Anagrama, 2009. 388 p. Acabat 27/4/09. Molt bé. L'autora és de la dona del Paul Auster i escriu quasi millor que ell.
Laura Gutman. Crianza: violencias invisibles y adicciones. Barcelona: Integral, 2008. 245 p. La maternitat i les seves implicacions psicològiques des de la visió d'una psicoanalista. Interessant. Acabat 6/5/09
Isabel Fernández del Castillo. La revolución del nacimiento: partos respetados, nacimientos más seguros. Barcelona: Granica, 2006. 397 p. Sobre parts més naturals i no medicalitzats, molt bé. Acabat 13/5/09.
Frédérick Leboyer. El parto: crónica de un viaje. Barcelona: Altafulla, 1998. 284 p. (trad. de Si l'enfantement m'était conté, Ed. du Seuil, 1996). Acabat 20/5/09. Un clàssic -molt poètic- sobre el part natural escrit per un ginecòleg. Molt bé.
Eduard Punset. El viaje al amor: las nuevas claves científicas. Barcelona: Destino, 2009. 328 p. Acabat 20/5/09. Bé.
Frederick Leboyer. Por un nacimiento sin violencia. México: Daimon, 1977. 173 p. Acabat 22/5/09. Molt bé.
Soledad Galán. Adiós cigüeña: el placer de parir. Madrid: Oberon, 2009. 267 p. Acabat 29/5/2009. Molt bé, molt interessant per a les prenyàs.
Consuelo Ruiz Vélez-Frías. Parir sin miedo: el legado de Consuelo Ruiz Vélez-Frías. Tenerife: Ob Stare, 2009. 245 p. Acabat 13/6/09. Molt interessant. La Consuelo era una llevadora revolucionària que va morir al 2005 amb noranta i tants anys.
Carmen Gabilondo Santander. Siete pasos hacia un parto feliz. Barcelona: Morales i Torres, 2005. 325p. Acabat 25/6/09. Bé. Es nota que he estat embarassada de nou oi?
Beatrijs Smulders i Mariel Croon. Parto Seguro. Barcelona: Medici, 2002. 231 p. Acabat 12/7/09. Molt bé. Llevadores holandeses parlant del part.
Henning Mankel. Amb l'alè al clatell. Barcelona: Tusquets, 2004. 519 p. Molt interessant, molt recomanable aquesta aventura del Wallender. Acabat 26/7/09.
Pepe Rubianes. Me'n vaig. Badalona: Ara Llibres, 2007. 111 p. Acabat 29/7/09. Molt bé, un altre dels seus monòlegs i la seva fascinació per Àfrica i Etiòpia.
Alfredo Bryce Echenique. La amigdalitis de Tarzán. Barcelona: Suma de Letras, 2000. 330 p. Bé. Acabat 5/8/09.
Simone de Beauvoir. Memorias de una joven formal. Barcelona: Edhasa, 2004. 574 p. La infantesa i primera joventut de la Beauvoir. Just fins que coneix en Sartre. Bé. Acabat 17/8/09.
Stieg Larsson. La reina al palau dels corrents d'aire. Barcelona: Columna, 2009. 847 p. L'últim Millenium, sniff, sniff, ja no hi haurà més. Molt bé. Acabat 29/8/09.
Giordano, Paolo. La solitud dels nombres primers. Barcelona: Ed. 62, 2009. 311 p. Bé. Acabat 2/9/09.
Siri Hustvedt. Allò que vaig estimar. Barcelona: Angle, 2009. 435 p. Acabat 21/9/09. Un altre de la dona de l'Auster. Molt i molt bé!.
Michel Odent. El bebé es un mamífero. Madrid: Mandala, 1990. 93 p. (hi ha una 2a ed. revisada però no l'he trobat a les biblios a prop). Acabat 25/9/09. Bé.
Michel Odent. La vida fetal, el nacimiento y el futuro de la humanidad. Tenerife: Ob Stare, 2007. 117 p. Acabat 27/9/09. Bé. Amb naixements menys violents tindrem nens que sàpiguen estimar més i "guerrear" menys.
Judit Falk. Esperando al bebé. Barcelona: Octaedro: Rosa Sensat, 2002. 62 p. Acabat 1/10/09. Bé.
Judit Falk i Mária Majoros. Las primeras semanas de su bebé. Barcelona: Octaedro: Rosa Sensat, 2002. 62 p. Bé. Acabat 2/10/09.
Almudena Grandes. Castillos de cartón. Barcelona:Tusquets, 2004. 199 p. Acabat 13/11/2009.
Frandesco Tonucci. L'infant i nosaltres: apunts sobre l'educació familiar i escolar. Vic: Eumo, 1989. Bé. Acabat 2/12/09.
Adele Faber, Elaine Mazlish. Com hem de parlar perquè els fills escoltin i com hem d'escoltar perquè els fills parlin. Barcelona: Medici, 2002. 242 p. Acabat 7/12/09. Molt bé. Molt interessant i amb moltes idees per posar a la pràctica. Això sí, caldrà rellegir quan els nens siguin més grans. Molt recomanable

Melmelada de mandarina

2009-12-08T10:09:00.000+01:00

Aquí teniu una llesca de pa d'espelta de la Pastisseria Fusió (Sant Elies, 16, Barcelona) on un uruguaià fa uns pans esplèndids. Els meus preferits, de moment, són els d'espelta i un suec.

A sobre, melmelada de mandarina. La recepta la vaig fer fa anys però no recordo exactament d'on la vaig treure, crec que va ser d'una revista de cuina. La recepta original tenia el doble d'ingredients.

El resultat és una melmelada molt poc dolça, tot i el sucre que porta, però molt bona.

MELMELADA DE MANDARINA

750 gr. mandarines
1/2 llimona (a la recepta deia 1)
1 poma
1 plàtan
250 cl. aigua
2 claus (jo no hi vaig posar)
400 gr. sucre

Es posen tots els ingredients menys el sucre a bullir; un cop bullit, abaixem el foc i el deixem mitja hora. Afegim el sucre, el fem bullir de nou i a continuació a foc lent una hora. Posar la barreja als pots de vidre (surten uns tres pots), tapar-los i donar la volta per fer "el buit". Hi ha qui ho deixa així 24 hores; jo només ho vaig deixar fins que es van refredar i després a la nevera.

Per acabar de fer una conserva més segura, hi ha qui després introdueix els pots en una olla amb aigua i els deixa bullir de 30 a 60 minuts. També cal tenir una cura especial en la neteja dels pots de vidre, rentant-los per exemple a una temperatura alta al rentavaixelles.

Muffins de carbassa

2009-11-30T15:50:00.007+01:00

Ja fa molts i molts mesos que no publicaven cap entrada. Entre el descobriment de la diabetis tipus 1 del Ru (i el conseqüent canvi de dieta i de paradigma vital), el naixement del Martí i la mandra que dóna de vegades... teníem abandonat el bloc. Això sí, tot i que no feia comentaris, he continuat al dia de la majoria de blocs. Quines coses més bones que he vist!

L'altre dia vaig fer aquesta suggerent recepta que vaig trobar al sempre interessant bloc de Ma petite boulangerie. És una recepta de Jamie Olivier molt equilibrada i boníssima. Mai no havia fet res dolç amb carbassa i és tot un encert. El gust recorda molt al pastís de pastenaga que he fet moltes vegades (i que també és boníssim).

Al Roc li ha encantat!

MUFFINS DE CARBASSA
Per a 12 muffins:

200 gr. carbassa (amb pell i tot, el mateix Jamie ho diu al vídeo)
200 gr. sucre
2 ous
una miqueta de sal
150 gr. farina
1 culleradeta de llevat químic
1 culleradeta de canyella
1 grapat de nous
85 ml d'oli d'oliva extra verge

La carbassa es trosseja i es passa per la batedora (o es ratlla). A continuació afegim la resta d'ingredients amb aquest ordre.
El forn calent i 20 minuts a 180ª

El vídeo del Jamie Olivier al youtube és aquest:

Pa de llet farcit de pernil i formatge

2009-02-20T16:12:00.005+01:00

Pa de llet (amb massa mare) + pernil dolç + Flor de Esgueva + formatge emmental ratllat.

Sembla que la massa no sigui ben cuita, però no és això: el formatge, en fondre's, ha impregant la massa i li ha conferit tot el gust intens del formatge manxego. Una delícia.

La propera vegada en porcions individuals, que donen més feina però que fan de millor conservar.

Reis

2009-02-04T12:47:00.000+01:00

Aquests han estat els nostres regals de Reis. Jo li vaig comprar al Roger l'últim llibre del Jamie Olivier (aquí teniu una crítica de El País Semanal) i ell aquest estri de silicona per fer papillotes.

El llibre és molt interessant i té unes fotos més maques. A més resulta envejable l'estil de vida que porta el cuiner, amb el seu hort i la passió que sent per ell. Jo ja m'he apuntat per fer:

espárragos a la parrilla con aceite de oliva, limón y parmesano,
sopa cremosa de espárragos con huevo escalfado
kétchup de tomate casero
lomo churruscado de salmón con yogur de pepino
la mejor masa quebrada salada [i també] la dulce a la antigua
pie de carne, Guinness y queso con cobertura de masa de hojaldre,
pie de zarzamoras y manzanas
tarta italiana de espinacas y jamón, [i un llarg etc...]

Aquí, estrenant el papillote, el model gran que suposadament és per 4-5 persones. La idea de posar tanta llimona no va ser gens encertada (feia massa gust a llimona), tot i que la foto queda prou maca oi?

Llibreries de Barcelona. Secció gastronomia.

2009-01-26T15:30:00.007+01:00

Tinc a les mans aquest llibre: Mercè Bausili i Emili Gasch. Llibreries de Barcelona: una guia per a lectors curiosos. Barcelona: Columna, 2008. 211 p. Molt interessant i molt recomanable. Un llistat de llibreries amb comentaris molt clarificadors. Pel que fa al tema de la gastronomia en comenta dues:

La librería gastronómica. C. Ausiàs Marc, 25, 1r. 08010 Barcelona 93 318 20 80. Metro Urquinaona, montagud@montagud.com, http://www.apicius.es. “Promoguda per Montagud Editores, editorial centenària de revistes professionals (Molinería y Panadería des del 1906, La confitería española des del 1930, Apicius, Cuadernos de Alta Gastronomía des del 2003), ofereix a la botiga i per internet una àmplia oferta de llibre professional i de divulgació de la gastronomia i de la restauració, a més, és clar, de la producció pròpia. També comercialitza material de cuina per a professionals" (p. 39).

Know Food. Llibreria gastronòmica. C. Penedès, 11, 08012 Barcelona. Tel 93 368 90 43. Metro: Fontana. Oberta l’octubre del 2007 per Sergi Tort, de formació periodista i amb pràctica culinària a Oxford. El fons, que de moment no és abassegador, té una gran ambició, que abasta des de llibres per a nens, tant per alimentar-los a partir de la lactància com perquè prenguin els primers contactes amb la cuina, fins a la narrativa a l’entorn del menjar, passant pels receptaris degudament classificats per cultures i geografies, l’alimentació per a gent amb dificultats, els vins, la crítica gastronòmica i les concebudes guies de restuarants. Hi podreu adquirir, per cert, totes les guies Michelin, en cas que no s’exhaureixin, com va succeir els primers mesos de funcionament de la llibreria amb la Michelin de Nova York, que segurament passarà a la història, de moment, com el període de l’allau de catalans a la big apple. També hi trobareu revistes i alguns estris de cuina molt seleccionats." (p.133)

Cada cop som més els forners que treballem...

2009-01-05T15:14:00.003+01:00

... el pa com abans.

L'edició electrònica de l'Avui ha perdut mig titular i l'encapçalament ha quedat com a mínim curiós. Una entrevista [aquí en PDF] a Eduard Crespo, forner i creador del pa de Sant Jordi. Sembla que els mitjans donen cada vegada més importància a la recuperació de la manera tradicional d'elaboració del pa. Una bona notícia.

Fleca Balmes
Balmes, 156

18 llibres en un any (2008)

2009-01-01T12:01:00.005+01:00

Aquest any han estat només 18, una mica més que al 2007 (15) però menys que al 2006 (26). Però molt lluny del repte dels 50 llibres en un any. Només consten els llibres acabats.

Dels amigatxos, la guanyadora d'aquest any torna a ser la Raki, amb 27 llibres i 6.577 pàgines. En segon lloc en número de llibres he quedat jo amb 18 i 4.657 pàgines. Però, per número de pàgines, el segon lloc és per al Pavlito, amb 16 llibres i 4.839 pàgines. Les maternitats i paternitats de tots dos s'han notat en la baixada de lectures.

El llistat de llibres llegits durant el 2008 ha estat:

Xavier Moret, elBulli des de dins: biografia d'un restaurant. Barcelona: RBA, 2007, 267 p. Acabat 4/1/08. Molt bé.
Angels Ponce, Miguel Gallardo. Ensenyam'm a ser feliç: la primera guia per educar en la felicitat. Badalona: Ara llibres, 2007. 137 p. Acabat 5/1/08. Molt bé.
Judy Ford. 100 cosas que puedes hacer para amar a tu hijo. Barcelona: RBA, 1998. 192 p. Acabat 19/1/08. Molt bé
Albert Bau i Estefania Carreño. Consells per a pares imperfectes: 20 errors que caldria evitar. Barcelona: Lector Universal, 2008. 153 p. Acabat 7/5/08. Coses de nens, psssss.
J. Bianciotto, Mar Cortes, J. A. Vilar. El fenomen Sprigsteen: parlen els fans catalans. Barcelona: Ara Llibres, 2008. 148 p. Molt bé. Una de les autores és la meva cunyada. Recull diferents visions dels fans de l'Springsteen i, per descomptat, el Ru hi surt. Molt recomanable fins i tot a la gent que no li agrada el cantant; es llegeix molt bé i entusiasma veure gent tan emocionada. Acabat 19/6/2008
Jesper Juul. Su hijo, una persona competente: hacia los nuevos valores básicos de la familia. Barcelona: Herder, 2004. 213 p. Acabat 18/7/08. Molt bé: de com hem de respectar als infants i tractar-los amb el mateix respecte que volem per nosaltres. Molt recomanable, un llibre de capçalera per als que tenim nens.
Rebeca Wild. Educar para ser: vivencias de una escuela activa. Barcelona: Herder, 1996. 301 p. Acabat 4/8/08. Molt bé: les experiències d'una "escola activa", la Pestalozzi (a l'Equador). Una educació a través de l'activitat espontània del nen; basada en el mètode Montessori i els estudis de desenvolupament del nen de Jean Piaget.
Pau Arenós. La memòria dels plats. Badalona: Ara llibres, 2005. 171 p. Acabat 5/8/08. Repàs per uns quants plats de cuina popular. Bé.
Eduardo Galeano. Espejos: una historia casi universal. Madrid: S. XXI, 2008. 365 p. Acabat 10/8/08. Molt recomanable aquesta poètica història universal. Per rellegir sense parar, un veritable plaer.
Johna Boyne. El noi del pijama de ratlles. Barcelona: Empúries, 2008. 262 p. Acabat 11/8/08. Molt bé
Eduardo Galeano. El descubrimiento de América que todavía no fue y otros ensayos. Barcelona: Laia, 1986. 131 p. Acabat 15/8/08. Bé.
Manel Fontdevila. La parejita. Guía para padres desesperadamente inexpertos. Barcelona: RBA: El Jueves, 2008. 125 p. Acabat 18/8/08. Molt divertit.
Rebeca Wild. Aprender a vivir con niños: ser para educar. Barcelona: Herder, 2007. 254 p. Acabat 5-9-08 Molt interessant, de la creadora de les “escoles actives”
George Eliot (1861). Silas Marner: una historia sobre la soledad y el desarraigo. Madrid: Valdemar, 2000. 286 p. Molt bé. És curiós com una història escrita al 1861 ens pot commoure ara igual que abans. Acabat l'11/9/08.
Alan Bennett. Una lectora nada común. Barcelona: Anagrama, 2008. 119p. Està bé, les lectures d'una fictícia reina d'Anglaterra. I curt!. Acabat 22/10/08
Stieg Larsson. Els homes que no estimaven les dones. Barcelona: Columna, 2008. 625 p. Acabat 30/11/2008. Molt i molt bé! és molt addictiu, de seguida comences amb la segona part (també una meravella) i patint perquè la traducció del tercer volum no serà fins al juny del 2009. Com ho podré suportar?
Stieg Larsson. La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina. Barcelona: Columna, 2008. 768 p. Acabat 18/12/2008. Molt i moltbé. Quines ganes que facin la traducció de la tercera part (no hi ha més parts perquè l'autor va morir, que sinó...).
David Rieff. En un mar de mort: el relat d'un fill. Barcelona: La Magrana, 2008. 140 p. Acabat 31/12/08. Bé. Reflexions del fill de la Susan Sontag (1933-2004) sobre la seva mort i la vivència de la seva lluita contra la malaltia. De com va veure morir a una enamorada del món i entusiasta de la seva existència.

