dilluns, març 27, 2006

La meva xocolata

Fins al moment, la meva xocolata favorita (i també la del Ru) és la Nestlé Eclat Noir aux éclats de fèves de cacau, una xocolata negra (mínim 70%), combinació de cacaus amb bocins de cacau caramelitzats. Segons el web de Nestlé és de la prestigiosa varietat de cacau Arriba d’Equador.

No sé quina varietat és però us puc garantir que és deliciosa i, a més, es pot trobar als súpers, però no a tots! I fa un ràbia quan no la trobes...

diumenge, març 26, 2006

Suquet (?) de peix

Suquet de peixAhir, aprofitant que era dissabte i teníem temps, vam decidir comprar peix i fer un suquet senzill. Només hi vam posar rap, calamars i musclos; a banda del sofregit -ceba, tomàquet natural i tomàquet fregit, que havíem fet uns dies abans amb all i pebrot;- vi blanc i la picada -ametlles, avellanes, all, julivert i pa torrat. El resultat va ser bo, però jo diria que li faltava alguna cosa... La Ro diu que era boníssim, però ens vam oblidar les gambes. Vet aquí.

Ah, hi havia popets petits i en vam comprar un quilo. Els hem congelat per fer-los un altre dia, quan hi hagi temps per netejar-los i trobem una recepta que ens convenci.

divendres, març 24, 2006

Londres

LondresNou viatge i noves perspectives gastronòmiques: per Setmana Santa anem a Londres. Però és una ciutat amb prou interès culinari per ella mateixa o només ho és per l’enorme oferta de cuina de tot el món?
Pel que llegeixo, Londres té els pubs, les sopes angleses, el Shephered´s pie (pastissos de carn picada), els Fish and chips, les Backed patatoes (patates a la graella), les Sausages and mash (salsitxes amb puré de patates), Corniesh pastrie (empanadilla de pasta de full farcida de carn i patates), els sandwiches, l’esmorzar típic anglès, els formatges (Cheddar, Stilton, Cheshire, Leicester, Sage Derb), el Ploughman's Lunch (pa cruixent, formatge i salsa dolça), els diferents tipus de pudding, el té amb pastes, el rosbif i pudding de Yorkshire, l’Steak and kidney pie (trossos de carn de vaca i ronyons de porc cuits amb pasta de full) ...

Alguna recomanació?

dijous, març 16, 2006

Tiramisú individual

tiramisú individualAhir, preparant el tiramisú col•lectiu (segons la recepta que ja vam comentar) per un sopar que tenim avui a casa, vaig innovar intentant fer dos tiramisús individuals. La idea era aconseguir que millorés la presentació perquè, quan es talla, moltes vegades no acaba de quedar del tot bé. El resultat és el de la foto: queda més o menys estètic però vam trobar-lo una miqueta sec; potser havia posat poca “crema” (formatge, sucre i ous) però també podria ser que no havien passat suficients hores i el tiramisú guanya amb el temps (bé, sense passar-se)

diumenge, març 12, 2006

Postres

BunyolsAquest és un post dedicat exclusivament a les postres de la setmana.

Com bé comentava Encantadísimo, estem en època de bunyols i dimecres vaig sorprendre al Ru comprant-ne a La Montserratina (C/Comtal, 15, Barcelona). Això van ser les postres –lleugeretes- de dimecres.

Dissabte vam comprar maduixots per primer cop i els vam fer amb suc de llimona i sucre, deixant-los reposar unes quantes hores a la nevera. El resultat, fantàstic. Maduixots

MagdalenesEl diumenge l’hem dedicat a fer la recepta de magdalenes o muffins de Retroklang adaptada perquè nosaltres les hem fetes de nous i xocolata . Tot i no haver pujat i ser molt lletges, han quedat boníssimes. Fa temps vaig fer unes magdalenes seguint la recepta de l'Arguiñano i, tot i estar bones i quedar molt maques, no em va acabar de convèncer. Aquestes les hem de tornar a fer perquè han quedat exquisides, només cal descobrir com poden pujar i quedar més maques.

