dijous, desembre 27, 2007

Cereals infantils

cereals KokohL'alimentació infantil constitueix tot un univers i, dintre d'aquest particular món, el tema dels cereals encara resulta més curiós i sobretot els "cereals instantanis". Els famosos cereals que suposadament fan dormir tota la nit "del tiron" [!].

Després dels recomanats 6 mesos d'exclusiva llet materna, el Roc va començar amb l'alimentació complementària. Pel que fa als "cereals instantanis", va començar tastant el mill, del fabricant d'agricultura ecològica i sense sucres afegits Holle; el feia amb brou de verdures i tenia un gustet suau que al Roc li agradava molt.

El segon polvet màgic (perquè amb els cereals instantanis només cal afegir un líquid, en el meu cas brou de verdura, i ja el tens fet) va ser d'un gust molt més contundent: kokoh, també d'agricultura ecològica i sense sucres afegits, aquest cop d'una empresa espanyola, El Granero integral. Conté arròs integral, civada, ordi, sèsam, azukis, blat, blat de moro, sègol, soja i alga kombu. Tot i ser d'un sabor, olor i color fort i prou característic, al Roc li encanta!

cereals de mill i de muesliI la nostra última adquisició han estat els cereals de muesli de Holle, que encara no ha tastat però suposo que també li agradaran perquè tenen molt bona pinta; els ingredients són farina integral (civada, espelta), panses, concentrat de poma i sèsam.

dilluns, desembre 24, 2007

Fast Good

Fast Good: amanida, vinagreta i postresL'altre dia vam dinar a Fast Good, el restaurant de menjar ràpid iniciativa del Ferrà Adrià i dels hotels N-H. Al web de El Bulli ens ho expliquen:
2004. Neix el Fast Good. Aquest concepte neix d’una pregunta: es pot oferir un menjar ràpid, a un preu raonable, i que sigui sa i de bona qualitat? La resposta ha estat Fast Good, proposta de restauració creada per Ferran Adrià i gestionada més tard per NH Hoteles, que representa la voluntat de dignificar, per dir-ho així, la cuina ràpida.
I fa pocs dies, l'11 de desembre es va inaugurar una nova seu aquí a Barcelona, a Balmes, 127 que és la que vam visitar i ens va agradar molt. Pots trobar amanides, entrepans, hamburgueses, gelats ... tot molt bo i de qualitat. No és barat per ser un menjar "ràpid" però la qualitat ho justifica. Més endavant teniu el ticket del nostre dinar.

El procediment és el següent: a l'entrada agafes una cistella i la vas omplint del que vols (tens entrepans, begudes, amanides i postres en neveres) i a caixa demanes el plat calent (si vols) que després et porten a taula un personal molt amable. Nosaltres vam demanar:
  • Amanida de pasta amb albergínia. El Ru va triar vinagreta d'all cremat.
  • Amanida d'enciams amb parmesà (amb fruits secs, crema de formatge, raïm ... boníssima). Amb vinagreta d'oli oliva, vinagre de Mòdena i fum (i el que li donava un toc especial era precisament el fum... què bo!)
  • Hamburguesa italiana, de vedella (pots triar el pes) amb pa d'hamburguesa, ruca, tomàquet confitat i gorgonzola fos: boníssima també. Aquí teniu una fotu quan ja estava quasi acabada (no ho vaig fer abans!)
  • Flam de xocolata (de La ermita de San Pedro) molt bo.
  • Brioche amb mousse de xocolata blanca. També molt bona.
hamburguesa acabant-seAixò sí, moltes de les propostes que surten a la web no les vam trobar, suposo que perquè tot just estan començant. I, per cert, repassant ara el tiquet veig que no ens van cobrar les vinagretes (al restaurant t'ofereixen oli i vinagre per poder amanir però si vols els seus preparats els has de comprar).

ticket de caixaMolt recomanable, això sí, és menjar ràpid, de qualitat però poc "estètic": les amanides es presenten en recipients de plàstic i tot està embolicat. Molt útil per agafar i emportar de pic nic.

Fast Good. Balmes, 127. Barcelona. De 12 a 0 h. de dilluns a diumenge. Tel. 93 452 23 74

divendres, desembre 21, 2007

Bones Festes!

shROCBones Festes i Feliç any 2008!