Feliç any!

Pastís de poma autre maniere (David Lienas)

2008-12-01T10:53:00.000+01:00

Després de veure la recepta al Cafè de Nit, a Delícies del Rebost, al Kiwi Blau, a Cuinar és Generós (el Manel li afegia salsa tofe) i, per últim, a La cuina de casa, jo també em vaig apuntar. La va ensenyar a fer a un curs del Bonpreu on van anar molts dels blocaires gastronòmics que llegeixo. Surt molt bona i no gaire dolça.

PASTÍS DE POMA AUTRE MANIERE (David Lienas)

· 1 massa brisa fresca (la Glòria del Cafè de Nit la feia ella mateixa)
· 1 kg. de pomes Golden (millor posar una mica menys, amb 3-4 pomes ja queda prou coberta)
· 125 g. de mantega
· 100 g. de sucre
· 4 ous
· 50 g. de farina
· Sucre en pols

Escalfar el forn a 180º amb foc de dalt i de baix.
Col·locar la massa brisa al fons d’un motlle amb el mateix paper sulfurat que porta. Punxar-la amb una forquilla i deixar-la a la nevera perquè reposi.
Fondre la mantega al bany Maria. Afegir-hi el sucre, els ous batuts i després la farina i remenar-ho bé. Reservar.
Treure la massa brisa de la nevera i coure-la sola uns 10 minuts perquè quedi més cruixent i cuita.
Pelar les pomes i tallar-les a daus de mig centímetre de costat. Dipositar-les sobre la massa brisa i cobrir-les amb la barreja anterior que havíem reservat. Distribuir-ho bé pel motlle.
Coure el pastís a 180º de dalt i de baix, uns 60 minuts (la recepta diu menys temps, uns 40 minuts, però dependrà del forn i de la quantitat de poma que hi poseu).
Deixar refredar i, si es vol, espolsar amb sucre en pols en el moment de servir (jo no ho vaig fer).

Hotel NH Universitat

2008-11-14T16:49:00.013+01:00

Tot i que som molt fans del restaurant de l'Hotel NH Universitat, encara no n'havíem fet una entrada, tot i haver-hi anat diverses vegades. De dilluns a divendres fan un menú de 21 € que inclou aperitiu, primer plat, segon plat, postres, cafè, pa, aigua i vi. El servei és amabilíssim, l'entorn acollidor (malgrat ser al soterrani) i el menjar boníssim. La setmana passada hi vam tornar i aquest va ser el menú:

Aperitiu del xef

Voulavent de bolets

Primers

Trinxat de la Cerdanya amb botifarra negra

Espaguetis negres amb gambes

Segons

Confit d'ànec amb reducció de vi negre

Entrecot de bou amb salsa de bolets

Postres

Sopa de maduixes amb gelat de vainilla

Crema catalana

I cafè

Sempre en sortim meravellats i cada vegada que hi anem reso perquè no hi hagi entrecot de bou: m'agrada tant que, si n'hi ha, no puc tastar mai un altre plat...

A destacar, al marge del menjar:

A banda de l'entrant del xef hi ha un aperitiu (patates, olives, anxoves, pebrots del piquillo, tonyina en escabetx; vi, vermout, fino...) que fa l'espera més curta.
El pa: hi ha xapata, pa de nous, pa de sèsam i pa blanc, en porcions petites que permeten tastar els que vulguis.
El cafè va sempre acompanyat d'una trufa ;-)
El servei és molt amable però gens empalagós.
Hi ha diversos diaris per amenitzar l'espera.
Al lavabo hi ha fins i tot raspalls de dents.
L'entrecot de bou: espectacular!

Hotel NH Universitat
Ronda Universitat, 21
08007 - Barcelona
Telf: (34) 93 342 78 50

h10.universitat@h10.es

Esmorzar d'un diumenge ennuvolat de tardor

2008-10-19T14:25:00.006+02:00

Pa de llet casolà, sobrassada de la bona i formatge Flor de Esgueva, tot calent. L'única pega: l'he hagut de compatir amb el Roc, que avui ha descobert la sobrassada. I no l'oblidarà fàcilment.

Dia mundial del pa

2008-10-16T15:33:00.008+02:00

Despistats com anem ens ha estat a punt de passar per alt el Dia mundial del pa. Entre la gastroenteritis que ha deixat fora de combat tota la família i la feina diària no ha estat una setmana gaire fructífera, i ahir, més aviat tard, vam constatar que no hi participàvem. Encara hi érem a temps, sobretot perquè al matí havíem deixat dormint a la nevera una massa de pa de llet enriquida amb massa mare. A última hora vam despertar amb voluntat de contribuir-hi. Vam treure la massa per atemperar-la, en vam fer panets, els vam deixar reposar i els vam coure més enllà de les 22:00. Encara teníem temps, però ens vam posar a veure Peregrinos que s'allargava i s'allargava. Uns minuts abans de les 00:00 va acabar la pel·lícula, però llavors ja ens va fer molta mandra fer l'entrada. En definitiva, que no hi ha contribució el dia 16 però ens quedem amb una reflexió molt simple: malgrat que no havíem recordat la data teníem un pa en procés i la possibilitat de fer-lo. I aquesta és potser la millor contribució que es pot fer al dia mundial del pa: més enllà d'efemèrides a casa fem pa habitualment, com a mínim un parell de cops per setmana i continuarem fent-ne perquè ens agrada i ens apassiona.

PS. Per cert, la pel·lícula, malgrat alguna rialleta, més aviat oblidable. Li sobra com a mínim mitja hora i totes les pretensioses seqüències oníriques.

Recepta:

200 grams de massa mare
350 ml. de llet
un tros de mantega (a la recepta hi diu 70 grams però jo sempre n'he posat molta menys)
530 grams de farina de força
1,5 cullerades de cafè de sal (en poso 2)
3 cullerades de sucre
1,5 culleradeta de cafè de llevat sec

Un cop amassat tot plegat es deixa reposar més o menys una hora i es fan els panets. Amb aquesta quantitat nosaltres en fem 12, de 90 i tants grams cadascun (96, aquesta vegada). Es deixen reposar fins que doblin com a mínim el seu volum i cap al forn. Compte que es couen ràpid i més val abaixar la temperatura i que s'hi estiguin una miqueta més. Un cop freds els congelem dins d'una bossa i cada matí una estona abans d'esmorzar en treiem tres, un per a cada un.

Estofat de vedella

2008-10-09T14:23:00.001+02:00

Avui una recepta amb l'olla ràpida. Fa temps que la tinc i li dono molt poc ús, tot i que és una manera ràpida de cuinar i en teoria conserva millor els nutrients dels aliments. És una adaptació del receptari que porta l'olla a pressió ràpida Fagor, que és la que tinc jo.

ESTOFAT DE VEDELLA amb olla ràpida (per unes 4 persones més o menys)

Carn de vedella a trossos (uns 600 gr.)
Patates (unes 4 petites)
Pèsols (uns 200 gr.)
Ceba, all, pastanaga
Julivert, sal, pebre, orenga, llorer, farina
Mig got de vi
Mig got d'aigua (de bullir els pèsols)

Posem un cassó amb els pèsols a bullir (els meus eren congelats i calien 10 minuts). Reservar l'aigua.
Posem l'olla al foc amb oli i ofeguem la carn de vedella amb una mica de sal i pebre. Jo també vaig posar canyella i nou moscada que m'encanta.
A continuació posem la ceba i l'all a trossos. Afegim una cullerada de farina procurant que no es torri massa.
Afegim mig vas de vi blanc, mig vas d'aigua de bullir els pèsols, el julivert, llorer i orenga (o les herbes que un vulgui). Tanquem l'olla i la deixem 14-16 minuts en la posició 1 (els minuts compten a partir del so de l'aire sortint zzzzz)

Posem l'olla sota el raig de l'aixeta perr obrir-la més ràpidament i afegim les patates. Tanquem i les deixem 5-6 minuts.

Obrim i afegim els pèsols.

Melmelada de mores

2008-09-22T13:00:00.002+02:00

Ja fa dies que vam tornar però aquests dies de pont (11 de setembre) vam anar a Berga, a la muntanya, i vam aprofitar per recollir mores (les de la fotografia són les que vam recollir). Ha quedat molt bona i molt dolça.

MELMELADA DE MORES

800 gr. mores
500 gr. sucre
Suc de llimona

Rentem les mores i les passem per la batedora. Afegim el sucre i la llimona. Ho posem al foc fins que estigui més o menys espès, jo ho vaig tenir al voltant d'una hora. Es pot passar pel xino perquè quedi més fi però no cal, jo no ho he fet i ha quedat prou bé.

Posar la barreja als pots de vidre, tapar-los i donar la volta per fer "el buit"(a posteriori he llegit que cal mantenir-los així 24 hores. Jo no ho vaig fer però els tinc a la nevera i no duraran molt).

Per acabar de fer una conserva més segura, hi ha qui introdueix després els pots en una olla amb aigua i els deixa bullir de 30 a 60 minuts. També cal tenir una cura especial en la neteja dels pots de vidre, rentant-los per exemple a una temperatura alta al rentavaixelles.

Pizza de gorgonzola i ruca

2008-09-09T16:36:00.003+02:00

El món de les pizzes es pot dividir, a grans trets, entre la pizza original, de massa prima i generosa cobertura i la pizza d'inspiració ianqui, on el gruix de la massa desvirtua el conjunt. Les primeres sempre m'han agradat, però les altres em semblen una presa de pèl. Si vull menjar pa, menjo directament pa, i si vull una pizza, la massa només ha de ser la base sobre la qual reposen la resta d'ingredients, prou subtil per no usurpar el protagonisme a la resta.

Ironies de la vida, l'altre dia vaig perpetrar aquesta pizza, que, sense poder-ho evitar, respon més al segon model que al primer. I és que, per més que estirava la massa, es retreia una vegada i una altra. Finalment la vaig posar al forn amb una clara sensació de fracàs. Però a mesura que s'anava coent, primer l'olor, després l'aspecte i finalment el gust, em van fer reconciliar amb mi mateix.

Segueixo pensant exactament el mateix respecte a la massa, però per una vegada -i sense que serveixi de precedent- he de confessar que era boníssima.

Pastís d'ametlla al rom

2008-09-08T12:25:00.002+02:00

L'altre dia el vaig descobrir al bloc de la La maleta de Boston, i els seus ingredients em van entusiasmar. Ho vaig fer i quina delícia... és com una mena de "tarta de Santiago" però enriquida, borrachuza, boníssima. El pastís va volar! (jo en vaig menjar més de la meitat!)

PASTÍS D'AMETLLA AL ROM

-125 gr. ametlla molta
-125 gr. sucre
-3 ous
-75 gr. mantega
-45 ml. rom (jo li vaig posar 50 ml. i a més de l'añejo de 7 anys que està boníssim)
-pell de llimona ratllada

Muntar les clares a punt de neu i reservar
En un bol barrejar els rovells i el sucre i batre.
Afegir la mantega fosa, el rom i la pell de llimona. Batre.
Afegir l'ametlla fosa i batre
Finalment les clares a punt de neu.
Forn preescalfat. Deu minuts a 200º i la resta a 180º

Una altra massa mare

2008-09-05T17:01:00.010+02:00

En aquest cas, la famosa massa líquida d'Eric Kaiser, que tot just ahir vaig tenir a punt per utilitzar-la. Obviem la manera de fer-la, que ja ha estat àmpliament divulgada en molts blocs i centrem-nos en el primer resultat.

Una mica cansat de receptes mil·limètriques, intento aconseguir una proporció equilibrada, fàcil de recordar, que em permeti fer un pa habitual sense haver de consultar notes, llibres, posts..., i que pugui modificar quan em vingui de gust, amb la seguretat que la base funciona. En aquest cas, les proporcions són:

200 grams de massa líquida d'Eric Kaiser
400 grams de farina de força
200 ml d'aigua
1 i 1/2 culleradetes (cafè) de sal
1/2 culleradeta (cafè) de llevat sec de forner
i un dia de repòs a la nevera, retardant la fermentació

El resultat reposa, encara ara, sobre el marbre de la cuina. No hem tingut temps de tastar-lo perquè just quan el treia del forn havia de marxar... Veurem aquesta nit.

Edito (06/09/08): El vam poder tastar a l'hora de sopar i vaig confirmar el que ja m'havia semblat: la massa mare és menys àcida i més apta per a tota mena de pans; la molla va quedar menys densa i la crosta, potser hauria millorat amb una estona més de forn. Però en resum sembla que hem trobat el pa que buscàvem...

Els Casals: tancant cercles

2008-08-22T08:00:00.014+02:00

Seguint la recomanació de La cuina vermella, hem aprofitat l'estada al Berguedà per anar a dinar a Els Casals, a Sagàs.