Enganxo la recepta de Retroklang:

MAGDALENAS DE ARANDANOS (jo les he fet de nous i xocolata)
Ingredientes (para 12 magdalenas)

Para las magdalenas:
* 7 cucharadas / 105 g. de mantequilla a temperatura ambiente
* 3/4 taza / 185 g. de azucar blanco (en grano)
* 2 huevos grandes
* 2 1/2 taza / 360 g. de harina
* 4 cucharaditas de levadura en polvo. Después de los intentos de varios lectores que han llevado a la práctica esta receta, parece ser que la levadura en polvo Royal no es lo más adecuado apra estas magdalenas (en cambio, a mi me salieron bien). La recomendación es sustituirla por levadura seca (Maizena, Lesaffre, Vega,…).
* 1/2 cucaradita de sal
* 1 taza / 250 ml. de leche
* 1 1/2 cucharaditas de extracto de vainilla
* 1 1/2 taza / 185 g. de arándanos. Lo mejor es utilizarlos frescos, pero por estas tierras no se suelen conseguir fácilmente y su precio es caro, así que pueden comprarse en bote (filtrándo el jugo) o cambiar los arándanos por otra baya, por ejemplo, fresas (mejor tirando a maduras antes que verdes y cortadas en trocitos pequeños) o moras.

Para la cobertura:
* 1/4 taza / 45 g. de harina
* 2 cucharadas de azucar blanco (en grano)
* 2 cucharadas de azucar moreno (en grano)
* 1/4 cucharadita de canela molida
* 2 cucharadas / 30 g. de mantequilla fría

Primero se cogen los moldes y se untan los huecos con mantequilla.
Encendemos el horno a unos 190ºC (375ºF) para que se vaya calentando.
Vamos a hacer la cobertura antes de nada. Así que ponemos todos sus ingredientes (harina, canela, azúcar blanco, azúcar moreno y mantequilla) en un cuenco o en un plato hondo, teniendo en cuenta que la mantequilla a de cortarse en trocitos pequeños, y se mezcla con una espátula o con los dedos. También puede usarse una batidora a velocidad lenta. Lo importante es que lo que debemos obtener es una mezcla con aspectos de migas. Ya tenemos preparada la cobertura, así que la apartamos a un lado hasta el momento de utilizarla.
Empezamos con las magdalenas. Ponemos en otro cuenco o plato la harina, la levadura y la sal, mezclándo todo esto con una cuchara. Lo retiramos.
En otro recipiente, éste ya lo suficientemente grande como para utilizar las varillas, colocamos en él el azúcar blanco y la mantequilla. Acuérdense de que esta última ha de estar a temperatura ambiente para trabajarla mejor; si no es así porque la acaban de sacar de la nevera, pueden meterla en el microondas unos segundos para que se ablande un poco. Con una espátula vamos mezclando ambos ingredientes. Cogemos las varillas y con ellas seguimos mezclando, dando vueltas, hasta que obtenemos una textura ligera y espumosa.
Añadimos 1 huevo, mezclamos. Añadimos el otro y volvemos a mezclar.
A continuación abocamos en ella la mitad de la mezcla de harina / levadura / sal y mezclamos de nuevo bien con las varillas, cuidando de que la textura no contenga grumos.
Añadimos la leche y la esencia de vainilla y volvemos a mezclar. Luego echamos el resto de la harina (con la levadura y la sal) y, de nuevo, mezclamos todo bien. El aspecto ha de ser similar al que se puede ver en la siguiente imagen.
Ahora echamos con cuidado los arándanos (o los trocitos de fresas) y con más cuidado todavía los mezclamos con la ayuda de una espátula, distribuyéndolos por toda la mezcla.
Con una cuchara, rellenamos los moldes hasta el borde…
Añadimos en la superficie la cobertura…
Y metemos los moldes en el horno, sobre la rejilla situada en su posición central, unos 20-25 minutos. Si se utilizan dos moldes de seis magdalenas en vez de uno de doce, procure separarlos un poco para que el calor circule más fácilmente. Pasado ese tiempo, introduzca un palillo y compruebe que sale seco. Puede sacar los moldes del horno, junto con la rejilla, y déjelos reposar unos 5 minutos.
A continuación saque las magdalenas de los moldes. Si ha engrasado bien al principio el molde, le será facilísimo, con los dedos podrá hacerlo sin problema. Nada de cuchillos ni volcar el molde. Las magdalenas las colocaremos encima de la rejilla para que terminen de enfriarse.