El nou shROC és el nostre petitó Roc

dijous, desembre 20, 2007

Exposició MVM

text exposició

Citació de l'inici de la segona part de l'exposició:

"Una antiquísima tribu, los yanomamis, que habitan la selva amazónica, lugar de sudor y moscas, practican un extraño canibalismo: se comen entre todos a sus propios muertos, pero tras reducirlos a ceniza, en una fogata que consume no sólo el cuerpo del muerto sinó cuanto le pertenecía, desde el arco al sucinto taparrabos. Mezclan las cenizas con plátano y se las van tragando, a la vez que procuran olvidar el nombre del muerto, que jamás debe ser pronunciado por nadie; hay que borrar todo rastro de su ser y toda memoria de su persona, para que "el olvidado" pueda traspasar el umbral de "La casa del Trueno", es decir, el cielo, el Paraíso." María del Carmen Soler, Gracia y justicia en los manjares

"La cocina es una metáfora ejemplar de la hipocresía de la cultura. El llamado arte culinario se basa en un asesinato previo, con toda clase de alevosías. Si ese mal salvaje que es el hombre civilizado arrebatara la vida de un animal o planta y comiera los cadáveres crudos, sería señalado con el dedo como un monstruo capaz de bestialidades estremecedoras. Pero si ese mal salvaje trocea el cadáver, lo marina, lo adereza, lo guisa y se lo come, su crimen se convierte en cultura y merece memoria, libros, disquisiciones, teoría, casi una ciencia de la conducta alimentaria. No hay vida sin crueldad. No hay historia sin dolor." Manuel Vázquez Montalbán, Contra los gourmets


L'altre dia vam visitar l'exposició dedicada a Manuel Vázquez Montalbán al Palau Robert. L'experiència és molt recomanable tant per als interessants en la gastronomia com per als fans del Vázquez Montalbán, de la literatura, del periodisme o de la història del país en general. Està molt ben feta, plena de detalls molt curiosos i la trobareu oberta al públic (de franc) fins al 16 de març del 2008.

Com a bon amant de la gastronomia l'exposició té moltes sales dedicades a aquesta temàtica de l'autor. La més curiosa és un gran menjador fet a partir de les diferents taules dels restaurants més estimats per l'escriptor, on podem trobar les taules, estovalles, copes i plats de cada restaurant particular. A més, les ampolles de vi i els plats tenen textos representatius de la seva extensa obra. Tot molt ben seleccionat per l'Ignasi Riera, el comissari de l'exposició.

Visita molt recomanable.

dimarts, desembre 11, 2007

Ens mencionen!

Descobrir CuinaAquests dies d'hospital vam poder llegir aquesta crònica al Descobrir cuina d'aquest mes de desembre. Sortim citats i a més a més amb l'entrada del nostre super pa de l'estrenada aleshores panificadora. La majoria dels blocs citats ja els coneixem i els visitem, molts ja els tenim convenientment citats en la nostra entrada de blocs de gastronomia que intentem tenir més o menys actualitzada tot i que el creixement de nous blocs és exponencial i, el que és pitjor, difícil de seguir.

Il Pandoro di Verona

Bauli

Després d'uns dies a l'hospital (per a una intervenció del Roc poc greu i resolta feliçment) i de superar la "mort" del nostre disc dur (i la desaparició dels meus favorits, tots els feeds dels blocs, alguns documents que no hem pogut recuperar...), una entrada positiva per a un dels descobriments gastronòmics d'aquests dies: el Pandoro di Verona, de Bauli. Per descomptat que no és el clàssic fet a casa (que no he tingut el gust de tastar ni de fer encara) però és boníssim. De fet em vaig fixar en aquest dolç a partir d'un text molt interessant de Cannella. Tot i ser industrial el seu contingut no és molt artificial:

ingredientsI el seu gust és una meravella, molt tendre tot i tenir una llarga vida envasat (el que he comprat aquests dies al súper caduca al juny del 2008. De fet, la mateixa Cannella comentava que a casa seva de sempre es feia servir el Pandoro d'oferta de després del Nadal per fer el tiramisú. Jo sempre he utilitzat els "bizcochos de soletilla" per al tiramisú, però potser l'any que ve segueixo el seu consell.