Es tracta d'una proposta honesta que supera de llarg l'àmbit gastronòmic per convertir-se en una experiència cultural de primer ordre. La cuina es posa al servei d'un producte de primeríssima qualitat, arrelat a la comarca, produït directament per la família Rovira o obtingut ben a prop. Un producte que es potencia amb la intervenció justa, sense artificis, amb una tècnica precisa que en respecta l'essència i l'extrema qualitat.

La carta varia en funció de la temporada i ofereix el millor de cada època de l'any. Es basa en una filosofia de vida que tanca el cercle iniciat a l'explotació familiar, ja sigui a les granges o a l'hort, fent ús del producte proper i estacional per transformar-lo a la cuina en un plat que combina tradició i creativitat, respectant sempre l'essència de tots els elements que s'hi combinen.

Vam demanar el menú de la terra perquè ens va semblar que era la millor manera de poder tastar una mostra representativa de tot el que s'hi podia trobar.

El pa, fet aquell mateix matí i encara tebi quan ens el van servir. Crosta gruixuda i cruixent i molla elàstica i suau.

Recuit, créixens i anxoves

Gambes de Palamós amb romesco tot just passades per la planxa i servides sobre pissarra

Sobrassada de la casa amb mel i pa amb tomàquet. El pa d'elaboració pròpia, com la sobrassada, passada per la planxa; i la mel servida directament amb el rusc. Ens va agradar tant que ho vam repetir a casa.

Una mariscada com a petita variació del menú. Tomàquets acabats de collir de l'hort, una vieira al seu punt, escamarlà, cloïsses i percebes. Tot el gust del mar terra endins.

Cep saltat amb botifarra negra. El fruit del bosc i l'elaboració tradicional del porc criat a casa.

Puré de patates fumat amb rossinyols, brots d'espinacs i rovell d'ou tebi.

Arròs de múrgoles amb colomí de sang.

Garrinet rostit sense os amb blat de moro, cafè i ruca. Un contrast molt aconseguit entre la pell cruixent i torrada i la carn més tendra. Això blanc que acompanya el plat és nou de macadàmia ratllada.

Tac de vaca bruna de casa a la brasa amb pebrots vermells de l'hort. De gust molt intens i per a més d'un massa crua.

Tel de llet i crema de flam

Borratxo al rom. Calent i amb una textura que es desfeia a la boca.

Síndria gelada i carquinyolis per acompanyar el cafè

Els Casals representa una aposta ferma pel retorn a l'essència; la passió de tota una família que té cura de l'hort, de les granges, de l'obrador, de l'hotel i de la cuina, per poder oferir el millor cada dia.

Si aprecieu la feina ben feta, el producte de qualitat, la tècnica al servei de la cuina arrelada, l'honestedat de qui produeix allò que consumeix. Si esteu farts d'artificis, de pirotècnia, de venedors de fum i xarlatans, de mimetisme impersonal, de modes passatgeres, tingueu en compte els Casals. No us en penedireu.

Tornar a casa

2008-08-20T19:35:00.008+02:00

Una de les coses que fan el retorn més planer és poder reprendre els vells hàbits. I això que a Berga no ens calia fer pa perquè encara se'n pot comprar de qualitat.
Després de ressucitar la massa mare, que havia estat en letàrgia durant quatre llargues setmanes, aquest és el primer pa. Recepta clàssica de pa de campanya, només que substituint la farina de sègol per integral de força.

Vacances pel Berguedà

2008-07-17T12:32:00.002+02:00

Ja estem de vacances!

Aquest estiu les vacances, de nou, pel Berguedà. Serà gairebé un mes de tranquil·litat amb la possibilitat de descobrir nous restaurants per aquestes terres. Com a mínim esperem estar fresquets, a la muntanya.

També suposarà una desconnexió d'internet. No sé com m'ho faré però estaré quasi tot el mes sense poder entrar a la xarxa, semblaré l' Enjuto mojamuto al pitjor dia de la seva vida.

Calamars farcits

2008-07-16T11:12:00.000+02:00

L'última recepta abans de marxar de vacances: els clàssics calamars farcits però, enlloc de carn picada, musclos i gambes.

CALAMARS FARCITS

- 6 calamars (jo he calculat uns 3 per ració)
- Gambes (la quantitat una mica a ull, jo faig servir unes pelades grans de la Sirena)
- Musclos (també a ull, jo faig servir uns de la Sirena)
- Cebes tendres
- 1 ou dur
- Tomàquet natural
- Picada: all, julivert, ametlles, avellanes i galeta (hi ha qui afegeix xocolata negra)
- Arròs basmati per acompanyar

Comencem amb la part més feixuga: netejar els calamars, donar-los la volta i deixar únicament la bossa, reservant la resta.
Tallar la ceba i sofregir-la en una paella. A continuació posem, tallades, les potes i ales dels calamars. Després els musclos i les gambes a trossos. Afegim unes cullerades de tomàquet triturat i una mica de vi blanc. I deixem fer.
Un cop fet i més o menys fred, afegim l'ou dur picat. Farcim els calamars i els tanquem amb un escuradents.
Piquem més ceba i la sofregim a la cassola definitiva. Afegim una mica de tomàquet i vi blanc. Jo també vaig posar una mica de fumet de peix que tenia. Col·loquem els calamars farcits i els deixem fer-se. Per últim, afegim la picada.
Servir acompanyat d'arròs basmati.

Pot sobrar una mica de farcit dels calamars perquè mai es pot calcular bé del tot. Podeu posar-lo a la salsa que els acompanya o -millor- guardar-lo com a salsa per uns espaguetis. Això és el que hem fet nosaltres i queda boníssim també.

Pa integral amb panificadora

2008-07-04T11:25:00.004+02:00

Una mica preocupada perquè m'han sortit dos pans malament amb la panificadora (sí, tot i ser tan senzill, de vegades falla, queda dur com una pedra i és per llençar) vaig intentar una de les receptes de la màquina del pa que encara no havia provat: el pa integral. No l'havia fet pensant que potser no era tan "bo" com la resta de pans.

Quina il·lusió descobrir que el gust és una meravella. És tan bo que fins i tot rivalitza amb els panets de llet amb nous que fem per esmorzar. Penso fer-ne més -la propera vegada 1 kg- per congelar-lo i menjar-lo al matí. Era tan bo que me'l menjava tot sol i al meu fill li ha encantat també. Cal reconèixer que amb els ingredients bàsics que porta és tot un mèrit. Que els pans enriquits siguin bons, és més fàcil d'aconseguir. En aquest cas tenim un pa poc calòric i nutricionalment molt correcte.

PA INTEGRAL AMB PANIFICADORA
Les dosis són per a un pa de 500 gr. ; entre parèntesi la dosi per a un pa d'un quilo.

1.5 cc oli (2.5 cc: cullerada de cafè)
210 ml aigua (355 ml)
1.5 cc sal (2 cc)
1.5 cc sucre (2.5 cc)
140.5 gr. farina de força (240 g.)
210 gr. farina integral de força (365 gr.)
0.5 cc llevat de forner Maizena(1.55 cc)

Programa 4, pa integral, de la panificadora Moulinex, daurat mig, 500 gr., 3.41 minuts. Triga una mica més perquè la primera mitja hora fa un preescalfament, no comença a mesclar com els altres programes. No és que no funcioni la màquina, com jo em vaig pensar -amb horror- en un principi.

El bloc dels viatges

2008-07-03T09:22:00.003+02:00

L'altre dia ens van comentar que ens citaven a El bloc dels viatges, un bloc que, com especifica el seu propi subtítol, recull diaris, quaderns, blocs i webs de viatges en català. És una iniciativa molt encertada d'Eduard Balsebre que també té altres blocs de viatges ben interessants.

Si voleu preparar a consciència el pròxim viatge o només voleu llegir relats apassionats, no us oblideu de visitar-lo. Al mateix bloc també proposen escriure'ls si voleu publicar una ressenya sobre el vostre quadern, diari, bloc, àlbum de fotos o relat de viatge. Animeu-vos!

Pa de campagne amb cistella

2008-06-27T14:00:00.011+02:00

Ja hem estrenat un dels cistells del pa. Bé, ho ha fet el Ru, que és el forner de la casa. Només amb una mica de farina i allà que s'ha quedat el pa de campagne d'aquesta ocasió. Després cap al forn només amb un cop i voilà...

Ha quedat boníssim...

Cistells per al pa

2008-06-16T13:37:00.006+02:00

Un nou estri per a la cuina: cistells de fermentació de pa; fruit de la proposta de l'Iban: Unámonos para comprar cestos de pan (una utilidad de servicio público de ¿Te quedas a cenar?). L'organització del grup de Barcelona va ser tot un èxit ja que ell la coordinava. Les cistelles són de l'empresa Brotformen.de i jo vaig demanar (copiant-me de l'Iban, per cert) la 1.4 i la 2.3, de 22 cm. i un quilo, un de polpa de fusta i l'altre de canya. Que per a què serveixen? cito les paraules del mestre:

"... cestos para fermentar pan, banastillos. Son unos compañeros muy útiles para el panadero: facilitan la labor de formado y fermentación, ayudan a crear buenas cortezas y posibilitan hacer panes de masas muy ligeras sin que estos se desparramen durante la fermentación (además, son muy bonitos). En mi blog son fáciles de encontrar, tanto por las características marcas que algunos dejan en la corteza del pan (estrías, líneas, círculos), como porque a veces los muestro mientras hacen su labor (...) El fundamento del cesto es que tú pones ahí la masa y la dejas fermentar, luego la volteas y sale sola, ¡flop! (...) En la página [Brotformen.de] recomiendan los de pulpa de madera para iniciarse, por la falta de mantenimiento (en la propia página vienen las instrucciones de limpieza). Según mi experiencia, los de pasta de madera aguantan las masas líquidas igual de bien que los de mimbre y lino, y sí que son más fáciles de mantener, la verdad es que han salido muy buenos. El de caña que tengo lo uso para masas más medias y sólidas, nunca le he puesto una muy líquida. El resultado también es muy bueno" (Iban dixit)

Encara les hem de provar.

Pastís de formatge

2008-06-09T11:10:00.002+02:00

Veient l'altre dia el pastís de formatge de La cuina en bolquers, em va venir molt de gust fer aquest clàssic dels postres. En aquest cas amb una base de galeta que és totalment prescindible (calories que et pots estalviar); la propera vegada que el faci no en posaré perquè el protagonista absolut sigui el formatge. Surt boníssim!

PASTÍS DE FORMATGE

3 ous
200 gr. formatge per untar (tipus Philadelphia)
3 iogurts de llimona (el podeu combinar o canviar per naturals)
3 cullerades soperes de farina de blat de moro (Maizena)
9 cullerades de sucre (o menys si el voleu menys dolç)

Base de galeta: paquet de galetes (Núria integral) triturades, 60 gr. mantega i una mica de llet. Mentre fem el farcit el deixem a la nevera.
Separem els rovells de les clares i fem aquestes últimes a punt de neu. Es barregen els ingredients: formatge, iogurt, sucre, rovells, maizena i per últim afegim les clares.

Forn preescalfat i deixar a uns 180º durant una hora ben bé (potser abaixar el foc cap al final)

La Myriam el cobreix amb paper d'alumini que treu 15 minuts abans de treure'l del forn. Suposo que és perquè no pugi en excés i després es trenqui pel mig (el que em va passar a mi, per cert).

Pastís tres xocolates

2008-06-04T12:09:00.000+02:00

Després de veure'l a molts blocs, l'altre dia el vaig fer aprofitant un nou estri de la cuina: un motllo circular desmuntable, amb la base de ceràmica i les parets de silicona. De l'origen d'aquest pastís en parla l'Auro, però jo l'he vist a la Marta, la Gemma i l'altra Gemma.

El resultat no ha quedat gens perfecte (es noten bombolletes, la capa de xocolata blanca es va tacar una mica, la de xocolata negra no va quedar molt negra...) però de gust és molt bo; això sí, és molt dens i jo, que sóc de repetir, no ho vaig poder fer.

Com a possibles variants del pastís se m'acut fer només una capa per exemple de xocolata negra (que sembla ser va ser l'origen) o fer la base de pa de pessic (com ho fa la Gemma de Bcn mon amour). No sé com quedaria només amb llet i sense nata (per fer-lo més lleuger) . Caldrà fer proves.

PASTÍS TRES XOCOLATES

Ingredients per al pastís:
- 150 gr. xocolata negra (70 % o més cacau)
- 150 gr. xocolata amb llet
- 150 gr. xocolata blanca
- 150 gr. sucre
- 750 ml. nata per muntar
- 750 ml. llet
- 3 sobres de quallada Royal

Per la base de galeta:
- 1 paquet de galetes (jo vaig posar Núria integral)
- 60 gr. mantega
- rajolí de llet

Fer servir un motllo desmuntable.

Base de galeta: triturar totes les galetes, afegir la mantega i la llet i aplanar al motllo. Reservar a la nevera.

Capa de xocolata negra: posar al foc la xocolata negra a trossos, 75 g. de sucre, 250 ml. de llet, 250 ml. de nata i un sobre de quallada. Escalfar-lo sense que arribi a bullir remenant tota l'estona per a que no s'enganxi. Abocar la barreja damunt la base de galeta.

Capa de xocolata amb llet: posar al foc la xocolata amb llet a trossos, 50 g. de sucre, 250 ml. de llet, 250 ml. de nata i un sobre de quallada. Escalfar-lo sense que arribi a bullir (remenar constantment). Abocar la barreja damunt la capa de xocolata negra amb compte per a que no es barregin. És molt útil utilitzar una cullera del revés per evitar que la força del xorro foradi la capa de sota.

Capa de xocolata blanca: posar al foc la xocolata blanca a trossos, 25 g. de sucre, 250 ml. de llet, 250 ml. de nata i un sobre de quallada. Escalfar-lo sense que arribi a bullir (remenant). Abocar la barreja damunt de la capa de xocolata amb llet (amb la cullera per no esquitxar).

Deixar que qualli a la nevera i servir fred.

Consells:

- Millor fer-lo d'un dia per un altre
- Les capes es fan seguides i miracle... no s'ajunten; es deixa el temps que es triga a fer la segona capa (uns 10 minuts), sense que es refredi. D'aquesta manera la capa anterior ha començat a quallar i no es barreja amb l'altre però encara està prou tova perquè s'enganxi.
- Aconsellen per desmotllar-lo ficar-lo uns 15 minuts abans al congelador (jo no ho vaig fer i no vaig tenir problemes)

Tempura Ya

2008-05-29T07:43:00.003+02:00

Divendres passat vaig gaudir del sopar commemoratiu pel segon aniversari de Frikitecaris. El lloc triat va ser un japonès, el Tempura Ya i el menú va consistir en una pica pica format per:

carpaccio d'ànec,
salmó teriyaki (molt bo),
tempura shiitake,
padron tempura (sí, pebrots del padron -unos pican y otros no- amb tempura),
tempura vieira i llagostins (boníssim),
tori karaague (pollastre fregit molt bo),
yakiudon (fideus udon saltejats amb salsa d'ostres, verdures i cloïsses, molt bo),
salmó sashimi,
maguro tartar,
california maki,
tempura maki (tempura de llagostí) i
spicy tuna

A remarcar els postres, el que encapçala l'entrada és un tiramisú de té verd ben curiós i molt bo però el clàssic italià sempre serà el meu favorit.