divendres, març 10, 2006

Divendres, dia de mercat

Calamars frescos al mercatAvui he passat pel mercat amb la idea fixa de comprar calamars per sopar. Gairebé ja estan fets, però ara lamento no haver fet una foto de l'abans i del després. Sobretot per poder constatar gràficament com queda reduït un quilo de calamars després de coure!

La recepta és la de l'altra vegada, però aquest cop he decidit ser més generós amb els ingredients. Més ceba, més pebrot, més vi blanc i més tomàquet. L'objectiu és aprofitar el suquet que quedi per fer un arròs caldós un dia d'aquests...

dimarts, març 07, 2006

Fricandó

El fricandó a mig coureAhir, seguint la recepta de l'Oriol, vaig dedicar bona part del matí a fer fricandó. Encara no hem tingut ocasió de tastar-lo -seguint el seu consell, ens esperem com a mínim un dia per menjar-nos-el- però el record d'aquella olor i d'aquella textura, fa que les hores passin més lentament del que és habitual. L'única dificultat que vaig tenir va ser amb la cassola: em vaig obstinar a fer servir la de fang, però no era prou grossa. Encara és aviat per parlar del resultat, però la propera vegada farem servir la de ferro, que és més gran. Al vespre la Ro va tastar una mica de salsa i sembla que el veredicte és, de moment, positiu. Ja ho veurem...

ACTUALITZACIÓ: Com el web de l'Oriol no funciona, detallo aquí la seva recepta:

Octubre 26, 2005. Os paso la receta que usé para el fricandó que preparé el sábado con unos amigos. A todos les gustó bastante. Vaya por avanzado que el Fricandó es un plato mítico de la cocina catalana, y, que seguramente mi receta de Fricandó no va a cumplir con todos los cánones que se le exigen, pero es sencilla y resultona, eso está garantizado.

Ingredientes para el Fricandó (5 personas):

- Entre 800g y un Kg de carne (depende de lo comilones que seáis) de ternera cortada en bistecs finos, a mi me gusta especialmente con “llata”, “peixet” , “falda” o “tall que es pela” (no los se en castellano), en general sirven los cortes que usamos para hacer escalopas.
- 4 cebollas hermosas
- 2 tomates maduros
- Una cucharada de concentrado de tomate (no sirve el tomate en conserva normal, tiene que ser concentrado, lo venden el latas muy pequeñas)
- 25 gramos de chocolate de cobertura, o un buen chocolate negro.
- Media cabeza de ajos.
- Medio litro de caldo de carne (yo uso el Aneto)
- Picada (almendras, avellanas, un ajo, un poco de perejil, un carquinyoli o pan frito)
- Harina
- Y como no unos 25 g de setas secas llamadas “moixernons” o “correruelas”
- Una copita de coñac
- Aceite
- Sal
- Pimienta
- Una hoja de laurel.

Procedimiento:

Primero en una cazuela de barro (si no tenéis de barro, una normal pero poco alta y con mucha base), ponemos aceite y doramos toda la carne enharinada. Reservamos la carne.
Ponemos en remojo con agua fría las setas.
Ahora el sofrito, que es el secreto del Fricandó, picamos la cebolla no demasiado fina y la dejamos bien pocha y dorada, con sal, cuando casi está le metemos los ajos sin pelar, el tomate rallado y esperamos un poco. En este momento metemos el concentrado de tomate revolvemos y lo incineramos todo con el coñac. Añadimos el laurel.
Añadimos entonces la carne que tenemos reservada y, por favor, no os dejéis el jugo que haya podido soltar, que es de lo más bueno.
Añadimos también las setas bien escurridas (han estado en remojo unos 30 minutos)
Lo mezclamos todo y lo cubrimos con el caldo.
Ahora toca esperar mas o menos una hora a fuego muy lento.
Pasado este tiempo metemos el chocolate rallado y seguimos a fuego lento unos 10 minutos. Corregimos de sal y pimienta.
Cuando solo faltan 15 o 20 minutos para terminar le añadimos la picada. Y ya está.

