diumenge, juny 25, 2006

Cap de setmana: paella i carn

PaellaNormalment el cap de setmana aprofitem per dedicar-nos una mica més a la cuina, per fer aquells plats que no et pots endur a la feina o que no són massa aconsellables per a l'hora de sopar. Ahir vam fer una paella senzilla i va quedar just al punt. Hi havia dues sípies petites -comprades divendres al mercat-, uns quants musclos, quatre escamarlans, sofregit de ceba, all i tomàquet -no teníem pebrot i les botigues estaven tancades-, quatre pèsols, i el brou de peix, concretament de rap. Cada vegada tinc més clar que el secret és posar-hi la salsa de la sípia. Encara no sé exactament què és però té un gust molt intens i espesseix el sofregit.

Mitjana de vedellaAvui ens hem decidit per la carn, que és ràpida de fer però que s'ha de menjar al moment. Vam comprar dues mitjanes de vedella i les hem fet a la planxa, acompanyades d'un carbassó i un pebrot verd, també a la planxa. Quan estan cuites, a foc alt, només cal posar-hi una mica de sal maldon, una mica de pebre i menjar-s'ho. La particularitat aquesta vegada és que hi hem posat també uns tomàquets fumats de la Patagònia, comprats el mes de gener a Ushuaia, de la marca Valleverde. A la Ro no li acaben d'agradar, però per a mi han estat tot un descobriment. Són molt similars als tomàquets confitats, però el procés d'elaboració és una mica diferent. Diu a l'etiqueta que els ingredients utilitzats són: tomàquets secs, oli de girasol, pebre negre, llorer, sal i fum. N'hauria d'haver comprat més... O haurem de tornar a Ushuaia ;-)

diumenge, juny 18, 2006

Volver

Andrés Calamaro, Granada 16/06/2006Ahir al vespre i en companyia de Pavlito -tot just acabat d'arribar de los países-, vam anar a veure el polifacètic Andrés Calamaro, que presentava a Barcelona el darrer disc, Tinta roja. Una notable representació de la comunitat argentina que viu a Catalunya va congregar-se també a l'antic Palau d'Esports, rebatejat ara com a Barcelona Teatre Musical, per veure en directe la interpretació, personal i arriscada, dels tangos clàssics que ha gravat Calamaro en els dos darrers discos d'estudi. Tinta roja -que dóna nom al disc-, Mano a mano, Volver, Malena, El día que me quieras, Sur, Melodía de arrabal, Nostalgias, Por una cabeza, Sus ojos se cerraron, es van alternar amb altres -molt poques- peces anteriors: Estadio azteca, La libertad, El arriero, Las oportunidades, La ranchada de los paraguayos.
Amb una escenografia senzilla i un joc de llums subtil, el grup de músics -heterogeni per procedència i formació musical- va interpretar clàssics molt coneguts d'un gènere, el tango, que els puristes voldrien monolític i inamovible per sempre més, potser congelat el 24/06/35 a Medellín.
Amb el protagonisme just, el piano de José Reinoso -uruguaià, per cert-, la percussió de El Piraña i el baix d'Alain Pérez, ressaltaven els dos instruments clarament protagonistes: l'harmònica d'Antonio Serrano, que en cap moment va fer enyorar el bandoneó clàssic, i la guitarra de El Niño Josele, amb qui ja havia col·laborat Calamaro anteriorment.
Tot plegat un concert memorable i diferent. Potser preferim el Calamaro de sempre, el d'Honestidad Brutal, Alta suciedad, El Salmón o El regreso, o el de Los Rodríguez, posats a demanar impossibles, però no ens podem queixar. D'acord, Pavlito, no va tocar Los aviones, però va sonar Estadio azteca ;-)

dimarts, juny 06, 2006

Thai Gardens

Dissabte, aprofitant el magnífic dia de primavera que més aviat semblava d'estiu, vam anar a dinar al Thai Gardens. Havíem reservat taula amb antelació, però segurament no hauria calgut: el local, tot i que al final semblava força ple, és molt gran.

Taula
El primer que crida l'atenció és la decoració, oriental, evidentment, però gens carregada. Llum tènue i flors per tot arreu. Diversos nivells de planta i un pis posterior, amb reservats, on les taules són gairebé arran de terra i els clients s'asseuen en coixins.

Carta 1
Ja hi anàvem amb la idea fixa de demanar el menú degustació, que és la millor manera de tastar-ho una mica tot, de fer-nos una idea general del que hi ha i de no lamentar-nos després per haver-nos equivocat de plat o perquè a la taula del costat en veus un que fa més bona pinta ;-)

Carta 2
L'elecció va ser tot un encert, i la presentació dels plats també. Dels entrants destacaven les cues de llagostí embolicades amb pasta d'arròs i les mandonguilles de llagostins i calamars cruixents.

Entrants
I dels plats principals em van agradar especialment els llagostins al curri groc, un curri molt aromàtic i molt suau però de gust intens. També el bou marinat. No vam deixar ni gota de salsa, barrejant-la amb l'arròs d'acompanyament.

Principals
Segurament el plat més senzill va ser el postre: Delicatessen de dolços i fruites tropicals. Bàsicament una mena de pudding de coco molt bo, acompanyat de fruites tropicals.


En fi, una bona opció de cuina thai a Barcelona, amb la possibilitat de degustar un menú complet -i prou generós- a un preu raonable: 29 € (sense beguda ni cafè).

divendres, juny 02, 2006

Restaurant Unicornius

cRicardo NunoAvui he dinat a un vegetarià que s'anuncia com a 100% biològic, és a dir que utilitzen productes d'agricultura biològica. I m'ha agradat molt. És el Restaurant Unicornius. Està en ple centre, entre Catalunya i Universitat (Jovellanos, 2, entre Pelai i Tallers) i, a més a més, fan activitats culturals.

El menú està format per puré o gaspatxo (avui hi havia crema de pastanagues i ceba), bufet d'amanides, plat calent, pa (molt bo, integral amb sèsam) i postres. També es pot sopar de dijous a dissabte. Els quatres plats del menú són 10 €, però també pots fer mig menú (només dos plats) per 8 €, o un bufet d'amanides o d'altres combinacions. La beguda a part.

Jo he pres un mig menú format per un plat calent (verdures guisades amb arròs basmati i salvatge, molt bo) i un postre (un flam molt casolà). Hi havia tres plats calents per triar (a més els tenen exposats i així pots veure la pinta que fan) i molta varietat de postres (tots molt seductors). Les amanides també feien molt bona pinta. És a dir, molt recomanable: l'ambient molt agradable (música clàssica de fons) i el menjar molt bo. Repetiré segur.