Tot i no ser cap amant del peix cru, és un lloc molt recomanable per menjar japonès. A destacar també el tracte molt agradable del personal i el reservat que tenen per a unes deu persones on gaudeixes de certa intimitat; això sí, potser una mica estret per a les 14 que érem.

Tempura Ya. Restaurant japonès. Muntaner, 153 (entre Còrcega i Rosselló), 08036 Barcelona . Tel. 93 419 31 82, Metro: Hospital clínic. Prohibit fumar.

Per cert, la frikitijefa (com l'anomena el Ferran) ha creat una nova web: Lactosa Free, un prometedor bloc per als intolerants a la lactosa que pretén "divagar acerca del tema, aportar ideas, recetas sin lactosa o con alternativas a ella y truquitos varios". Jo ja el tinc al Google Reader!

Actualització: la crònica oficial del evento

Magdalenes de xocolata

2008-05-27T11:06:00.001+02:00

Un altre recepta de magdalenes de la Marta. Tal com ella diu, surten molt tendres però per al meu gust (golosa que sóc) poc dolces, segurament per la xocolata pura sense sucre. Un altre cop les faig sense la xocolata o poso trossets de xocolata (potser blanca que és més guarra i dolça) dins.

MAGDALENES DE XOCOLATA (Los fogones de mi casa)
250 gr. de farina
75 gr. cacau en pols (jo he posat Valor, que no té sucre)
275 gr. de sucre
250 gr. d'oli oliva
75 ml. de llet
1 sobre de llevat químic (Royal)
3 ous (la recepta diu 3-4)
ratlladura de llimona (no en tenia i no li vaig posar)

Tot i deixar la massa 20 minuts a la nevera, posar el foc de sota i no obrir el forn, no van pujar molt. Això sí, eren molt tendres.

Pa de motllo (super) enriquit

2008-05-23T09:54:00.000+02:00

És la primera recepta de "pa de motllo" que fem i, com no tenim motllo adequat (queda pendent utilitzar el del plum-cake amb alguna mena de tapa), l'hem fet amb la panificadora. El resultat... boníssim però accidentat.

La recepta l'he tret del bloc de la Bea on explica que és un dels seus favorits. El problemes van venir de la quantitat d'ingredients que eren un pèl massa per a la mida de la meva panificadora i aquesta es va desbordar (mireu la foto del final). Amb tot, ha quedat boníssim, fixeu-vos que és un pa molt enriquit. El proper cop faré la meitat d'ingredients i potser posaré menys llevat.

PA DE MOTLLO ENRIQUIT (El rincón de Bea)

120 gr. mantega (temperatura ambient)
2 ous
200 gr. llet
10 gr. sal
25 gr. sucre
500 gr. farina de força
50 gr. llavors de rosella
2 sobres de llevat sec (Maizena panaderia; la recepta diu 40 gr. llevat fresc i 1 sobre= 5.5 gr.=14 gr. fresca; tot i que potser és massa).

Es posen a la panificadora tots els ingredients amb aquest ordre, vigilant que el llevat no toqui ni la sal ni cap líquid. Programa 1 de la panificadora Moulinex, 1 kg., daurat mig. Tres hores i 18 minuts i voilà ... còmode, ràpid i net.

Congelat queda perfecte. Em queda pendent la possibilitat de comprar un motllo específic com el de la Su i fer-lo al forn. La propera recepta de pa de motllo que vull provar és la de la Su que és menys enriquit i, per tant, menys calòric.

Pain de Campagne

2008-05-14T13:23:00.008+02:00

És la segona vegada que fem la recepta, però no havíem tingut temps de fer l'entrada. Es tracta d'un pa molt bo que combina les virtuts del pa fet amb massa mare -intensitat i profunditat de gust- amb les del llevat de forner. La forma de barra fa que tingui més superfície de crosta i que la cocció sigui més fàcil. La recepta es basa en el pain de campagne de El aprendiz de panadero, amb petites variacions.

Ingredients:

450 gr. pâte fermentée (o massa mare de la que teníem a la nevera, en el nostre cas)
225 gr. farina de força
40 gr. farina de sègol
5 gr. sal
3 gr. llevat de forner (Maizena)
175 ml. aigua

Preparació:

Es posen els ingredients a la panificadora, programa amassat. Ho hem fet a ull: els 5 minuts inicials + 5 minuts de repòs i finalment un 10 minuts més. La massa no ha d'enganxar-se als costats de la cubeta però sí una mica al fons, ha de ser mal·leable.
Passat aquest temps es posa la massa en un bol untat amb oli i es fa rodar per impregnar-la totalment. Es cobreix amb film i es deixa un parell d'hores a temperatura ambient o fins que ha duplicat el volum. Nosaltres la vam fer ahir i la vam deixar tota la nit a la nevera per retardar la fermentació. Avui al matí l'he tret sobre les 06:30 i ha reposat atemperant-se fins les 09:30. L'he posat amb compte de no desgasificar-la sobre una superfície una mica enfarinada i l'he tallat en tres trossos per donar-li forma -en aquest cas bâtards més que rústics-. L'he deixat aproximadament una hora més sobre la safata del forn fins que li he fet els talls.
Amb el forn preescalfat s'introdueix el pa i s'aboca aigua en una safata, posada prèviament -i per tant calenta- per crear el cop de vapor inicial. A intèrvals de 30 segons es ruixen les parets i el fons del forn amb aigua tres vegades i es deixa coure el pa a uns 230º. Al cap de deu minuts -o abans si es considera oportú- es gira la safata 180º per assegurar una cocció homogènia. Quan el pa és ben cuit i daurat es treu del forn i es deixa refredar sobre una reixa.
Afortunadament hi ha tants pans possibles com moments diferents per menjar-se'ls, i si de vegades et ve de gust un pa molt lleuger per fer un entrepà, altres vegades en vols un més dens per sucar una salsa. Aquest diria que va bé amb gairebé tot, i a més permet, retardant la fermentació, fer-lo en dos dies sense estar esclavitzat pels temps de repòs, cocció, etc.

De barres i panets

2008-05-08T15:57:00.006+02:00

Fa unes setmanes vaig fer la recepta de panets blancs de La Maleta de Boston i vam quedar molt contents del resultat. Avui he decidit tornar-hi però fent barres enlloc de panets, i el resultat ha estat encara millor. La recepta és senzilla i no demana un temps de fermentació massa gran, al contrari: no hi ha massa mare sinó llevat de forner i el preferment que es fa al principi està llest amb poca estona. El pa resultant no té el gust profund que li donaria la massa mare, però la textura de la molla -finíssima, molt suau- i el gust intens de l'oli fan que sigui un pa perfecte per menjar tot sol o com a entrepà -amb tomàquet, of course ;-)

Ingredients:

-500 grs. de farina de força
-25 grs. d'oli d'oliva
-350 ml. d'aigua mineral
-7 grs. de sal (8 en el nostre cas, que la balança que tenim va de dos grams en dos grams)
-3 grs. de sucre (4, per la mateixa raó)
-1 sobre de llevat de forner (marca maizena en el nostre cas)

Preparació:

Es fa el preferment amb 50 grams de farina de força, 50 mililitres d'aigua i el llevat, barrejant-ho tot en un bol i deixant que dobli el seu volum, tapat amb paper film.
Es posen tots els ingredients a la panificadora -restant del total els que hem utilitzat pel preferment- i s'inicia el programa d'amassar (en la nostra màquina el programa 11: 5 minuts d'amassat, 5 minuts de repòs, 20 minuts d'amassat, 1 hora de repòs).
Passat aquest temps es treu la massa de la cubeta i es col·loca sobre una superfície enfarinada per tallar-la i donar-li la forma que vulguem, en el nostre cas barres gruixudes. Es deixa la massa a la safata del forn sobre un paper encerat, es tapa i es deixa créixer per segona vegada. Depenent de la temperatura caldrà més o menys estona, en el cas d'avui una mitja hora.
Finalment s'hi fan els talls, es polvoritza amb aigua salada i es cou al forn preescalfat fins que sigui ben cuit.

Observacions:

Sobre les mesures: quan estava amassant hi he afegit farina, no sabria precisar quanta, perquè la massa era un pèl líquida. Si heu de fer la recepta tingueu en compte aquest aspecte.
Sobre la polvorització amb aigua salada: segurament seria millor aplicar la tècnica de Peter Reinhart per aconseguir una crosta cruixent -col·locar una safata al forn mentre el preescalfem i posar-hi aigua bullent quan el pa ja es dins, a l'hora que polvoritzem a intervals de 30 segons les parets del forn-, però m'ha fet mandra, francament.
Sobre la forma: Sí, haurem de practicar més a l'hora de fer les barres o renunciar definitivament al concepte de simetria. No en va diu Peter Reinhart a El aprendiz de panadero que és amb les barres que els mestres posen a prova els alumnes...

Pastís de poma bretó o senzillament genial

2008-05-02T20:15:00.002+02:00

He fet molts cops aquest pastís però encara no l'havia publicat. El vaig treure, fa més d'un any, del bloc de la Gemma de bcn mon amour (la recepta original és de la Mireia Carbó). Aquest cop l'he fet amb el motllo de silicona que donava fa uns diumenges La Vanguardia per 1 €. Va sortir, com sempre, boníssim!

PASTÍS DE POMA BRETÓ

- 100 gr. sucre
- 100 gr. farina
- 1 pessic de sal
- 8 g. de llevat (2 culleradetes)
- 2 ous
- 125 gr. mantega fosa
- 2 pomes grans (golden)

Peleu les pomes i talleu-les a daus grans.
Barregeu el sucre, la farina, la sal, el llevat i els ous amb la mantega fosa.
Afegiu-hi les pomes amb espàtula de goma.
Coeu-lo al forn a 180º uns 30-35 minuts.
La recepta original també porta 50 gr. de panses (que no he posat perquè al Ru no li agraden)

A l'últim llibre de la Mireia Carbó, La cuina salvavidas, surt aquesta recepta amb el nom de Pastís de pomes senzillament genial (no podia trobar millor títol). En aquest llibre, la Mireia ens suggereix la possibilitat de canviar les pomes per peres, pinya o mango; i de prescindir de les panses o substituir-les per nous. Pastís molt recomanable (jo l'he fet molts cops!)

Galetes de nous i xocolata

2008-04-30T16:44:00.006+02:00

Això és una caixa de llauna que conté galetes de nous i xocolata. Ja havia provat a fer-ne de xocolata i coco però aquesta variant amb nous queda molt bé i fins i tot és més senzilla. Les he fet segons una recepta de l'Ada Parellada a Fem pastissos amb les tres bessones, que he adaptat una miqueta.

GALETES DE XOCOLATA I NOUS

100 gr. de nous (la recepta original diu 140)
100 gr. de xocolata negra (la recepta diu 140)
140 gr. farina
1 ou
140 gr. sucre moreno (jo l'he barrejat amb blanc)
90 gr. mantega tova

Es trinxen les nous i la xocolata amb una batedora (o picant-les amb una mà de morter)
Es barregen amb les mans la mantega, el sucre, l'ou, la farina i la xocolata i les nous.
Es fa una bola que es cobreix amb paper film i es guarda a la nevera unes 2 hores.
Es fan boletes que s'aixafen i col·loquen en una safata per anar al forn (preescalfat).
Forn a uns 180º, 10-15 minuts
Es deixen refredar sobre una reixa.

Més consells per fer galetes a bcn mon amour

Strudel de poma

2008-04-09T12:58:00.002+02:00

Feia dies que tenia apuntada la recepta que vaig veure a l'Elena, de Chocolate y pimienta (a ella li ha quedat preciós). Tot i que una mica accidentada (va treure molt de suc, però era un almívar deliciós) , el resultat (de gust) és espectacular, boníssim. Segur que la tornaré a fer.

STRUDEL DE POMA

1 pasta de full
2-3 pomes trossejades finetes
1 plàtan (o més)
1 trosset de mantega
6 cullerades de sucre (més o menys, jo vaig posar la meitat de sucre moreno i de blanc)
Canyella (al gust)

Es posen a la paella la mantega, la poma tallada petita, el plàtan a trossets, el sucre i la canyella i es deixa fer una mica (uns 8-10 minuts), que caramel·litzi. Aquest serà el farcit de la pasta de full. És millor deixar-lo refredar una mica (jo no ho vaig fer i va quedar massa líquid, tot i que després era un plaer menjar-se aquest líquid sobrant).

Estenem la pasta de full i li fem uns talls als costats. Un cop amb el farcit dintre, ajuntarem els extrems com una trena per tancar-lo. Es pot pintar amb ou (jo no ho vaig fer, vaig aprofitar el mateix líquid que va generar el farcit) i al forn a uns 200º uns 15-20 minuts.

Boníssim. Possibles canvis: afegir també nous al farcit i posar altres tipus de sucre (tinc per casa sucre mascavo i potser li poso la propera vegada)

Fixeu-vos en el líquid que supura: queda lleig però us puc assegurar que era una delícia de sabor (l'almívar també!).

Crac-crac too

2008-04-07T17:11:00.020+02:00

Després de llegir l'entrada de l'Ibán -crac, crac, crac, crac- havíem de fer una altra passa més per acostar-nos a la crosta perfecta. Amb la poca experiència que tinc estic d'acord amb ell que un dia és el temps òptim de maduració a la nevera de la massa abans d'enfornar-la, i així ho vam fer.
Diumenge al matí la vam coure, amb paciència i dedicació, amb la tècnica de la doble vaporització i sense presses de cap mena. El resultat va ser millor que mai. I no em refereixo només a la sal, que n'hi havia la justa aquesta vegada: la molla va quedar elàstica i densa, d'una textura que pràcticament ja només es troba a la memòria; i la crosta, tot i que encara no és tan gruixuda com m'agradaria, era torrada, gustosa i cruixent.

Per descomptat vam sopar pa amb tomàquet i el Roc, que no té manies per treure's de la boca les coses que no li agraden, en demanava més: pa, pa, pa, pa. Pe cert, aquesta mena de boina que corona el pa és del tot accidental. Qui ho diria...

PS. Parant l'orella tot just després de treure el pa del forn se sent el crac-crac subtil, un crac-crac que recorda vagament el so de les glaceres quan els blocs de gel es belluguen sense arribar a trencar-se.