Sobre el tiempo de cocción, veréis que ronda entre la hora y media y las dos horas, pero es a ojo, la idea es que la carne quede muy blanda, que casi se deshilache, y la salsa tiene que quedar untuosa. Es un equilibrio.

No os olvidéis que este plato, como otros estofados NO tiene que comerse el mismo día que se hace, es mucho mejor de un día para otro, por lo tanto cuando esté tibio lo ponéis en tuppers en la nevera y os esperáis hasta el día siguiente para comerlo.

diumenge, març 05, 2006

Arròs... a la milanesa (?)

Arròs a la milanesaAhir per dinar vam fer un plat que feia dies que volíem fer. La recepta és de ma mare, tot i que hi vam fer alguna petita variació. Es tracta d'un arròs proper al rissotto i que a casa sempre ha rebut el nom d'arròs a la milanesa, però no sé si la recepta és massa ortodoxa.

Es tritura -o ratlla- una ceba gran i se sofregeix una estona amb una mica d'oli. Quan està daurada, s'hi afegeix un all picat i una mica més tard el pernil -del país, serrano, el que us agradi més- tallat a daus. Quan està una mica sofregit s'hi afegeix una mica de tomàquet triturat, sal i pebre al gust, julivert picat i l'aigua, que hem fet bullir prèviament amb una fulla de llorer. Quan l'arròs ja és pràcticament cuit, s'afegeix formatge ratllat, preferentment parmesà i se serveix.
És un arròs senzill, que es fa amb molt pocs ingredients, però amb un gust molt intens i una textura molt melosa. Ah, també s'hi poden posar pèsols, però ahir m'ho van prohibir ;-)

dissabte, març 04, 2006

Los Inmortales

el coulant que vaig ferAhir el Ru em va sorprendre amb un sopar a ... la Trattoria Los Inmortales. Ja feia temps que hi havíem anat però tenia ganes de tornar-hi després del viatge a l’Argentina; fa temps va sortir al Karakia en el capítol dedicat a Argentina.

El menú va ser el següent:
- Pica-pica per a dos que inclou: montaditos de mortadel·la, mozarella i tomàquet confitat, provolone a la graella amb oli d’herbes aromàtiques (excel·lent!), croquetes d’albergínia i pernil i, per últim, milfulles d’escalivada i bacallà amb encenalls de foie... Tot exquisit
- Bacallà a la mel amb llit d’espinacs a la crema i fruits secs (boníssim)
- Complet de pastes simples i farcides amb la seva salsa idònia (també molt bo, tot i que a mi la pasta no m’entusiasma).
- Mousse de xocolata blanca i negra que estava deliciós
- Coulant tebi de xocolata negra amb gelat de vainilla, que no estava malament però em va recordar a un que vaig intentar fer seguint la recepta del Gourmet de provincias per cap d’any i no va acabar de sortir bé (és el de la foto)

divendres, març 03, 2006

Avui per dinar, entrepà

Entrepà de pollastreAbans d'ahir vam fer amanida de pasta, ahir arròs i avui, que no tenia massa ganes de cuinar, un entrepà completet.
Hi ha espinacs frescos, tomàquet -tallat a rodanxes i també sucat al pa-, una mica de mahonesa, un pit de pollastre tallat a filets, salpebrat, cuit a la planxa amb una miqueta d'oli i finalment tallat a tires, i una mica de formatge holandès.
El resultat encara no el coneixem, però la pinta és suculenta...