dilluns, febrer 15, 2010

Pa de pessic de carbassa

pastis carbassa

Aquest és un dels pastissos que vaig fer per celebrar el tercer aniversari del meu fill Roc. La recepta l'he tret del portal criatures.cat, és un vídeo del Pep Nogué de "Cuina amb nens". El pastís és molt bo, vindria a ser la versió en pa de pessic de les magdalenes de carbassa que vaig fer fa uns dies. Molt recomanable.

PA DE PESSIC DE CARBASSA

. 150 g de carbassa ratllada
. 4 ous
. 150 g de sucre
. 75 g d’oli d’oliva extra verge
. 150 g de farina
. 1 culleradeta de llevat químic (Royal)
. 1 polsim de sal
. 1 polsim de canyella en pols
. 50 g de nous trinxades

Amb la batedora barregem els ous, la sal i el sucre. Afegim la carbassa ratllada. A continuació la farina tamisada amb la canyella i el llevat. Per últim l’oli i les nous. Cobrim les parets del motlle amb oli i l'omplim. Forn a 160 graus uns 45 minuts.

dimarts, febrer 09, 2010

Alajuz

alajuJa feia molt temps que n'havia fet però hi he tornat i m'ha encantat. Sóc una fan total de l'alajuz o alajú, un dolç típic de Conca i també del Racó d'Ademús (d'on són els meus pares) i sempre que hi vaig o que algú hi va, m'agrada comprar o que me'n portin. A la wikipedia ho expliquen molt bé:
El alajú o alajuz es un dulce con forma de torta típico castellano, propio de la provincia de Cuenca, hecho tradicionalmente de una masa a base de almendras, pan rallado y tostado, especia fina y miel bien cocida, cubierta de dos obleas por ambos lados de la torta; en otras ocasiones se usan nueces y, a veces, piñones, en vez de almendras. El alajú es típico también de algunas zonas de Valencia fronterizas con Castilla-La Mancha, concretamente en las tierras de Ademuz y en la comarca de Requena-Utiel, ésta última con tradiciones más castellanas que valencianas, ya que administrativamente fue parte de la provincia de Cuenca hasta 1851. Su nombre proviene del idioma de sus inventores, los árabes, al-hasú que significa 'relleno'. Fue también un postre típico de Tudela, siendo su receta prácticamente la misma que la que se realiza actualmente en Cuenca. Es un postre prácticamente perdido y del que solo quedan referencias escritas de su existencia. Actualmente se realizan dos turrones con composición similar, llamados miel royo y turrón royo, que se diferencian del alajú en que estos no tienen pan rayado

El que més m'agrada és el de nous, el d'ametlles no. I el més complicat és trobar el pa d'àngel. Fa temps n'havia trobat a alguns centres comercials, però aquest cop ha estat una tasca gairebé impossible: ni a centres comercials grans, ni gourmets, ni pastisseries... Al final he utilitzat les "obleas" que venen tipus neules, és a dir, cruixents, cosa que no va gaire bé perquè es trenquen però és l'únic que vaig trobar. L'única alternativa (que aquest cop no he intentat) és presentar-les com si fossin un bombó (la presentació que fa el Carlos Valencia )


ALAJUZ

1 k. mel
600 gr. nous moltes
500 gr. pa ratllat

Es posa al foc la mel al bany maria i quan estigui calenta s'afegeixen les nous moltes i el pa ben ratllat. A continuació posem la massa sobre el pa d'àngel i, si es vol, es poden afegir algunes nous senceres. Es un dolç que es manté molt bé i pot durar molts dies.

A la xarxa es troben algunes receptes basades més o menys en la mateixa composició. Cal destacar les següents:
  • la recepta de la Su de webos fritos.
  • la recepta de Carlos Valencia, on cal fer esment de la presentació alternativa que fa, com si fos un bombó.
  • la recepta d'una web de gastronomia conquense