Pastís de poma

2008-04-03T13:25:00.001+02:00

El vaig tastar a casa de la meva sogra i vaig quedar entusiasmada. Un pastís de poma molt recomanable, una mica laboriós però val la pena. La recepta és de l'àvia Remei, la Remei Ribas Aguilera, La Cuina de l'Àvia Remei, Valls: Cossetània, 2002.

PASTÍS DE POMA (de l'àvia Remei)
4-6 pomes
6 ous
1 iogurt natural
175 gr. sucre (2 mesures de iogurt)
200 gr. farina (3 mesures de iogurt)
1 sobre llevat químic
suc llimona, mantega

Separem els rovells i muntem les clares a punt de neu.
Pelem les pomes, les tallem en mitja lluna ben primes i aboquem el suc de la llimona perquè no s'oxidin.
Batem els rovells amb el sucre, afegim el iogurt, després la farina i per últim les clares a punt de neu. Afegim el sobre de llevat.
En un motllo rodó de 24 cm i alt (perquè puja bastant) posem capes de pasta i de poma tallada alternativament. Finalment a sobre es posa una mica de mantega i sucre damunt les pomes.
Forn ben calent i es deixa més o menys una hora. Als 25-30 minuts es pot baixar la potència. Quan el ganivet surti net vol dir que ja està cuit.

Pesolada a Sant Andreu de Llavaneres

2008-03-28T14:00:00.001+01:00

Dilluns vam anar a Sant Andreu de Llavaneres a gaudir d'un dels menús de la 14a edició de la Pesolada de Caldes d'Estrac. Es tracta d'una jornada gastronòmica, vigent fins el 27 d'abril, on diversos restaurants promocionen amb un menú especial l’anomenada "perla del Maresme", el pèsol de la floreta, una variant autòctona que es distingeix per la seva dolçor. En aquesta edició hi participen 16 restaurants, la majoria de Caldes però també alguns restaurants de pobles veïns com Arenys de Mar, Sant Andreu de Llavaneres i Sant Vicenç de Montalt.

Nosaltres vam triar el menú de Il Porto, al port Balís de Sant Andreu de Llavaneres, just al costat de l'estació de tren (que és com hi vam anar, malgrat que el restaurant ofereix 2 hores de pàrquing). Vam gaudir molt, tant del menú (boníssim tot) com del tracte i en especial per la cura que hi ha dels nens: trones, joguines, amabilitat i canviador de nens al lavabo (que no sempre és fàcil de trobar).

El menú es va iniciar amb una copa de cava i, de primers, pèsols ofegats amb botifarra de Lleida i cassola de pèsols amb cloïsses. Excel·lents -i abundants- tots dos, en especial el segon.

Els segons també molt correctes: tagliatta de vedella a l'oli de romaní i cueta de rap a la Maresma.

Les postres, espectaculars, casolanes i molt bones: tatin de poma caramel·litzada (la foto que encapçala aquesta entrada i que vull fer aviat) amb gelat de vainilla i tiramisú.

Tot plegat, amb aigua i panets (molt bons, a triar, nosaltres vam tastar la xapata i el de nous i panses), cafès a banda, 30 € per persona. Molt recomanable.

Il Porto Restaurant. Port Balís, local núm. 2, Sant Andreu de Llavaneres. Tel. 93 792 79 29

Mona springsteeniana

2008-03-25T16:48:00.006+01:00

Diumenge, l'Enric -autoproclamat padrí del Roc i amb l'aclamació popular- li va donar la mona, una mona que va fer més il·lusió a son pare que a ell. És obra de la Dolceria Pujol, de Berga, que enguany potser per commemorar els 20 anys del concert del Camp Nou, ha fet un Springsteen, mida hòbbit, de 40 quilos de xocolata. La mona de la fotografia reprodueix un dels més cèlebres discos de la història de la música popular del segle XX -no, no estem exagerant-, que tothom absolutament hauria de conèixer, cantar i venerar: Born to Run. No ens atrevim a dir que és el millor de la seva discografia (tot bon fan sap que la tríada fantàstica la componen Born to Run, Darkness on The Edge of Town i The River) però és, sens dubte, un dels més emblemàtics.

Ah, la xocolata, tant la blanca com la negra, era boníssima!

Springsteen gegant de la Dolceria Pujol (hi ha més fotos al web)

Pa amb massa mare

2008-03-17T15:36:00.007+01:00

Seguint les indicacions de l'Iban, finalment vam fer massa mare i hem fet els primers pans, amb resultats desiguals. Com sempre en aquesta vida, hem anat aprenent a base d'errors -i segur que en cometrem molts més-, però el resultat és cada vegada una mica millor. Han estat quatre pans, i quan no hem fallat en una cosa hem fallat en una altra, però només el primer -i parcialment- va anar de cap a les deixalles.

El procés per fer la massa mare es va allargar un parell de dies més, no sabem si perquè la temperatura ambiental era encara massa freda, però el cas és que des de llavors, el pot ocupa un espai fix a la nevera i no és estrany el dia que el trec, simplement per comprovar que les bestioletes encara respiren. Avui precisament les he alimentat amb farina de força integral comprada a J. Renobell.

L'error en el primer pa va ser la precipitació: el vam treure massa ràpid del forn i, tot i que l'aspecte exterior era prometedor, de dins havia quedat cru. Malgrat tot, les puntes ens les vam menjar ;-)
El segon pa es va estar coent molta més estona i va quedar raonablement bé, però la forma era una mica estranya. Era gairebé esfèric!
El tercer pa no podia fallar, tot anava bé, coent-se tranquil·lament al forn... però just quan el treia em vaig preguntar: hi he posat sal? La resposta us la podeu imaginar.

I ahir vam fer el quart, amb sal i sucre, amb gairebé una hora de forn amb el foc de dalt i el de baix, vigilant que es cogués homogèniament i abaixant la temperatura quan calia per evitar que es cremés. Va quedar impressionant: amb la molla densa i tupida; amb una crosta cruixent, gruixuda i torrada. Si de cas l'únic defecte és que era més aviat petit. Em sembla que només en queda un crostó...

Hummus

2008-03-10T21:53:00.007+01:00

Aquí teniu el final d'una escudella que vaig fer la setmana passada. Amb els cigrons que van sobrar, el Ru va fer aquest hummus. Estava boníssim, segurament perquè eren cigrons fets a casa amb les seves verdures i carns corresponents. La recepta la fa una mica a ull: cigrons, tahina, llimona, all, sal i una mica d'aigua.

A més, el que li dóna un toc encara més atractiu és la manera de menjar-lo: ho fem amb les verdures que veieu, pastanaga i cogombre en tires. Molt bo. Ho vam fer per sopar però és magnífic quan tens convidats. Detallo la recepta d'hummus d'Aroma àrab, de Salah Jamal.

HUMMUS

1/4 kg cigrons cuits
1 cullerada rasa de sal
2 grans d'all picats (a gustos, el Ru en posa menys)
1/2 gotet de suc de llimona
1/2 gotet de tahina
1 tasseta d'aigua
1 cullerada gran de iogurt (opcional, per emblanquir el puré; el Roger no en posa)

Es baten tots els ingredients en una batedora fins aconseguir un puré lleugerament sòlid.
En el moment de servir s'hi posa pebre vermell dolç i oli d'oliva.

El aprendiz de panadero

2008-03-05T15:03:00.002+01:00

Aquesta és la meva última adquisició (bé, de fa uns quants dies ja) pel que fa a la bibliografia panera: Peter Reinhart, El aprendiz de panadero. Barcelona: RBA, 2006. 304 p. Costa 36 € que estan totalment justificats, ni que sigui pel número de pàgines i el pes del llibre ; ). L'autor, que també té bloc, contagia amb el seu text la seva passió pel pa i, a més, documenta totalment el procés.

Comença explicant les seves aventures per les millors boulangeries de Paris (el premi a un concurs de pa que va guanyar): l'Autre Boulangerie de Michel Cousin, la boulangerie de Lionel Polâine, la Gosselin Boulangerie on descobreix la tècnica del pain à l'ancienne (que ja l'he vist fet pel mestre forner Iban, per la Gemma i per la Maribel)... De fet, el començament del llibre incita a fer una ruta (i una altra) de forns per París (ens apuntem la idea!).

A continuació la part teòrica del pa. Recomana, entre d'altres coses, l'ús de farina sense blanquejar i el llevat instantani (el 100% de llevat fresc equival al 40-50% de llevat sec actiu -que sol disoldre's en aigua calenta- i al 33% de llevat instantani). Després analitza pas per pas les dotze fases en la creació del pa per aconseguir treure tot el sabor al cereal.

Tracta també els diferents tipus de preferments: ferms o secs (pâté fermentée, biga) i tous o d'esponja (poolish, esponja o levain levure). La fermentació pot ser amb llevat o bacteriana (pa de sourdough, massa fermentada àcida). Ens diu que de vegades s'utilitza el genèric esponja tant si és amb llevat comercial (poolish) o massa fermentada àcida (barm). Per als que no acabem de tenir clares les diferències, aquí hi ha algunes de les idees del llibre.

PREFERMENTS

Pâté fermentée: massa prefermentada antiga, la que hem guardat d'altre amassat. La recepta que dóna és: 140 g. farina sense blanquejar, 140 farina de forn, 5 gr. sal, 1,5 gr. llevat instantani, 180-210 ml aigua.
Biga: versió italiana, no té sal i necessita menys llevat. Compte amb els conceptes perquè a Itàlia quasi tots els preferments es diuen així (inclosa la sourdough). Es fa amb 320 gr. farina de forn, 1,5 gr. llevat instantani i 210-240 ml aigua.
Poolish: polonès, esponja pastosa (aigua, farina, poc llevat i sense sal), sol necessitar llevat la massa final. És la més fàcil de fer ja que porta el mateix de farina que d'aigua i es pot barrejar amb una cullera. La seva recepta: 320 gr. farina de forn, 360 ml aigua, 1 gr. llevat instantani. El poolish i la biga són intercanviables a les receptes (caldrà ajustar l'aigua)
Soaker: sense llevat, farina de sègol integral gruixut i aigua o llet
Esponja: actua més ràpid, s'utilitza a pans integrals. Llet, farina i llevat instantani.

Per acabar de complicar els conceptes, alguns d'aquest preferments que Reinhart fa amb llevat comercial (no natural) al llibre del Dan Lepard (Hornear pan, pastas y pasteles) es fan amb productes naturals: farina, aigua i altres coses com suc taronja, mel, iogurt, panses (!).

PA DE SOURDOUGH

El que als USA es diu pa de sourdough (massa fermentada àcida) per l'autor s'hauria d'anomenar pa de llevat salvatge ja que és aquest el que fa que creixi i no tots els pans de llevat salvatge són agres (sour). L'autor detalla un mètode en 5-6 dies (depenent del clima) per fer una massa mare que anomena barm, una esponja humida i enganxosa com el poolish.

I, per últim les receptes. A destacar la comentada de pa a l'ancienne (versió Iban), la ciabatta (versió Iban i versió Maribel) , els pastissets de canyella, el pa de canyella amb panses i nous i els pans de llet. Però de moment no hem fet cap de les seves receptes. Ens hem de posar les piles però ja!

ACTUALITZACIÓ: Visita de Shitaki (quina enveja!) a la boulangerie Poilâne (Skitaki, de Amarillo azafrán, també va quedar captivada pel llibre). I receptes fetes per ella del llibre: panettone i panets de llet (amb la mateixa recepta pa de motllo) .

Pans i més pans

2008-02-29T10:32:00.008+01:00

Altres pans que hem fet últimament i que, per falta de temps o mandra encara no havíem publicat:

Mini panets farcits: la recepta és la del pa de llet, però en porcions petites i farcits de xistorra, pernil dolç i formatge, sobrassada, frankfurt i cuits al forn. Van quedar molt bé i van servir d'aperitiu en un sopar amb amigatxos.
Pa bàsic: la recepta de sempre però cuit al forn en una sola peça tipus pa de pagès. Va quedar força bé, amb la molla més aviat lleugera, però la crosta no prou cruixent per al meu gust.

Panets de nous: la mateixa recepta del pa de nous que ja havíem fet abans a la panificadora, però en peces individuals i cuits al forn. Aquesta vegada la crosta sí que va quedar cruixent.
Pa francès: un pa sense floritures de cap mena: farina, aigua, llevat i sal. La millor crosta que he aconseguit fins ara, dura, gruixuda i cruixent. Potser és que la tècnica de la vaporització de El Aprendiz de panadero comença a donar resultats. Sí, és lleig de collons, però té un aire rústic més que aconseguit -i accidental ;-)

Ara que ja ens hem proveït de farines a J. Renobell (per cert, 35 minuts de cua un dijous a les 12:00) i que hem decidit fer un pas més enllà, estem segurs que aconseguirem millors resultats encara. Continuarem informant...

Semproniana

2008-02-27T14:04:00.004+01:00

Dissabte passat vam anar al restaurant Semproniana perquè ens havien regalat un dinar per a dos (quin meravellós regal!). El lloc i el menjar ens va encantar. L'Ada Parellada ens va explicar en què consistia el menú de regal:

Primer plat: un tast de sis primers, tres calents i tres freds (d'esquerra a dreta i de dalt a baix):
1. Premsat de foie amb plàtan i suau de taronja
2. Amanida de carxofes, pop i romesco
3. Amanida d'arengada amb raïm, col, nous i mascarpone
4. Arròs del Venere amb sobrassada i pinyons
5. "Caneló de botifarra negra" (suposo que serà allò que surt a la carta de "Braç d'un gitano moreno").
6. Llenties guisades amb embolcall de llagostins i ceps
Especialment destacable l'arròs, amb sobrassada cruixent i l'amanida de carxofes; i pel Ru el caneló de botifarra negra amb salsa de formatge.

Segon a triar entre dos peixos (turbot o esturió) i dos de carn. Nosaltres vam triar la carn: llom de xai amb salsa agredolça i canetó amb puré de blat de moro, tot i que al final el puré de blat de moro acompanyava el xai i el canetó (mig ànec petitó) tenia una altra salsa i un montadito de patata molt bo. Tot deliciós.

Postres a triar entre els de la seva carta: vam escollir tiramisú i delirium tremens de xocolata, amb xocolata fosa per sobre.

Aigua, vi, cafès i una "galeteta" enorme i molt bona (la de la foto inicial). Per la pinta m'ha recordat el lavash, un pa cruixent armeni que recull l'Aprendiz de panadero, però no sé si serà una recepta semblant. Aquesta galeta estava molt bona: fina, cruixent, banyada amb mel i coberta de sèsam.

Semproniana. Rosselló, 148, entre Aribau i Muntaner, 93 453 18 20.

L'única crítica és que la seva pàgina web no es pot obrir amb Firefox, si l'obriu amb IE trobareu la carta, el menú de regal i la possibilitat d'apuntar als vostres nens de 4 a 10 anys al Patacuchi, un taller de cuina que fan els dissabtes al migdia. Nosaltres els vam veure passar entre les taules tot feliços amb el seu barret i davantal de cuiners. A destacar també la decoració del local, una barreja d'elements antics i divertits.

Cuines dedicat al pa

2008-02-25T18:48:00.005+01:00

Aquesta setmana el programa Cuines de TV3 el dediquen a l'elaboració artesanal de pans. Des del forn Baluard, al davant del mercat de la Barceloneta, ens ensenyaran com fer una sèrie de pans. Avui dilluns acaben de fer la coca de pa. I al llarg de la setmana faran pa de cereals, pa de pagès, xapata d'oli d'oliva amb sègol i pa Barceloneta.

Jo acabo de veure ara mateix com ha fet la coca de pa. El més curiós és veure el seu obrador: la seva "panificadora", com dóna forma al pa, com talla la massa, les formes que li dóna i el seu forn de llenya. Un altre forn tradicional per visitar i amb forn de llenya!

Forn Baluard. C/Baluard, 38-40, Barcelona (Barceloneta), 93 221 12 68. Fornera: Anna Bellsolà

ACTUALITZACIÓ. Tal com comenta el Pieter, els vídeos estan disponibles (de franc de moment però segons diu la web només els set dies posteriors) a vídeos a la carta de TV3: coca de pa, pa de cereals, pa de pagès, xapata d'oli d'oliva amb sègol, pa Barceloneta.

Xapata 1.2

2008-02-25T16:11:00.001+01:00

Ahir vaig comprar una xapata al Forn Mistral per sopar, i quan ens la menjàvem vam decidir que havíem de tornar-ho a intentar. El primer intent, dies enrera, va quedar en no-res -no va arribar ni al forn- perquè la massa em va quedar tant líquida que vaig pensar, erròniament, que havia fet alguna cosa malament. Ara que ens hem documentat, tenim clar que la xapata és un pa de massa líquida i que la consistència li dóna la cocció. És difícil de manipular i ens hi haurem de barallar una mica més, però el resultat ha estat més que esperançador.
La recepta és senzilla i la vaig treure d'un llibre que ja havíem comentat (El pan hecho en casa), que té la virtut de contenir receptes més aviat senzilles, però que queda moooolt lluny de les bíblies que hem adquirit recentment.

Ingredients

Per a la massa italiana:

200 ml d'aigua tèbia
175 gr de farina de força (hi hem posat farina Gallo normal, que se'ns ha acabat la de Renobell)
1/2 culleradeta de llevat sec

Per a la massa:

200 ml aigua tèbia
2 cullerades d'oli d'oliva i una mica més per untar el bol
2 cullerades de llet
325 gr. de farina de força (Gallo, també)
1 i 1/2 culleradetes de sal
1/2 culleradeta de sucre
1/4 culleradeta de llevat sec

Preparació

Per fer la massa italiana: es posa l'aigua, la farina i el llevat a la panificadora, programa d'amassar durant 5 minuts. Es deixa reposar a temperatura ambient dins la cubeta durant 12 hores o tota la nit. En el nostre cas han estat entre 9 i 10 hores.

Per fer la xapata: s'afegeix l'aigua, la llet, l'oli, la farina i el llevat sobre la massa italiana que hi ha a la cubeta de la panificadora i es tria el programa d'amassar. En el nostre cas dura 1 hora 30 minuts (5 minuts d'amassar, 5 de repòs, 20 d'amassar i 1 hora de repòs) però l'hora de repòs l'hem fet en un bol untat amb oli i tapat. Passat aquest temps es posa la massa sobre una safata ben enfarinada, s'intenta donar una forma raonable, que és molt líquida i s'enfarina per sobre. Es tapa amb un drap i es deixa reposar 30 minuts.

Amb el forn preescalfat es cou de 25 a 30 minuts o fins que sigui ben cuita. Només hi hem trobat dues pegues, disculpables per ser la primera vegada. Una la forma: hauria preferit fer-la més estreta dels costats i amb més gruix. I l'altra, que potser li ha faltat una mica de cocció, la molla no era crua però li calia una mica més de temps.

Llaminera Wellington

2008-02-24T15:08:00.002+01:00

Aquesta llaminera Wellington la vaig fer el passat cap de setmana. La recepta, que tenia arxivada de fa dies, la vaig treure del fantàstic bloc de la Bea, on podeu llegir a la seva entrada la història d'aquest plat.

LLAMINERA WELLINGTON

1 llaminera de porc
100 gr. xampinyons laminats
Pasta de full fresca
2 cebes (l'original diu chalotas)
2 alls
70 gr de paté
Vi blanc
Ou per decorar

Passem la llaminera per la paella (la recepta original diu només un parell de minuts per cada costat però jo el vaig deixar més estona perquè en feia por que quedés massa cru). Salpebrar al retirar-lo i reservem.
A la mateixa paella fem les cebes i l'all, tot picat. Reservem.
També a la mateixa paella fem els xampinyons a foc alt. Quan estiguin, afegim la ceba i l'all. A continuació el paté. Quan estigui una mica fet, afegim una mica de vi blanc i pugem el foc per consumir l'alcohol. Després afegim mig gotet d'aigua i deixem a foc baix fins que redueixi la salsa, que es deixa refredar.
Un cop la llaminera i la salsa estiguin freds s'embolica amb la pasta de full. Podem tallar alguns trossos de la pasta de full per decorar després. La salsa es posa damunt la pasta de full, després la llaminera i per últim el tapem amb una altra capa de salsa. Fem un regalet amb la pasta de full i el tanquem. Per últim decorem amb els retalls de pasta de full i pintem amb l'ou batut per damunt perquè quedi més daurat.
Es fica al foc ja preescalfat a 200º més o menys una mitja hora, fins que la pasta de full estigui daurada. Es pot servir acompanyat de compota de poma

Pollastre al curri

2008-02-21T21:42:00.005+01:00

Vaig descobrir la recepta a la Plataforma per la dignitat del tupper, un bloc amb idees molt suggerents i molt divertit. La vaig fer per sopar l'altre dia i, amb el que va quedar de llet de coco (era un pot de 400 ml. i caduca als 4 dies d'obert), he fet també un tupper. La recepta és molt senzilla i molt bona.

POLLASTRE AL CURRI

Ingredients per a 2 persones:
- 1 ceba
- 1 pit de pollastre
- 200 ml de llet de coco
- 100 gr. d'arròs basmati

Se sofregeix la ceba. A continuació el pit de pollastre prèviament trossejat i salpebrat. Uns minuts després, quan estigui a mig fer, afegim el curri i, per últim, la llet de coco. Es deixa fer una estona segons com ho vulguis de fet (a mi m'agrada molt fet). Paral·lelament es fa l'arròs basmati que se serveix juntament per poder barrejar-lo amb la salseta del pollastre. Surt molt bo.

Forn Turris

2008-02-19T12:40:00.002+01:00

Foto extreta de: http://montagudeditores.blogspot.com/

Aquest diumenge sortia al diari Avui un reportatge sobre aquest forn i, investigant el tema, he trobat al bloc de Montagud Editores que Xavier Barriga, director d'Atecpan (una assessoria de pa), va inaugurar a finals de gener el seu forn. El forner promet pans de qualitat fets amb massa mare antiga i de fermentació lenta. Tot això en un local dissenyat per recordar els forns tradicionals amb l'obrador a la vista. Fins i tot proposa un pa amb recepta pròpia, el turris.

En un article a Metro, Xavier Barriga comentava que vol fer el pa de tota la vida, el que durava molts dies i tenia un sabor i olor únics. Que vol recuperar un dels costums més arrelats als forns catalans, la torna: quan el pa es venia a pes i, si la peça no arribava, es completava amb coca de forner.

El lloc promet i aviat hi farem una visita...

TURRIS. C/ Aribau, 158. 08036 Barcelona. Tel.: 93 217 96 06 (tot i que la pàgina web no funciona)

Comprant farina

2008-02-07T20:39:00.001+01:00

Des que vam comprar la panificadora he estat buscant als súpers farina de força. Recordo que feia temps encara en trobava a les botigues habituals però actualment no n'he vist. Per això, seguint el consell d'Iban (trobareu a la seva entrada una fotu i explicacions molt interessants de la botiga), vaig anar a la Jaime J. Renobell i ... quin paradís!

Només vaig comprar el que hi ha a la fotografia: farina de blat de força bio (n'hi ha de tot tipus, però vaig optar per aquesta perquè no era molt cara, a 1.45 € el quilo) i sucre mascavo. De fet, vaig confondre el tipus de sucre i ben bé no sé què en faré, això sí, està boníssim tot sol. A la botiga podeu trobar tot tipus de farines, de llegums, d'espècies, de fruits secs... fins i tot de llaminadures. Molt recomanable la visita, només necessitareu un carro o algun mitjà per poder transportar tot el que compreu.

Ah!, i el que es pot veure també a la foto és una pala per tallar massa de pa. Va ser una demanda del Ru que, a partir dels sempre bons consells del "mestre forner", vaig poder comprar molt a prop de la Renobell per poc més de 3 €.

Jaime J. Renobell: llegums, fruits secs, llaminadures, aliments biològics i d'importació. Passeig Picasso, 34, 08003 Barcelona. Obert de 9.15-13.30 i 16.15-19.30, dissabte tarda tancat.

I Gran Concurso Dan Lepard

2008-02-04T16:07:00.001+01:00

Sí, sóc la guanyadora del Primer Gran Concurso Dan Lepard que van organitzar Iban de ¿Te quedas a cenar? i QJones de Burton_Taylor. Es tractava d'endevinar el pes del llibre i jo sóc la que més m'hi vaig aproximar. El resultat del concurs es va fer públic divendres 1 de febrer i avui, dimarts 4, ja tinc a casa el premi: un exemplar de The handmade loaf de Dan Lepard amb aquest diploma. Sí que han anat ràpid els de Correus, en aquest viatge Madrid-Barcelona.

Doncs res, només agrair molt a Iban i a QJones l'organització del premi i la generositat d'aquest últim de fer donatiu i enviament de l'obra. Ara només em resta començar a llegir-lo, disfrutar-lo (el diploma diu "para que lo disfrute con alegría") i aplicar-me a fer bons pans. Moltes gràcies.

Més pans

2008-02-03T12:46:00.000+01:00

A partir de la recepta de panets blancs que havíem provat fa dies (i surt molt bé), aquí teniu el meu intent de pa: amassat a la panificadora, deixat reposar 30 minuts, i després al forn amb les llavors de rosella. Vaig seguir els consells de l'Iban i vaig posar una safata amb aigua a sota (desprenia molt vapor) i el foc per dalt i per baix. Va sortir poc torrat de sota, segurament necessitava més minuts però ja feia uns 50 minuts que era al forn i patia. Abans de posar-lo al forn, el vaig untar amb aigua per dalt (després vaig afegir les llavors) i va quedar més torrat (hi ha qui posa aigua amb sal, potser ho provo un altre dia). Va quedar boníssim!

I aquí sota teniu uns panets que va fer el Roger amb la mateixa recepta però deixats més estona i molt més torrats. També fets amb aigua a sota del forn. Què bons que van quedar!. Estem enganxats al pa, ara només ens falta posar-nos les piles i intentar fer la massa mare.

Can Frai II

2008-01-31T19:37:00.000+01:00

Hem anat a Can Frai en diverses ocasions, però una de les coses que més ens agrada és l'arròs caldós amb llamàntol que fan: una meravella. De fet, el primer cop que el vam menjar ens va incitar a fer-lo nosaltres mateixos (i també va quedar molt bo). Doncs diumenge passat hi vam tornar i també vam demanar l'arròs. És un lloc molt curiós, una masia antiga restaurada, amb el seu pou i safareig originals. Recomanable.

Restaurant Can Frai: Sant Pere, 11 08911 Badalona Mapa Telèfon: 93 384 07 18

Pa blanc amb llavors de rosella

2008-01-28T15:36:00.000+01:00

Dissabte al vespre, i contra el persistent criteri de la mestressa, vaig aconseguir posar-m'hi i fer un pa seminou. La recepta és la mateixa que ja havia fet servir pels panets de la setmana passada, però aquest cop en una sola peça i amb llavors de rosella espolsades per sobre. Com que era tard i ja havíem sopat, ens vam haver d'esperar al matí següent per tastar-lo, però, tot i les hores passades, va quedar molt bo: la molla densa, com a mi m'agrada, i aquella consistència de pa de poble. Home, l'hauria preferit més cruixent i encara tebi, però no eren hores.
Ara només hem d'acabar de trobar el punt de cocció idoni perquè no es cou uniformement: per sota estava torrat -com Déu mana-, però per sobre potser era un pèl massa blanc. En aquest punt tampoc ens posem d'acord, però sempre el podem tallar com un entrepà i tots contents.

Crestes al forn

2008-01-24T13:42:00.000+01:00

Sí, ja sé que és un menjar molt tradicional i tothom les ha fet, però és que surten molt bones. De fet, no sabia que es podien fer al forn i és aquí on he trobat el millor encert: surten molt menys greixoses i són més fàcils i netes de fer. Llegint el llibre de la Mireia Carbó La cuina salvavides, vaig veure que proposava fer-les al forn i no m'ho vaig pensar més. És cert que ella proposa uns farcits molt més originals que no pas el que he fet avui (per això anomena a la seva recepta "crestes inoblidables"):

Proposta 1 de la Mireia Carbó: per un paquet d'oblees per a crestes, 100 gr. salmó fumat, 100 gr. formatge brie, 50 gr. dàtils sense pinyol i 50 g. nous
Proposta 2 també de la Mireia: 75 gr. pernil salat, 100 gr. formatge brie o camembert, 100 gr. figues (fresques o seques) i 50 gr. nous.
Proposta meva: el farcit tradicional però no per això menys bo: 2 ous durs, una llauna de tonyina i tomàquet fregit. Es posen al forn (si es vol es pinten amb ou, jo no ho he fet i han quedat igualment bones, però més blanquetes) uns 10-20 minuts

Molt bones, no només acabades de fer sinó també al dia següent, fredes, és a dir un bon recurs per menjar de tàper. He de practicar amb altres farciments (incloses les propostes de la Carbó). I queda pendent l'opció de fer un mateix la pasta perquè precisament la que jo he utilitzat, les "empanadillas La cocinera" surten al llistat elaborat per Greenpeace de productes que utilitzen aliments transgènics. Per cert, que no hi ha fotu perquè les vaig fer ahir i ja no queda ni una!

Pa de llet

2008-01-23T15:46:00.000+01:00

Una altra de les receptes que venien amb la panificadora i que encara no havíem tastat: el pa de llet. Està BONÍSSIM. De fet, és com un pa bàsic però la mantega i la llet li donen un gustet encara més bo. Exquisit per esmorzar. No és dolç però té un gust més bo que el pa "normal" i congelat també queda molt bo després.

PA DE LLET

Mantega: 40 gr.
Sal: 1 cullerada cafè
Sucre: 2 cullerades soperes
Llet: 200 ml
Farina: 310 gr.
Llevat sec forner: 1 cullerada cafè

Programa 1 Panificadora Moulinex, 500 gr., daurat alt

Panets blancs

2008-01-21T15:39:00.000+01:00

Avui finalment hem fet pa sense coure'l a la panificadora. Feia dies que volíem provar-ho però encara no ens hi havíem decidit. La recepta és molt senzilla i l'hem tret d'un llibre que vaig comprar l'altre dia a l'FNAC: Doeser, Linda. El pan hecho en casa. Bath : Parragon, 2006 (5,95 €!).

Ingredients:

140 ml d'aigua tèbia
140 ml de llet tèbia
450 gr. farina de força blanca (tot i que hem fet servir farina Gallo normal i corrent)
1.5 culleradeta sal
2 culleradetes de sucre extrafi (també normal i corrent)
1 culleradeta de llevat sec soluble

Preparació:

Posar la llet i l'aigua al motllo de la panificadora. Afegir-hi la farina, i, en dues cantonades diferents, el sucre i la sal. Fer una foradet a la farina (sense arribar al líquid) i posar-hi el llevat.
Engegar el programa d'amassar (l'11 en la panificadora Moulinex), que dura 1:30 hores.
Retirar la massa i, en una superfície enfarinada, treballar-la una mica i tallar-la en 10 porcions.
Donar forma ovalada -o rodona- a cada porció de massa i col·locar-les sobre una safata, coberta amb un drap. Deixar-les durant 30 minuts en un lloc càlid perquè pugin.
Passada la mitja hora, retirar el drap i pressionar lleugerament amb dos dits el centre de cada panet per eliminar les bombolles d'aire més grans.
Pintar la part superior amb llet i espolsar-hi una mica de farina.
Posar la safata al forn (prèviament escalfat) a 200º uns 20 minuts, fins que es daurin.

L'únic error ha estat posar la safata massa avall. La part inferior dels panets estava més torrada que la superior, però han quedat francament bé: molt millor que la majoria del pa que podem copmprar als forns de les nostres ciutats -llevat de comptadíssimes excepcions, of course: Mistral, Bertran, Barcelona Reykjavik...

La propera vegada, enlloc de panets en farem un amb tota la peça. Potser el temps de cocció variarà, però així no ens quedarem amb les ganes de menjar-ne més: són molt petits!

Pa francès amb mantega

2008-01-17T12:22:00.000+01:00

Tot i que últimament no fem entrades sobre el tema, continuem fent pa a la panificadora però com a "aficionats": ni masses mare, ni donar forma al pa nosaltres mateixos, ni coure'l al forn (ho tenim encara com a assignatura pendent). De moment, posem els ingredients (amb algunes variacions i nous productes) a la panificadora i la programem perquè surti de bon matí i de moment tot surt molt bé.

Aquí teniu una petita variació a la recepta de pa francès, que és molt bàsica però dóna molt bon resultat: afegir mantega. La fórmula la va trobar el Ru (que és qui s'encarrega últimament de fer el pa) i ha quedat boníssim: es nota una mic el gustet a mantega i està més esponjós.

PA FRANCÈS AMB MANTEGA

Aigua: 275 ml.
Sal: 2 cullerades de cafè
Farina: 465 g.
Llevat de forner (en pols): 1 cullerada de cafè
Mantega: un trosset (a ull)

Panificadora Moulinex, programa 3, 750 gr., crosta daurada

Coca de llanda

2008-01-16T18:04:00.000+01:00

L'altre dia vaig fer aquesta recepta de Los fogones de mi casa i ha estat tot un èxit: és com la clàssica coca però amb un sabor més contundent, una mica com de tarta de santiago (perquè porta ametlla molta) i amb el regust de la llimona. De fet, la Marta comenta que es pot substituir l'ametlla per coco i també queda bona (ho he de provar!). La recepta és la següent (a la seva entrada teniu la versió per termomix).

COCA DE LLANDA

4 ous
300 gr. sucre
200 gr. farina
1 sobre llevat químic (Royal)
100 gr. ametlla molta (també es pot fer servir coco ratllat)
250 ml llet
125 ml oli oliva
Ratlladura de llimona
Una mica de canyella

Es barregen els ingredients: ous, sucre, llet, llimona, canyella; a continuació l'ametlla i l'oli. Per últim la farina i el llevat. Es posa a forn ben calent uns 30-45 minuts.

Hornear pan, pastas y pasteles

2008-01-15T12:58:00.000+01:00

Ja fa unes quantes setmanes que vam comprar aquest llibre: Hornear pan, pastas y pasteles, del Dan Lepard, del que tan ha après Iban. De fet són receptes de Baker & Spice, un forn especialment curós amb la qualitat dels ingredients i el procés d'elaboració del pa i dels pastissos. Per exemple, fan els seus croissants amb una mantega francesa sense sal i amb denominació d'origen: l'Escure, que segons ells és la millor que existeix (tot i que Iban ja ens ha informat de l'existència d'altres mantegues que també semblen tenir aquest títol). El llibre es divideix en quatre apartats:

Hornear con levaduras silvestres. On es parla de les masses mare de llevat silvestre, els pans de massa àcida. El que més m'ha cridat l'atenció és que utilitzen, entre d'altres ingredients, iogurts, sucs de poma i panses (per exemple a la massa mare de massa àcida de San Francisco), o amb mel i suc de taronja (a la biga àcida i el levain francès bàsic de Jason).
Elaboración de pan con levaduras industriales
Pasteles y galletas. Que conté una suggerent recepta de pastís de pastanaga que penso fer (tot i que jo en faig un que surt molt bé)
Pastas. On es detallen les receptes de la pasta de full, els croissants i un pastís de peres tatin que fa molt bona pinta.

La veritat és que amb la lectura venen moltes ganes de tornar a Londres només per comprar al seu forn els pans i pastissos que comenten. Nosaltres encara tenim pendent l'elaboració de la massa mare (seguint les excel·lents lliçons d'Iban) i /o l'elaboració de pa però coent-lo amb una altra forma (rodona, en forma de barra o en petits panets) al forn (que estem pendents de canviar per un de millor, tot i que encara no sabem quin)

elBulli des de dins

2008-01-04T10:56:00.000+01:00

Avui he acabat de llegir aquest llibre del Xavier Moret (el primer del 2008!). Una molt bona lectura, molt ben escrita, amb gràcia i amb un suggerent contingut. De fet, m'agraden molt els llibres de viatges del Xavier Moret, un enamorat no tan sols de la bona taula sinó també dels viatges: recomano sobretot el del viatge per la costa oest dels USA, el d'Austràlia i el d'Islàndia.

Llegint aquest llibre et venen moltes ganes de visitar, no tan sols el restaurant sinó la mateixa cala on s'ubica el restaurant. De fet és la possibilitat més real perquè aconseguir reserva en el seu restaurant és una tasca gairebé impossible. Per qui vulgui veure una mica el paisatge, a Laboratorio de cocina hi ha unes fotos molt guapes de la zona (a més de fotus, al bloc del Carlos trobareu unes receptes boníssimes).

El contingut del llibre és la història de tot aquest procés de elBulli, ple d'anècdotes i vivències a partir de les indagacions de l'autor. Trobareu informació de tot tipus, tan curioses com el truc que van utilitzar per aconseguir el gust característic de graellada per a la "graellada de verdures": posar un tros de carbó al roig dins de l'oli d'amanir. Per últim, destaco un comentari del Xavier Moret sobre el tipus de cuina que es fa a elBulli:

"Si l'objectiu és l'emoció, no hi ha dubte que elBulli l'aconsegueix amb escreix, amb el permís dels escèptics i dels tradicionalistes militants. A elBulli tot es trasbalsa: el que imagines dolç passa a ser salat, les temperatures són diferents de les tradicionals, la cervesa es fa sòlida i la truita líquida, un sorbet o un tall de síndria es pot passar per la graella, un ravioli és de qualsevol cosa menys de pasta, les croquetes són líquides, les paelles deconstruïdes i les textures s'ofereixen en un ventall amplíssim d'elaboracions. És com si a un alquimista del sector més divertit, o a un savi penjat d'un núvol, li hagués donat per trastocar la cuina tradicional per tal de crear constantment nous plats, noves sorpreses, nous plaers, noves emocions" (p. 155)

Xavier Moret, elBulli des de dins: biografia d'un restaurant. Barcelona: RBA, 2007, 267 p.

15 llibres en un any

2008-01-02T16:43:00.001+01:00

Sí, és una entrada molt penosa, però és el que hi ha. Fa dos anys em vaig plantejar el repte dels 50 llibres en un any (que pot ser una mica realista si ets un lector actiu i, a més, vas a la feina en transport públic). L'any passat ja vaig comprovar que no era possible perquè només vaig arribar a 26, però aquest any ha estat molt penós. S'ha de dir que l'irrupció del Roc a les nostres vides té molt a veure: ha condicionat no només el tipus de lectura sinó sobretot la quantitat. En la meva defensa, vull afegir que només compten els llibres acabats: els únicament consultats o llegits parcialment -que és el que més faig ara per ara- no compten i tampoc les lectures d'internet (els blocs per exemple, font permanent d'informació aquests anys).

D'aquesta aposta va sortir un joc entre amics (a veure qui llegeix més!) que va donar dos guanyadors l'any passat (Pavlito i Raquel) i un guanyador absolut aquest any (Raquel, moltes felicitats!). Però fixem-nos en les xifres:

2006: 26 llibres (jo) i els guanyadors fan 29 llibres.
2007: 15 llibres (jo) i la guanyadora (Raquel) 41!

La meva llista de l'any 2007 és la següent:

Carlos González. Un regalo para toda la vida: guia de la lactancia materna. Madrid: Temas de Hoy, 2006. 319 p. Molt bé, molt recomanable per a futurs pares. Acabat 25/1/07.
Carlos González. Bésame mucho: cómo criar a tus hijos com amor. Madrid Temas de Hoy, 2005. 279 p. Acabat 4/2/07. També molt bé: la teoria oposada als mètodes de deixar plorar els nens (com l'Estivill): no cal deixar plorar als nens sinó estimar-los, agafar-los, dormir amb ells, etc.
Rosa Jové. Dormir sin lágrimas: dejarle llorar no es la solución. Todo lo que hay que saber para resolver los problemas del sueño infantil. Madrid: La Esfera de los libros, 2006. 271 p. Acabat 8/2/07. En la línia del Carlos González, la teoria oposada als mètodes de deixar plorar: als nens se'ls ha d'estimar, atendre i no deixar-los plorar.
Dina Rosenbluth. Su bebé. Barcelona: Paidós, 1992. 158 p. Bé, coses de nens. Acabat 26/3/07.
Alba Lactància Materna. Claves para una lactancia materna exitosa. Barcelona: Alba Lactància Materna, [200?]. 55 p. Consells per a la lactància, bé. Acabat 25/3/07
Martha i William Sears. Los 25 principios de la nueva madre. Barcelona: Médici, 1998. 131 p. Acabat 30/3/07. Està molt bé.
Anna Sanés Espert. ¿Por qué llora mi bebé? Barcelona: Morales i Torres, 2005. 175 p. Parla de tot el procés dels nens, no només dels plors. Acabat 1/4/07.
E. Estivill, S. Béjar. Duérmete, niño. Barcelona: Mondadori, 2002. 149 p. Perquè cal llegir l'enemic: el que ja sabíem, potser li posaré un ninu al llitet per si de cas. Acabat 8/4/07.
Carlos González. Mi niño no me come. Madrid: Temas de Hoy, 2003. 213 p. Acabat 16/4/07. Molt bé!. Molt recomanables tots els seus llibres: molt sentit comú i molt ben documentats.
Julian Barnes. El perfeccionista a la cuina. Barcelona: Viena, 2006. 133 p. Acabat 22/4/07. Bé, curiós.
María Novo, Francesco Tonucci. Benvingut, Joan : cartes a un nen que ha de néixer. Barcelona: Graó, 2006. 160 p. Acabat 29/5/2007. Bé, coses de nens.
Laura Gutman. La maternidad y el encuentro con la propia sombra. Barcelona: Rba Integral, 2007, 304 p. Acabat 27/7/07. Molt bé, molt recomanable per a mamis i papis.
Laura Gutman. Puerperios y otras exploraciones del alma femenina. Buenos Aires: Del Nuevo Extremo: RBA Integral, 2006. 254 p. Acabat 18/8/07. Molt bé, psicoterapia per a mamis.
Hernán Casciari. España, perdiste. Barcelona: Plaza y Janés, 2007. Acabat 30/9/07. Molt bé, molt recomanable. Humor argentí: recull articles del seu bloc: http://orsai.es/ El llibre el podeu trobar aquí: http://orsai.es/2007/09/articulo_numero_ocho_inciso_uno.php
Elizabeth Pantley. Felices sueños. Madrid: MacGraw-Hill, 2002. 228 p. Acabat 28/11/2007. Molt recomanable. Dóna unes pautes, una mena de mètode, per intentar "fer dormir", sense deixar plorar, als nens que no dormen "del tiron".

Cereals infantils

2007-12-27T19:39:00.000+01:00

L'alimentació infantil constitueix tot un univers i, dintre d'aquest particular món, el tema dels cereals encara resulta més curiós i sobretot els "cereals instantanis". Els famosos cereals que suposadament fan dormir tota la nit "del tiron" [!].

Després dels recomanats 6 mesos d'exclusiva llet materna, el Roc va començar amb l'alimentació complementària. Pel que fa als "cereals instantanis", va començar tastant el mill, del fabricant d'agricultura ecològica i sense sucres afegits Holle; el feia amb brou de verdures i tenia un gustet suau que al Roc li agradava molt.

El segon polvet màgic (perquè amb els cereals instantanis només cal afegir un líquid, en el meu cas brou de verdura, i ja el tens fet) va ser d'un gust molt més contundent: kokoh, també d'agricultura ecològica i sense sucres afegits, aquest cop d'una empresa espanyola, El Granero integral. Conté arròs integral, civada, ordi, sèsam, azukis, blat, blat de moro, sègol, soja i alga kombu. Tot i ser d'un sabor, olor i color fort i prou característic, al Roc li encanta!

I la nostra última adquisició han estat els cereals de muesli de Holle, que encara no ha tastat però suposo que també li agradaran perquè tenen molt bona pinta; els ingredients són farina integral (civada, espelta), panses, concentrat de poma i sèsam.

Fast Good

2007-12-24T12:50:00.000+01:00

L'altre dia vam dinar a Fast Good, el restaurant de menjar ràpid iniciativa del Ferrà Adrià i dels hotels N-H. Al web de El Bulli ens ho expliquen:

2004. Neix el Fast Good. Aquest concepte neix d’una pregunta: es pot oferir un menjar ràpid, a un preu raonable, i que sigui sa i de bona qualitat? La resposta ha estat Fast Good, proposta de restauració creada per Ferran Adrià i gestionada més tard per NH Hoteles, que representa la voluntat de dignificar, per dir-ho així, la cuina ràpida.

I fa pocs dies, l'11 de desembre es va inaugurar una nova seu aquí a Barcelona, a Balmes, 127 que és la que vam visitar i ens va agradar molt. Pots trobar amanides, entrepans, hamburgueses, gelats ... tot molt bo i de qualitat. No és barat per ser un menjar "ràpid" però la qualitat ho justifica. Més endavant teniu el ticket del nostre dinar.

El procediment és el següent: a l'entrada agafes una cistella i la vas omplint del que vols (tens entrepans, begudes, amanides i postres en neveres) i a caixa demanes el plat calent (si vols) que després et porten a taula un personal molt amable. Nosaltres vam demanar:

Amanida de pasta amb albergínia. El Ru va triar vinagreta d'all cremat.
Amanida d'enciams amb parmesà (amb fruits secs, crema de formatge, raïm ... boníssima). Amb vinagreta d'oli oliva, vinagre de Mòdena i fum (i el que li donava un toc especial era precisament el fum... què bo!)
Hamburguesa italiana, de vedella (pots triar el pes) amb pa d'hamburguesa, ruca, tomàquet confitat i gorgonzola fos: boníssima també. Aquí teniu una fotu quan ja estava quasi acabada (no ho vaig fer abans!)
Flam de xocolata (de La ermita de San Pedro) molt bo.
Brioche amb mousse de xocolata blanca. També molt bona.

Això sí, moltes de les propostes que surten a la web no les vam trobar, suposo que perquè tot just estan començant. I, per cert, repassant ara el tiquet veig que no ens van cobrar les vinagretes (al restaurant t'ofereixen oli i vinagre per poder amanir però si vols els seus preparats els has de comprar).

Molt recomanable, això sí, és menjar ràpid, de qualitat però poc "estètic": les amanides es presenten en recipients de plàstic i tot està embolicat. Molt útil per agafar i emportar de pic nic.

Fast Good. Balmes, 127. Barcelona. De 12 a 0 h. de dilluns a diumenge. Tel. 93 452 23 74

Bones Festes!

2007-12-21T16:38:00.001+01:00

Bones Festes i Feliç any 2008!

El nou shROC és el nostre petitó Roc

Exposició MVM

2007-12-20T12:44:00.001+01:00

Citació de l'inici de la segona part de l'exposició:
"Una antiquísima tribu, los yanomamis, que habitan la selva amazónica, lugar de sudor y moscas, practican un extraño canibalismo: se comen entre todos a sus propios muertos, pero tras reducirlos a ceniza, en una fogata que consume no sólo el cuerpo del muerto sinó cuanto le pertenecía, desde el arco al sucinto taparrabos. Mezclan las cenizas con plátano y se las van tragando, a la vez que procuran olvidar el nombre del muerto, que jamás debe ser pronunciado por nadie; hay que borrar todo rastro de su ser y toda memoria de su persona, para que "el olvidado" pueda traspasar el umbral de "La casa del Trueno", es decir, el cielo, el Paraíso." María del Carmen Soler, Gracia y justicia en los manjares

"La cocina es una metáfora ejemplar de la hipocresía de la cultura. El llamado arte culinario se basa en un asesinato previo, con toda clase de alevosías. Si ese mal salvaje que es el hombre civilizado arrebatara la vida de un animal o planta y comiera los cadáveres crudos, sería señalado con el dedo como un monstruo capaz de bestialidades estremecedoras. Pero si ese mal salvaje trocea el cadáver, lo marina, lo adereza, lo guisa y se lo come, su crimen se convierte en cultura y merece memoria, libros, disquisiciones, teoría, casi una ciencia de la conducta alimentaria. No hay vida sin crueldad. No hay historia sin dolor." Manuel Vázquez Montalbán, Contra los gourmets

L'altre dia vam visitar l'exposició dedicada a Manuel Vázquez Montalbán al Palau Robert. L'experiència és molt recomanable tant per als interessants en la gastronomia com per als fans del Vázquez Montalbán, de la literatura, del periodisme o de la història del país en general. Està molt ben feta, plena de detalls molt curiosos i la trobareu oberta al públic (de franc) fins al 16 de març del 2008.

Com a bon amant de la gastronomia l'exposició té moltes sales dedicades a aquesta temàtica de l'autor. La més curiosa és un gran menjador fet a partir de les diferents taules dels restaurants més estimats per l'escriptor, on podem trobar les taules, estovalles, copes i plats de cada restaurant particular. A més, les ampolles de vi i els plats tenen textos representatius de la seva extensa obra. Tot molt ben seleccionat per l'Ignasi Riera, el comissari de l'exposició.

Visita molt recomanable.

Ens mencionen!

2007-12-11T16:44:00.000+01:00

Aquests dies d'hospital vam poder llegir aquesta crònica al Descobrir cuina d'aquest mes de desembre. Sortim citats i a més a més amb l'entrada del nostre super pa de l'estrenada aleshores panificadora. La majoria dels blocs citats ja els coneixem i els visitem, molts ja els tenim convenientment citats en la nostra entrada de blocs de gastronomia que intentem tenir més o menys actualitzada tot i que el creixement de nous blocs és exponencial i, el que és pitjor, difícil de seguir.

Il Pandoro di Verona

2007-12-11T16:15:00.001+01:00

Després d'uns dies a l'hospital (per a una intervenció del Roc poc greu i resolta feliçment) i de superar la "mort" del nostre disc dur (i la desaparició dels meus favorits, tots els feeds dels blocs, alguns documents que no hem pogut recuperar...), una entrada positiva per a un dels descobriments gastronòmics d'aquests dies: el Pandoro di Verona, de Bauli. Per descomptat que no és el clàssic fet a casa (que no he tingut el gust de tastar ni de fer encara) però és boníssim. De fet em vaig fixar en aquest dolç a partir d'un text molt interessant de Cannella. Tot i ser industrial el seu contingut no és molt artificial:

I el seu gust és una meravella, molt tendre tot i tenir una llarga vida envasat (el que he comprat aquests dies al súper caduca al juny del 2008. De fet, la mateixa Cannella comentava que a casa seva de sempre es feia servir el Pandoro d'oferta de després del Nadal per fer el tiramisú. Jo sempre he utilitzat els "bizcochos de soletilla" per al tiramisú, però potser l'any que ve segueixo el seu consell.

Coca de verdures

2007-11-22T13:46:00.000+01:00

Vaig veure la recepta a Cuina fácil "sin gluten", em va agradar la idea i, l'altre dia, la vaig fer. Per cert, el seu últim post parla dels conceptes bàsics de rebosteria i és molt interessant, de fet ja vam parlar d'ella amb els consells per fer magdalenes. El resultat no és tan maco com el seu, però ha quedat molt bona de gust. Quan la torni a fer rectificaré una mica perquè vaig posar massa quantitat de verdures (diu les unitats però no el pes) per la quantitat de "coca". El resultat era bo però no acabava de quedar suficientment compacte.

COCA DE VERDURES

1 pebrot verd (que sigui petit o mig)
½ pebrot vermell (petit)
1 ceba petita
1/2 carbassó (jo vaig posar un sencer i era massa; la recepta també parla de porro però no n'he posat)
Sal i pebre
4 ous
2 llaunes de tonyina sense l'oli
100 ml. oli
160 gr. de farina
1 sobre de llevat químic (Royal)
125 gr. de formatge emmental (millor una mica menys)

Es piquen les verdures i es reserven. Ratllem el formatge i el reservem. I comencem a barrejar ingredients: ous, sal, pebre i oli. Afegim després la farina i el llevat, i la meitat del formatge. A continuació posem les verdures trossejades i la tonyina. Es posa tot en un motllo amb paper vegetal (per poder treure-la millor després) i posem al damunt l'altra meitat del formatge. Forn calent i uns 20 minuts a 200º.
La Marisa comentava que es pot triar entre posar-lo en una placa gran perquè quedi primeta (per exemple si la vols per un aperitiu) i és l'opció que vaig triar jo tot i que la vaig posar en un plat. O bé es pot fer en un motllo de plumcake si la vols servir en un plat acompanyada de salsa rosa o tomàquet.

Pan de miel

2007-11-21T14:08:00.001+01:00

Avui m'he decidit a fer una recepta que em van donar fa mesos, l'origen de la qual era una noia llatinoamericana (no recordo d'on exactament). El més curiós és que no en tenia cap altra referència: ni l'havia tastat, ni l'havia vist, ni tenia molt clar que amb aquests ingredients (fixeu-vos que no hi ha cap greix) pogués sortir bé. Únicament qui m'havia donat la recepta m'havia comentat que era molt bona i els ingredients em resultaven prou atractius. I la veritat és que ha sortit perfecta! No sé si és un dolç típic d'algun país o simplement una recepta més; he trobat referències a internet de diversos països llatinoamericans, però res més. Bé, i aquesta és la recepta:

PAN DE MIEL

2 mides de llet (jo he utilitzat la mida clàssica del "iogurt", un vas petit de flam d'aquests de llauna; a la recepta deia "tazas")
4 mides de farina de blat
1 mida de sucre
1 mida de mel
3 ous
Ratlladura de taronja
1 cullerada de canyella
2 cullerades de llevat químic (Royal)
Un polsim de nou moscada

Es barregen els ous, el sucre i la llet. S'afegeix la farina (amb el llevat, la canyella i la nou moscada) passada pel tamís. Per últim afegim a poc a poc la mel (si està solidificada es pot posar al bany maria una mica perquè torni a estar líquida). Es fica al forn calent, a 200º, fins que estigui fet (quan clavem un ganivet i no s'hi enganxi la massa).

El resultat és una massa compacta, dolça, de gust molt bo i contundent que atipa molt. Tot i tenir un regust a "bizcocho", la textura no té res a veure perquè no és lleugera sinó densa, però a diferència de l'altre omple molt més. Està francament bona i segur que repetiré la recepta.

Arròs amb llamàntol

2007-11-18T17:39:00.000+01:00

Teníem pendent l'arròs amb llamàntol des de l'últim cop que vam dinar a Can Frai i en vam demanar. La casualitat va voler que ens en regalessin un, però no ens hi hem posat fins avui, que finalment dinàvem a casa un diumenge. Em vaig mirar moltes receptes al web, més o menys elaborades, però finalment hem optat per la senzillesa i l'austeritat en els ingredients, per no camuflar els gustos o aconseguir una barreja massa exagerada.

Ingredients (per a dues persones)

Un llamàntol
Un litre de brou de peix (nosaltres hem optat pel de la marca Aneto, que no té res a envejar als brous casolans)
200 grams d'arròs bomba
Una ceba grossa
Un pebrot verd
Dos alls
Tomàquet triturat (i concentrat després de coure 3 hores, segons la recepta de la zuccheriera)
Una copa de vi blanc
Oli d'oliva verge extra
Julivert
Sal

Preparació

Seguint els consells de l'Oriol, he tallat el llamàntol (ja era mort, l'havíem congelat) posant-lo panxa en l'aire i clavant el trinxant més gros que tenim, des del mig del cap en direcció a la cua i després cap amunt. Tallar-lo a trossos practicables ha estat un suplici: cada tros ha de tenir la closca esberlada si no ens hi volem barallar un cop és al plat. L'he sofregit en una mica d'oli i l'he reservat. El cap l'he deixat a part, escurant la carn més fàcil de treure.
A continuació he sofregit la ceba amb una mica d'oli a la mateixa paella. Quan la ceba ja començava a estar ben daurada hi he posat el pebrot tallat a trossets, i al cap d'una estona els alls picats, el julivert picat i el vi blanc. Quan l'alcohol s'ha evaporat hi he afegit el concentrat de tomàquet i, més tard, l'arròs bomba, remenant-lo una mica.
Paralel·lament he esclafat el cap del llamàntol al morter, i les closques i tot el que n'ha sortit ho he fet bullir amb el brou.
Amb l'arròs ben calent he colat el brou i l'he afegit a la cassola. Als 10 minuts de bullir l'arròs hi he afegit el llamàntol -i, òbviament el suc que ha deixat anar al plat-, i en uns 18-20 minuts, l'arròs estava llest i en un punt òptim. Ha quedat francament bo, sense cap distorsió en el gust i hem estat escurant closques una bona estona.

Magdalenes de nata

2007-11-18T15:45:00.000+01:00

Aquesta és una altra recepta de magdalenes que he provat aquests dies i també surt molt bona. De fet és una recepta que he trobat a molts blocs, fins i tot amb noms diferents, crec que l'originària és de Iabaroni, però jo la vaig trobar a Los fogones de mi casa, a Cocina fácil sin gluten (on surten els consells de com fer magdalenes) i, també a La cuina de casa. La recepta és la següent:

MAGDALENES DE NATA

350 gr. de farina
250 gr. de sucre
250 ml. d'oli (la recepta diu de gira-sol però jo l'he posat d'oliva)
100 ml. de nata
1 sobre de llevat royal
4 ous (250 gr. diu la recepta)
Ratlladura d'una llimona

Barrejar els ous i el sucre, afegir la pell de la llimona i barrejar, a continuació la nata i l'oli i barrejar. Per últim, el llevat i la farina. Es deixa refredar a la nevera un mínim de 20 minuts. Forn ben calent, foc de baixa i fins que estiguin. Van sortir 23 magdalenes.

Pizza de gorgonzola

2007-11-17T22:00:00.000+01:00

Continuem amb el costum de sopar pizza el dissabte al vespre. Abans les anàvem a buscar al Mira Napoli -sempre de quatre formatges, insuperable-, però des que vam comprar la panificadora hem optat per fer-nos-la nosaltres mateixos. Encara teníem massa congelada de la setmana passada, de manera que només calia descongelar-la amb previsió i fer la pizza. Hi hem posat pocs ingredients: concentrat de tomàquet (segons la recepta de la zuccheriera), mozzarella, pit de gall dindi tallat a trossos petits i formatge gorgonzola. El tomàquet concentrat ha fet que, amb la mateixa quantitat, el gust sigui més potent i no hi hagi gairebé aigua. I el gorgonzola suavitza el resultat i el conjunt queda més equilibrat potser que amb el formatge blau que fèiem servir fins ara. La veritat és que cada vegada queden més bones, amb la massa cuita al punt.

Esprai de vinagre

2007-11-14T16:18:00.000+01:00

Aquest és l'últim estri de cuina que ens hem comprat i del qual estem molt satisfets: un esprai per a dosificar el vinagre. És una meravella que permet dosificar d'una manera molt acurada el vinagre. Funciona a partir d'una bomba que agafa aire i que cal pressionar cada vegada que l'has d'utilitzar; això permet que la pulverització sigui perfecta. Hem vist altres models que només són esprai sense aquesta bomba d'aire i potser no són tan precisos. Jo sóc una fan absoluta d'aquest nou estri: abans mai no em posava vinagre però des que la tenim, en sóc una addicta. Aquí el teniu ple de vinagre de Mòdena.